Nalataia, Mare Tubercle

Han descrit UN NOU DINOSAURE ! Ja està, aquesta és la notícia, i com que Sci-Hub funciona d'aquella manera, m'ha costat suor i desgast del teclat trobar l'article, però una ànima caritativa, amable i anònima l'ha deixat al meu abast. Gràcies. M'emprenya molt el sistema de publicacions científiques, seriously: o sigui, els autors PAGUEN perquè els publiquin la feina, obtenen zero beneficis i la resta de mortals hem d'afluixar la mosca per a tenir accés a quatre pàgines mal comptades de recerca. Ciència, parlem de ciència, no de secrets d'estat ni legislació econòmica, CIÈN-CI-A! Ciència de dinosaures, LA MILLOR CIÈNCIA DE TOTES . Doncs bé, el nou animaló és un espinosaure, com aquell tan maleducat que es carrega un tiranosaure a la tercera de Parc Juràssic - ha ha ha, com es nota que era fantasia, eh? O ciència-ficció, perquè ja li hauria agradat, a l'anegot dentat aquell tenir una unça del poder i la força del tiranosaure -, però amb la peculiaritat ...

Em penso que m'he animat més del compte, que això de Top 10 sona molt grandiloqüent i si arribo a una i mitja serà un record. Serà clickbait, que en diuen. Comença la gratada cerebral de memòria, doncs... aviam, què vaig deixar a mitges l'any passat? Converses difícils , d'aquestes en tinc unes quantes guardades al calaix. Per mandra o per complexitat, qui sap. Una mescla i, ateses les circumstàncies que les requereixen, diria que la complexitat és la baula més dèbil. Sé que cal tenir-les, però el mur que hi ha a l'altra banda és dens, més que la nata ATO i en tinc tantes ganes com cardar-me un tret al diu petit del peu. I la perspectiva de tenir-les jo sola tampoc facilita el canvi d'actitud. Per tant, converses pendents, una motxilla que haig de gestionar, ja sigui desfent-me'n o deixant-la al fons de l'armari. Què més hi ha a la llista de pendents? Intentar no ennuegar-me amb la meva cap ? Sí, aquesta és bona, però és de les complicades. I ja veuràs què p...

Aaaaaaaaaaaaah! Primera setmana de desembre estrenada i això vol dir Saló del Manga! I Saló del Manga és sinònim de compte corrent fent el ploricó per totes les foteses innecessàries que bla bla bla... A PASTAR! Treballo tot l'any per omplir la nevera que m'alimenta i el sostre que manté en bones condicions els meus còmics... TINC DRETS . La cuca és meva i me la gasto com vull: no em drogo, no bec, no fumo i estalvio, AIXÍ QUE NO EM JUTGEU . El lot d'aquest any és bo: hi ha molta merda bona auto-publicada i això sempre és un punt positiu, però és que també hi ha una adquisició d'aquelles que te les fots per on millor entra el material d'aquesta mena i, bua, tinc unes ganes d'obrir la capsa i jugar a les nines que no us les podeu ni  imaginar. El pèl-roig per a la nena, que té moltes ganes que arribi en Hibari - però encara falta més d'un mes i ja en porto sis esperant -. I la carta de la Haruka perquè sí, perquè és una reina i mereix els nostres respectes,...

Demà toca celebrar els canvis, la mena de canvis que fan por, que tallen la respiració, que et fan caure un vel negre damunt dels ulls, canvis que no et deixen dormir, que t'acompanyen arreu, que pesen, canvis que et deixen devastada i esgotada, que et claven al lloc amb unes arrels que estrenyen i et condemnen, canvis que no vols viure perquè no són teus, són d'algú altre, però els carregues a les espatlles i els fas teus, els pateixes, els odies i t'espanten, t'ofeguen i penses que ja res tornarà a ser com abans... i tens raó, res serà com abans, ni tampoc cal: no ho vols perquè tots aquests canvis t'han fet forta, capaç i resistent, han despertat alguna cosa dins teu que s'alimenta de tot allò que deixes enrere, que consumeix la por i la tristor, el dolor i la ràbia, un crit que no vols silenciar i et desperta cada matí, una veu insistent i encoratjadora que et recorda que tu pots, un bram d'alliberació que s'enorgulleix de tu; és com una remor que t...

Farà uns quatre o cinc anys, a la meva mare li van regalar una planta pel seu aniversari. Igual que em passa a mi, ella tampoc suporta que li regalin flors - escac i mat, genètica -, però va ser un regal per compromís i, com que no era un ram condemnat a la mort, doncs mira, tampoc s'ho va prendre tant malament. La planta en qüestió és aquesta: Es tracta d'un Anthurium, una planta tropical amb més de 1.000 espècies conegudes. I fins aquí tota la informació que us dono sobre la planta, que no és la part interessant de la història. Fa mig any, més o menys, i per qüestions diverses, quasi totes relacionades amb la meva necessitat de posar totes les plantes al sol, ho necessitin o no, la planta va començar a marcir-se: les flors naixien seques, les fulles es cremaven poc després de brotar i, en general, la planta enviava senyals de mort imminent - però com que les classes de botànica de la carrera no incloïen lliçons de jardineria, doncs mira, per poc no s'hi queda -. Afortun...

Fa dos dies que em barallo amb l'Excel de OneDrive perquè, aparentment, la seva missió a la vida no és conservar les dades que jo, regularment i diligentment, hi enganxo, no pas. No, la seva raison d'être és amargar-me l'existència laboral i, de passada, reescriure les dades i col·locar-les al seu gust. Dos dies fa que m'hi barallo, dos dies repassant llistes de mostres i arxius d'extraccions, dos dies comprovant que l'arxiu es manté com jo disposo I NO HI HA MANERA . Algú sap per què ens odia OneDrive? Què li hem fet? Com a col·lectiu humà, vull dir... però si dic si us plau i gràcies a Copilot! Només em falta parlar-hi de vós, cagondena. Jo escric blanc i l'Excel pensa "Ha ha ha, no mon cheri, NO" i comet maldats. Dies i dies generant dades, dies i dies omplint Excels, dies i dies encadenades a l'ordinador i el cony de programa decideix que no li agraden les quantificacions de les extraccions I SE N'INVENTA DE NOVES . I dius que aquesta ...

Doncs ja ha entrat l'agost i la fauna veïnal s'ha revolucionat. Aquesta nit he viscut en directe el festival d'estiu de la meva vida; entre gossos i persones desinhibides per l'alcohol i tocades per la calor, he dormit un total de menys hores de les necessàries per a ser una persona absolutament funcional. No sé quin drama tenien muntat els gossos, però la conversa a quatre bandes que s'ha muntat de matinada no la desitjo a ningú. Ha començat un gos menudet, d'aquells que no veus fins que ja t'ha arrencat la cama perquè passaves mínimament a prop del seu espai vital, un espai de mig quilòmetre a la rodona del seu cos diminut i després s'hi ha sumat un gos que, pels lladrucs que feia, era en Fenrir - zero proves, zero dubtes -. Qui l'ha parit, quina manera de bordar i tocar la collonada: rebotava el so per les parets de l'habitació, semblava com si hi tingués una gossada fent parkour. I, per acabar-ho d'arrodonir, se'ls han unit dos més, ...