Nalataia, Mare Tubercle

Feliç i bon dia d'estiu calorós i sufocant! Ara mateix, suo com si tingués una cascada al clatell i les pluges de la primavera se m'haguessin acumulat damunt del cap, PERÒ ME LA SUA PER TOTS I CADASCUN DELS PORUS DE LA PELL . I què ho fa, us preguntareu? No patiu, que tinc la resposta a la punta dels dits i l'índex està calentó... Catalanes, JA EL TENIM AQUÍ! Després de demanar-ho amb insistència, tenacitat i tossuderia; després d'esperar pacientment i sense badar boca, sense queixes ni retrets, PER FI TENIM LA JUSTÍCIA QUE CLAMÀVEM ALS CELS : el flamant - he he he, flamant, ho enteneu? he he he - president del Comitè Interdisciplinari JA ÉS AQUÍ! Bé, SERÀ aquí el proper gener però és una realitat, PER FI ÉS UNA REALITAT . Per fi podré enfrontar cara a cara en Hibari i l'Squalo, mentre en Kurama s'ho mira de lluny amb un daikiri a la mà. I aquesta és la notícia que m'ha alegrat el dia. Ara només cal que anunciïn una continuació de l'anime i tot queda...

"Defecacions i autoritzacions"... soc jo o el títol d'avui té nom de telenovel·la de sobretaula de TV3? De debò que, de vegades, tinc unes idees que ni jo mateixa sé d'on surten. En fi, comencem! Defecacions. Si d'adolescent algú m'hagués dit que acabaria treballant amb caques, m'hauria semblat totalment possible, llevat que les caques en les quals jo hauria estat pensant serien copròlits, i les caques amb les quals em relaciono actualment són més aviat fresques. Congelades, de fet: tubs de 2 mL de merda congelada. Caca de tota mena i color, consistent o no, a l'hospital no fem distinció: qualsevol deposició és vàlida per ésser estudiada. Ara, quan toca pre-tractar 152 cagades per a fer-ne l'extracció JA NO ÉS TOT TAN VÀLID! La meva companya E i jo hem estat tota la setmana processant femtes i ahir ja no sabíem si les havíem d'extreure, de quantificar o de llençar per la borda. Vam estar tres hores per a quantificar el DNA de la meitat de les ...

Ahir va començar la meva nova vida. I dic "nova" perquè, de sobte, he passat de no tenir contracte - quan hàgiu de demanar ampliacions de contracte relatives a la vostra feina, informeu-vos bé sobre ELS PERÍODES D'AMPLIACIONS , gràcies - a tenir-ne un de bo i, tres dies després, un de boníssim. Mira que m'agraden les muntanyes russes - per fi, farà tres anys, vaig pujar al Shambala i al Red Force... VERGE SANTÍSSIMA DEL SENYOR IMMACULAT, QUINA MERAVELLA! - però no les laborals, caram, aquestes les vull lluny de la meva vida. Em considero una persona optimista i el futur no sol causar-me maldecaps, és a dir, que me'l prenc amb il·lusió, calma i moltes dosis d'arcs de Sant Martí i sucre, però el primer trimestre de 2025 ha estat un període d'acidesa emocional important. Per sort, nicht mehr. Per sort, ara tot serà navegar pel laboratori a la cerca de feina diària que em mantingui entretinguda - i, celebrem-ho plegats, de feina mai en falta, al laboratori d...

