Nalataia, Mare Tubercle

Bufa, sí que en fa, de temps, que no teclejo per aquestes contrades... quasi un any i mig des de l'última vegada que vaig dedicar una micona de temps al bloc. Oh, però potser no ha passat res d'interès? HA! DE TOTS COLORS , tots i cadascun dels colors de l'espectre visible, infraroig, ultraviolat, invisible i imaginari - sí, fins i tot el rosa que, resulta, ens l'hem inventat els humans per a omplir un buit; quina mena de buit? Doncs espero que no sigui l'emocional, perquè déu-n'hi-do la merda de color que hem triat -, però suposo que mai he trobat el moment, o les ganes, de seure davant de la cadira i alliberar la bilis. Algunes coses són interessants d'explicar. O, si més no, curioses, com aquell dijous al matí que vaig rebre un correu del meu centre habitual de ioga - habitual durant 13 ANYS - on s'explicava que el centre tancava aquell mateix dissabte. No vaig ni poder acomiadar-me de la meva professora. De fet, a dos mesos del primer aniversari d...

Tot just s'ha acabat Nadal i ja necessito nous dies de festes amb regals PERQUÈ SE M'ACUMULEN ELS LLIBRES A LA LLISTA DE LECTURA. #AJUDA . A més, i per culpa de dues companyes de feina a qui els agrada llegir tant com a mi, m'he creat un compte a Goodreads i això, per a algú com jo, que mai té prou llibres ni prou espai, ÉS UN PROBLEMA . Però agafeu-vos bé les calces, que la cosa empitjora: el dia de reis, la meva germana, sempre molt perspicaç i punyeterament inquisitiva, em va regalar un set de tres espelmes. I pensareu "Bah, espelmes, on és el problema?" Doncs, estimades i estimats, el problema rau en que són espelmes D'AMBIENTACIÓ LITERÀRIA . I ara en vull, sí o sí, una inspirada en El Castell Ambulant - que, per cert, ja té edició en català cortesia de Raig Verd:   https://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/el-castell-ambulant/ -. De debò, #AJUDA . I si això no m'era suficient, si tota aquesta FEINADA lectora em semblava poca cosa, enguany tornen a l...

Per fi, la setmana que més temia, s'ha acabat, ha abaixat el teló I JO TORNO A TENIR TEMPS . Que què en faré, d'aquest temps? Doncs el que faig sempre, malgastar-lo miserablement; PERÒ AIXÒ JA ÉS UNA ALTRA HISTÒRIA . A més, aquesta setmana entrant el malgastaré com mai, i encara me'n sobrarà i tot perquè, SPOILER, SERÉ DE VACANCES i estic *EMOCIONADA* .  Però aquests merescuts dies de descans - sí, me'ls mereixo, que LA ciència no es fa sola... i amb la meva ajuda tampoc gaire, però farem veure que sí i tot arreglat - no són l´únic motiu que fa bategar el meu cor entusiasmat. La llista és llarga, així que estigueu atents a la pantalla: 1) M'he comprat la figura commemorativa del 25è aniversari de Yu Yu Hakusho d'en Kurama que emula la portada del capítol especial "Two Shots" i que explica com i per què es van conèixer en Hiei i el meu pèl-roig? M'he comprat la figura commemorativa del 25è aniversari de Yu Yu Hakusho d'en Kurama que emula la ...

Un mes i divuit dies sense meravellar-vos amb les meves sonades aventures. Quina tristor, QUINA TRISTOR! Podria haver tingut una crisi existencial i no us n'haguéssiu adonat mai, MAI! No us fa vergonya? SHAME!   Sou els pitjors seguidors que ha tingut mai, i té mèrit PERQUÈ SOU ELS ÚNICS . Però egal, que jo també he estat ocupada; he estat, ho estic i ho estaré en un futur immediat - un que comença dimarts - perquè, OH YEAH, JA ARRIBA LA JORNADA COMPLETA : 40 hores al laboratori, 40 hores a full-time maxim speed all over the world, chachis. I això em fa molt contenta; també molt futurament esgotada, però contenta. Ara mateix sento com floto d'aquí a allà, sento que sóc capaç d'arribar a qualsevol lloc, de superar qualsevol repte, de SABER D'UN COI DE VEGADA A QUÈ FAN OLOR ELS NÚVOLS. VISC AL LÍMIT I ME'L PENSO CARREGAR , això si el meu cos humà i imperfecte, en el benentès que la imperfecció és un estat metafísic que res té a veure amb la realitat carnal, aguanta...

