Dies d'institut. Dia II: Teniu un reculatemps?
És com tornar a la uni, només que amb la lliçó ja apresa, amb més feina a casa que a classe i una inquietant i constant manca d'hores al rellotge. Necessito temps, temps real, temps físic, temps mesurable - endavant i endarrere, manipulable vaja -. Necessito hores que no tinc, que no sé d'on robar, que no sé a qui prendre. Anhelo una bombolla atemporal, aïllada del temps i de l'espai que pugui usar a voluntat. En definitiva, busco desesperadament un reculatemps que em permeti viure i reviure cada dia una vegada, dues vegades, mil vegades! Les que calguin per absorbir tot el que haig d'assimilar; la osmosi ja no és suficient. I no exagero. Ho sembla, però no. Faig tres coses al llarg del dia. Tres, literalment: dormir, estudiar i treballar. En bucle. La meva vida es resumeix així. Ara mateix és un acrònim: DET - D oneu-me E stimulants T hòstiaputa! -. No m'estranya que m'adormi com un soc tan bon punt poso el cap al coixí. Me germana m'odia amb tota l