Bufa, sí que en fa, de temps, que no teclejo per aquestes contrades... quasi un any i mig des de l'última vegada que vaig dedicar una micona de temps al bloc. Oh, però potser no ha passat res d'interès? HA! DE TOTS COLORS , tots i cadascun dels colors de l'espectre visible, infraroig, ultraviolat, invisible i imaginari - sí, fins i tot el rosa que, resulta, ens l'hem inventat els humans per a omplir un buit; quina mena de buit? Doncs espero que no sigui l'emocional, perquè déu-n'hi-do la merda de color que hem triat -, però suposo que mai he trobat el moment, o les ganes, de seure davant de la cadira i alliberar la bilis. Algunes coses són interessants d'explicar. O, si més no, curioses, com aquell dijous al matí que vaig rebre un correu del meu centre habitual de ioga - habitual durant 13 ANYS - on s'explicava que el centre tancava aquell mateix dissabte. No vaig ni poder acomiadar-me de la meva professora. De fet, a dos mesos del primer aniversari d...

Verge santíssima de l'abisme, per què les persones insisteixen en formar part del cos docent en cursos de formació SI NO SABEN COMUNICAR LES SEVES IDEES SENSE LLEGIR EL POWERPOINT? Osti, no s'ho podrien preparar una mica? Jo entenc que les diapositives són un suport i, en moment concrets, pots llegir una frase o una altra, PERÒ TOT? I quan dic tot, vull dir absolutament tot. Sabeu quan una criatura llegeix un text sense tenir gaire presents els signes de puntuació? Allò que se salta les comes, o els punts, l'entonació del paràgraf i tota la pesca? Doncs els adults també ho fan! I, per empitjorar-ho, HO FAN MENTRE LA CÀMARA DEL PORTÀTIL ELS GRAVA . Jo també he fet presentacions orals amb públic i he odiat cada segon del coi de presentació però, com a mínim, m'ho he preparat. He sabut en tot moment què havia de dir, tenia apunts a mà per si de cas, paraules clau al powerpoint per ajudar-me a recordar allò que, per un motiu o un altre, em costava més retenir. Però llegir...

Ui si en feia de temps, que no passava per aquí! Hola, que encara hi ha algú? No? Bé, doncs com sempre. Tot en ordre. Segons el registre d'entrades del bloc, fa deu mesos que no dono senyals de vida. Tot un rècord... i  una vergonya, però què voleu que us digui, que no tornarà a passar? Hahahaha, sí, és clar, com si estigués en posició de prometre una cosa així. Ai, quin riure. La vida. A mitjans octubre vaig haver de preparar una sessió al laboratori i, entre d'altres coses - no gaires més, m'agrada ser monotemàtica -, vaig parlar de dinosaures. Què? Com? Jo, parlant de dinosaures? Nah, segur que era una altra person- NO, ERA JO! SORPRESA! El cas és que, casualitats de la vida - i també l'assetjament constant a la web del CosmoCa-espera, es pot assetjar una pàgina web? -, a finals d'octubre es va inaugurar una exposició temporal al CosmoCaixa, una que tracta sobre dinosaures de la Patagònia . Òbviament, ni em vaig poder estar de recomanar-la ni, per descomptadís...

Divendres 13 de gener, 18:36 hores: la Nalataia arriba a casa després d'una jornada mogudeta. Té gana però li fa mandra preparar-se el berenar, així que es fa un te. Mentre espera que bulli l'aigua, buida la bossa de la carmanyola: avui no ha de córrer a preparar el dinar pel dia següent, punt per a ella. L'aigua ja és a punt, l'aboca dins la tassa, surt de la cuina, agafa el comandament del televisor, l'encén... I OBRE L'APP DE L'SX3 PERQUÈ LA TARDA ÉS JOVE I SAKURA NO ES VEURÀ SOLA, S'HA DE VEURE! Efectivament, els divendres estan fets per posar-se al dia amb l'anime acumulat de la setmana. I pensareu "Ostres, aviam... que no has vist prou vegades Sakura a la vida?" i la resposta és NO, SEMPRE HI HA ESPAI NEURONAL PER A UNA MÉS . Podria mirar-me Black Clover? Podria, però si vaig deixar-la estar al segon capítol quan la vaig començar en japonès, res indica que tenir-la en català em faci canviar d'opinió: no  m'agrada. Però Sakura...