Nalataia, Mare Tubercle

Ara que la Digifebre ha tornat a les nostres vides, i ignorant la nova temporada, molts fansubs s'han llençat en caiguda directa a recuperar l'honor i la dignitat d'aquesta franquícia que, us poseu com us poseu, supera a Pokemon i de llarg. Arreu trobes re-edicions i re-traduccions de la primera temporada de Digimon: en anglès dual i amb subtítols, en castellà dual i amb subtítols, amb una única pista d'àudio i així fins a l'infinit i mes enllà, Bé doncs, fa uns dies, em van enviar un link de Telegram perquè em mires l'edició BD de Digimon amb l'àudio d'aquí, el que mola, no la barrabassada anglesa. Em va picar el cuquet de la nostàlgia i, tot i tenir la sèrie completa en DVD amb àudio castellà, vaig pensar "Calla, busca-la." I així he passat aquest lluminós matí de diumenge: buscant Digimon. I fent feina d'alemany, és clar, que no tot és diversió i parranda (ole, ole!) . La primera opció sempre és Nyaa, més que res perquè suposa u...

Ahir us deia que Digimon tornava a les nostres pantalles. Que després de 15 anys, aquelles bèsties estranyes i digitals, mil cops millors que els incomprensibles Pokemon, tornaven amb una nova temporada. I jo frisava per veure-la. També us vaig explicar que serien sis parts, sis doloroses entregues separades per mesos d'agònica espera. El que no vaig donar va ser la meva opinió. Bé, doncs ara ja ho puc fer. Per punts (necessito aclarir-me les idees) . Atenció, que pot haver-hi spoilers, eh!

Per fi! Per fi! Digimon ha tornat! Per fi! Avui mateix s'han estrenat els quatre primers capítols (de 32 que s'emetran) i ja friso per veure'ls. Llàstima que ens toqui esperar a l'Abril de l'any que ve per veure els següents, però en fi.  Pel que he pogut llegir, són sis sagues, de quatre capítols cada una. L'estil em recorda una mica a la segona temporada de Durarara!, que també ha estat dividida en parts i emesa per torns. Una putada, si voleu la meva opinió: ja són ganes de fer-nos patir. Amb premeditació i traïdoria. Aquesta primera quatri-entrega té per nom Reunió ( 再会 ) . Imagino que tractarà sobre la dificultat pels joves d'establir una família pel seu compte i trobar una feina digna. Digo yo. D'entrada, per la quantitat de gifs que hi ha a Tumblr, la cosa promet. I sinó no em creieu... Riurem, riurem molt. M'ho passaré teta. Tinc grans expectatives pel que fa a l'anime, per descomptat, però el que més ganes tinc de v...

El cap de setmana passat va tenir lloc el Saló del Manga. Visita obligada, com sempre. Aquest any però, la companyia va ser força diferent, per no dir quasi inexistent. Entre horaris laborals mal combinats, exposicions i xerrades, tallers i amistats vingudes d'arreu, aquest Saló ha estat un dels més solitaris de la meva vida. No em queixo, cadascú s'ho munta com pot però, comparant-ho amb anys anteriors, aquest ha estat una mica tristot. Tantes hores pel meu compte, sense ningú amb qui parlar, riure o, simplement, passejar en silenciosa companyia, es va fer dur. De fet, estava tan poc motivada que no vaig fer ni una fotografia i, si no recordo malament, de disfresses bones n'hi havia moltes, sobretot en grup (coi, quina enveja...) . Però dir que estava sola, sola tampoc és encertat. Mireu a qui vaig recollir pel camí... Sembla petit, oi? Doncs proveu a carregar-lo tot el sant dia pel Saló i en parlem. Ni us imagineu els problemes que vaig tenir cada vegada que ...