Nalataia, Mare Tubercle

Encara no em puc creure que escrigui aquestes paraules, a aquestes hores, en un dia com avui, perquè no hauria de ser davant del meu portàtil, SINÓ DAVANT DEL VIDAS, DEMANANT-LI PERDÓ PER LA MEVA IMBECIL·LITAT PROFUNDA! ESCAC I MAT, COVID! ESCAC I MAT! Ha estat una jugada mestra. Sí, Tubercletes i Tuberclets, torno al confinament estudiantil, encara que només sigui durant una setmana - ESPERO I DESITJO que només sigui UNA ÚNICA SETMANA , perquè tela marinera aquest 2020 -. Jo tinc molt clar que hi ha alguna força còsmica mística venjativa i més dolenta que la tinya que no vol que acabi aquest cicle: ÉS UN FET! No tinc sort. Sóc una persona que viu al dia, que no fa plans - perquè sé positivament QUE L'UNIVERS ME'LS ESMICOLARÀ - i, per tant, veu el futur com a quelcom llunyà i totalment fora del seu abast perquè... bé, perquè ni tan sols em plantejo que existeixi. Quan em pregunten allò de "On et veus d'aquí a 10 anys?", sempre acabo contestant que viva perquè

Fem un exercici d'imaginació col·lectiva. Diguem que treballo en una ferreteria. Una ferreteria que anomenaré  #AltresInc . A #AltresInc tenim cargols i martells, claus i tornavisos. A #AltresInc pretenem ser una ferreteria seriosa i, per tant, volem pensar que tenim de tot. De vegades, massa i tot: massa referències en llista, massa producte al magatzem, massa gènere fora de temporada - tenim prou cargols de Halloween i alicates nadalenques com per obrir una ferreteria temàtica - i, després del que va passar ahir, massa preus que la clientela considera inadequats, rars, improcedents, estrambòtics... vaja, que no els agraden. Com dic sovint, a #AltresInc comptem amb un públic curiós que, de vegades, té comportaments estranys - i si en lloc d'estar a la banda del taulell que ven el producte, fos a la que el compra EM PASSARIA EL DIA RECRIMINANT ALS ALTRES QUE FOSSIN TAN INCREÏBLEMENT GILI *piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii*!! -. Ahir, concretament, em vaig topar amb una mare u