Més estiu (que no, però quasi) i més perills

Per on podria començar? Quina seria la manera més adient per explicar-vos que la gent és MOLT IMBÈCIL i no entén les instruccions MÉS SIMPLES? Doncs mira, així, que no sempre calen paraules boniques per explicar les garrulades de la gent. Sovint només cal dir les coses pel seu nom: GALIFARDEUS! Si és que n'hi ha per llogar-hi cadires, taules i EL MOBILIARI SENCER D'UN APARTAMENT D'ESTIU! Portem més de tres mesos amb el coronavirus com a company de pis, tres llargs mesos que se'ns han fet eterns - i el que encara queda, que no serà poc -, tres mesos assimilant que la tornada al dia a dia - sí, no m'agrada la merda aquesta de la nova normalitat perquè va, definiu-me normalitat, va! - serà diferent. Fa tres mesos que ENS preparen, com si fóssim cadells en una acadèmia d'ensinistrament diabòlica, per retornar a les nostres vides - es veu que nosaltres solets no en som capaços, així d'inútils ens veuen els de dalt, i no, no és una enganyifa de les seves - de manera ordenada i pautada però, PERÒ, n'hi ha que s'han perdut algunes classes perquè no acaben d'entendre la idea. Segons la meva experiència, són un cony de batalla perduda abans de començar-la i tot.

I és que la clientela del negoci on treballo no té gaire clar què és això de la prevenció. O què són les normes de seguretat higièniques. O QUÈ COI HAN DE FER QUAN REBEN INSTRUCCIONS CLARES I CONCISES! Acabem esgotades. Tots. De repetir cada dia el mateix? No, això forma part de la nostra feina. És repetitiu i avorrit, certament, però és el que toca. Ara, haver d'explicar als curts de mires CADA DOS PER TRES perquè fem el què fem, això SÍ TOCA LA FLAUTA! Si demanem el que demanem, i tenint en compte la situació actual i que ARREU ESTAN IGUAL, per què, PER QUÈ repliquen?! Per què dubten?! Per què menyspreen?! Però algú creu, SINCERAMENT CREU, que ens ve de gust discutir els nostres mètodes, que no són ni nostres perquè ens els han imposat els de dalt - sí, aquests sí són una enganyifa -, amb persones que s'estaran, a molt estirar, 45 minuts a la botiga? SERIOUSLY?! A mi me la pela si no volen usar gel hidroalcohòlic. M'és totalment indiferent que al carrer vagin sense màscara perquè els agrada viure al límit. Me la bufa molt fort que no els interessi carregar amunt i avall un cistell, però sí s'ha de fer, ES FA I PROU! Jo no poso en dubte haver d'entrar amb guants al supermercat. Jo no valoro si fer-ho de manera individual, i no de dos en dos, és més o menys sensat. HO FAIG I A VIURE! És clar que jo no visc amargada per la meva pròpia existència. Per tant, vull suposar que tota aquesta tropa de rates miserables sí. D'altra manera, no m'explico la corrosió que arrosseguen i escampen com qui planta arròs. SHAME ON THEM.

Per sort, la vida és molt més que barallar-se amb la gent. També hi ha manga. Quantitats indecents de manga. Fins i tot, manga que ve de camí. De fet, en breus, encara n'arribarà més, perquè això de fer les comandes de manera directa a l'editorial és tot un descobriment per a mi. Ja, ja, i les llibreries? Bé, les de manga estan lluny del cagar, així que em turmenta haver d'anar-hi expressament. I no estic comprant a Amazon, així que no compta com a pecat capital lector. Genius I say.

Tinc moltes, moltes ganes que arribin els que queden. Amb candeletes, els espero. I no tan sols el manga: també cal tenir en compte que aviat serà Sant Jordi - hòstia, que estrany això de parlar de Sant Jordi a mitjans de juny xD -. I Sant Jordi is very much special. Sobretot quan fa més de dos mesos que la llista de llibres em saluda cada vegada que encenc el portàtil. I més encara des que la vaig descarregar al mòbil. És una tortura constant. Tot just ahir vaig anar a recollir el meu regal de Sant Jordi. A La Impossible, i va ser una llàstima que no poguéssim passejar-nos per la llibreria, perquè semblava la mar de bonica però, again, LA SITUACIÓ ÉS COMPLICADA I CAL SEGUIR LES NORMES, you hear me! Sigui com sigui, tinc moltes ganes que arribi el 23 de Juliol per poder sortir als carrers a celebrar la nostra festa grossa. I a comprar llibres. I espero, sincerament, acabar-los abans de tornar a començar les pràctiques - si és que tal esdeveniment té lloc en algun punt de la meva línia temporal futura, cosa que començo a trobar força improbable, que no impossible -.

I parlant del tema tabú de l'any... m'ensumo, pel mail que he rebut aquest matí, que pretenen retornar-nos part dels diners de la matrícula. I és raonable perquè, hola, LES PRÀCTIQUES HAN USAT CAMUFLATGE I BOMBA DE FUM! No les hem vistes. Ara, també diré que no m'ho esperava. El Departament d'Educació retornant diners a l'alumnat? Veure per creure. La única pega que hi trobo és tot el drama que m'ha tocat suportar en les últims 12 hores. De debò, espero que mai us toqui una tutora com la meva. Mai.

I fins aquí les aventures de les últimes setmanes. Ara que ja comença la calor, aneu amb compte i no us passeu amb el sol, que aquest no és com l'aigua oxigenada a les ferides: aquest, per molt que piqui, NO CURA. Apa, ja ho sabeu. Ens veiem aviat i recordeu sempre, sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!