Per on podria començar? Quina seria la manera més adient per explicar-vos que la gent és MOLT IMBÈCIL i no entén les instruccions MÉS SIMPLES ? Doncs mira, així, que no sempre calen paraules boniques per explicar les garrulades de la gent. Sovint només cal dir les coses pel seu nom: GALIFARDEUS! Si és que n'hi ha per llogar-hi cadires, taules i EL MOBILIARI SENCER D'UN APARTAMENT D'ESTIU! Portem més de tres mesos amb el coronavirus com a company de pis, tres llargs mesos que se'ns han fet eterns - i el que encara queda, que no serà poc -, tres mesos assimilant que la tornada al dia a dia - sí, no m'agrada la merda aquesta de la nova normalitat perquè va, definiu-me normalitat, va! - serà diferent. Fa tres mesos que ENS preparen, com si fóssim cadells en una acadèmia d'ensinistrament diabòlica, per retornar a les nostres vides - es veu que nosaltres solets no en som capaços, així d'inútils ens veuen els de dalt, i no, no és una enganyifa de les seves -...

Odio poques coses d'aquest confinament, la veritat. Això d'estar-me a casa, aïllada del món, de la vida social - que mai n'he tingut gaire i sempre l'he evitada, cosa que converteix aquest virus amb el qui convivim en un dels meus favorits perquè m'obliga, M'OBLIGA, a anul·lar qualsevol pretensió de socialització que pogués tenir i m'encanta -, tenir temps sobrassada per fer el que em roti i, en general, gaudir d'un descans que ja feia temps que necessitava és, com a molt, lleugerament carregós els diumenges. Però, PERÒ , un ocellet m'ha dit que no hi haurà Sant Jordi enguany, NO HI HAURÀ SANT JORDI! Gent, això és molt greu, ÉS MOLT GREU! Una Catalunya sense Sant Jordi és com... COM UN CONY DE CATALUNYA SENSE SANT JORDI, PERQUÈ AQUEST DIA ÉS MOLT GRAN, MOLT GRAN I ENS L'HAN PRES!   Només tolero grans multituds tres cops l'any: pel Saló del Manga, per Sant Jordi i pel Dia de la Dona Treballadora. I M'HAN PRES SANT JORDI! SANT JORDI...

Tinc feina. No és cap novetat. De fet, ho he repetit tantes vegades que ha perdut significat i urgència. I alguns diran - diuen, diuen, diuen, coff coff - què hi fas aquí, si tanta feina tens? Vés, alguns es fan passar l'estrès amb alcohol, d'altres engoleixen temporades senceres d'una sèrie. I jo? Jo escric un bloc. Un bloc estrany, un bloc variat. Un bloc on tan bon punt us parlo dels meus estudis, de les meves dèries o de les incongruències d'aquesta vida que m'ha tocat viure. I és que de fets paranormals al llarg de la setmana n'hi ha a cabassos. Posem per exemple el següent... " Barretes de cereals amb dàtils i ametlles, amb gust de poma i canyella ". Aquest és el curiós missatge críptic que vaig trobar fa poc en unes barretes de cereals. Pel consum humà, no penseu que parlo de menjar pels amics de quatre potes. Aviam, aviam que necessito aclarir les idees per poder encetar aquesta ronda d'incoherències. Ets una empresa que vol fer barrete...

