Dies d'institut XXII: Ensurts a AltresInc i les cadenes de la Covid
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgk5M5DrJk1E2dqQvZGlYMulGXJzFp9Pp_FPHHHxBwXF2SHRIFD-Qwnx4W3cfooQh3onqRViLeG7ugioANXcYQElsM-rzqBnupsZhD_usIGR5XF3htNQ4bxlC1Wlu5C0rKhr0awUA/w354-h532/el+diable+tamb%25C3%25A9+porta+m%25C3%25A0scara.jpg)
Encara no em puc creure que escrigui aquestes paraules, a aquestes hores, en un dia com avui, perquè no hauria de ser davant del meu portàtil, SINÓ DAVANT DEL VIDAS, DEMANANT-LI PERDÓ PER LA MEVA IMBECIL·LITAT PROFUNDA! ESCAC I MAT, COVID! ESCAC I MAT! Ha estat una jugada mestra. Sí, Tubercletes i Tuberclets, torno al confinament estudiantil, encara que només sigui durant una setmana - ESPERO I DESITJO que només sigui UNA ÚNICA SETMANA , perquè tela marinera aquest 2020 -. Jo tinc molt clar que hi ha alguna força còsmica mística venjativa i més dolenta que la tinya que no vol que acabi aquest cicle: ÉS UN FET! No tinc sort. Sóc una persona que viu al dia, que no fa plans - perquè sé positivament QUE L'UNIVERS ME'LS ESMICOLARÀ - i, per tant, veu el futur com a quelcom llunyà i totalment fora del seu abast perquè... bé, perquè ni tan sols em plantejo que existeixi. Quan em pregunten allò de "On et veus d'aquí a 10 anys?", sempre acabo contestant que viva perquè