Yei! Només falten 5 dies pel nou despertar! I ja tinc alguns llibres de text a casa - sí, llibres de text, a la meva edat, serà com tornar a l'escola amb la diferència que, aquesta vegada, hi vaig perquè vull... i amb ganes! Quina meravella -. Mireu, mireu. Li tinc unes ganes al llibre de Fisiopato que no us ho podeu ni arribar a imaginar. I espera que encara queda el tercer llibre en discòrdia, el de problemes de químic i farmacèutica... JA, JA, serà com tornar a les classes pràctiques de Bioquímica de la uni - encara recordo aquella asfixiant hora a la setmana que dedicàvem a fer problemes irresolubles en una microaula... quina tortura -. Encara em plantaré a l'escola per demanar ajut al Frauca xD La idea d'aquesta entrada, però, no era presumir de llibres - que sol ser la temàtica general d'aquest bloc meu, cosa que, per cert, em recorda que el 8 de novembre surt la segona part de Els Guardians de la Ciutadella... aviam si millora una mica respecte el ...

Dissortadament, i només 20 dies després de St. Jordi, ja m'he llegit tots els llibres que havia comprat. Els de collita pròpia, vull dir - els de la meva mare els començo demà i ja m'he empassat un de la meva germana en qüestió d'hores -. Però no cal patir, que encara em queda assaltar Amazon. Per ara, m'agradaria parlar-vos del primer llibre de la nova trilogia de la Laura Gallego. Un primer llibre que m'ha despertat sentiments contradictoris, sentiments retrobats i sentiments fluctuants - aquests són difícils de definir -. Començaré dient que hi havia molta lletra però poca matèria. Ha estat un primer llibre molt poc productiu en termes de contingut i futures línies d'acció. Massa obert, vaja. Sé que no l'hauria de compara amb Memòries d'Idhún però em costa no fer-ho: al primer llibre de la trilogia, " La Resistència ", hi ha varies trames que, si bé acaben convergint a finals del llibre, totes elles tenen repercussions en els dos ...

En l'últim capítol d'aquesta batalla contra la llana us explicava que encara em quedaven dos contrincants: un de secret, la identitat del qual no vaig desvelar, i un dino. Bé, han estat tres setmanes dures i plenes de moments on els sentiments a flor de pell es confonien amb els calfreds que les baixes temperatures i la pluja - llàgrimes del cel en consonància amb el meu estat anímic - provocaven al meu cos. Un dels peluixos, el secret, encara no ha arribat al seu destí - tampoc ho ha fet la girafa - però la certesa que qui l'ha de rebre ho farà amb els braços oberts i sense jutjar, m'acompanya cada vegada que recordo les penúries i els moments de desesperació que vaig haver de sofrir... En conjunt, aquest peluix no va ser tan complicat com l'altre - certament, les instruccions eren més clares i ja tenia un xic més d'experiència - però quan els punts que marcava el patró no es corresponien exactament amb els meus... ai! aleshores sí que tornava a re...

L'altre dia us convidava als, i em cito textualment, " Jocs de les Lletres", a la setantena segona edició, si no m'erro - i us preguntareu "I les altres?"... bah, minúcies sense importància, que a tot i busqueu problemes, hòsties ja! -. Bé, doncs un cop publicada l'entrada, em vaig adonar que si us demanava a vosaltres una llista, a mi em tocava fer el mateix. Ja sabeu com sóc, em dec al meu públic - que, en funció de l'època de l'any, oscil·la entre ningú i un cogombre de mar -. Per tant, us presento la meva Llista de Sant Jordi pel 2018 - ei, ei, que el mil·lenni ja ha complert la majoria d'edat! Ningú se n'havia adonat?! He estat l'única? No em sorprèn, sóc famosament coneguda per la meva alta capacitat de deducció, do que he heretat de la meva estimada mare qui, mentre seguia les notícies aquest migdia, ha vist un avió aturat en una pista d'aterratge i, automàticament, ha declarat amb autoritat i convicció " Ei, ai...