Nalataia, Mare Tubercle

Per fi, tres setmanes després de la primera publicació i vés a saber quants mesos des que vaig començar a escriure, la meva trilogia estival ha arribat a la fi. Tampoc n'hi ha hagut per tant, no sigueu carrinclons. Així que, sense voler allargar-me més del que ja m'estic allargant, perquè sabeu que m'encanta divagar durant línies i línies sense, realment, arribar enlloc, aquí teniu la tercera i ÚLTIMA entrega d'aquesta saga èpica i trepidant en la que no ha mort cap dinosaure. Gaudiu-la. Qui sap quan en sortirà una altra. Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Ja us vaig advertir que hi havia una segona part. De fet, vaig deixar força clar que n'hi hauria tres, així que no feu aquesta cara de sorpresa perquè no se l'empassa ningú. No us dediqueu al món de l'actuació, perquè us morireu de gana. Mira, com els actors de doblatge de Memòries d'Idhún, QUE NO EN TENEN NI IDEA! L'única excepció - i que a mi, personalment, tampoc m'agrada, però això ja té més a veure amb el fàstic que li tinc com actriu i no com a veu - és la Michelle Jenner, que també fa d'Hermione i la clava. A banda d'ella, la resta són uns paquets importants - per molt que el senyoret Cuevas digui que ell té molta experiència doblant EL SEU PROPI PERSONATGE al castellà cosa que, òbviament, ÉS COMPARABLE EN TOTS ELS ASPECTES , on vas a parar -. No em rebaixaré a enllaçar o incloure el tràiler sencer al meu bloc perquè ja prou merda hi aboco jo mateixa, no em ve de gust abocar-hi la dels altres, però SÍ deixaré aquest vídeo molt curtet d'un...

 Fa calor. Fa molta calor. I editar les meves pròpies paranoies mentals en forma de fanfic incongruent mentre procuro no fondrem no és el millor escenari. Però us vaig prometre un especial de GranOtaku, i per Llucifer que el tindreu! En tres parts! Perquè m'emociono molt escrivint i desvariejo sovint i, al final, tinc un document amb més pàgines que no pas argument. Però no desisteixo, així que vosaltres tampoc - no desistiu, malparides! -. En fi, un cop més m'enorgulleix presentar-vos el vostre serial preferit de tots els temps! Una saga èpica que toca tots els gèneres existents: humor, terror humorístic, amor humorístic, suspens humorístic, cyberpunk humorístic, ciència-ficció humorística, fantasia humorística, fins i tot drama humorístic! ÉS UNA DISBAUXA, YIIIIIIHA! I tot a cost zero - per a vosaltres, i a curt termini, encara no tenim dades fiables sobre els possibles danys a llarg termini... ara que, basant-me en la meva pròpia experiència, ja us dic que en seran molts i...

Bé, bon dia a totes i a tots! Avui m'he aixecat amb les piles carregades (mentida) i tant aviat he estat ben desperta i amb la carona neta (una altra mentida) , he encès el portàtil i m'he posat a escriure com una boja! (venga va! més mentides!) . Avui l'entrada ve carregadeta, que haig d'explicar varies coses. Comencem. Primer de tot, l'screenshot que totes esteu esperant (no sé perquè collons dic "totes" si aquest bloc només se'l llegeix una persona a part de mi... i és un noi, o això em vol fer creure ?¿) . En aquest capítol, els encarregats de l'anime, ens han volgut fer creure que el trio meravelles que surt van ser, en algun moment poc definit de passat, BFEAF o, dit d'altre manera, Best Friends Ever And Forever o, el que és el mateix: gays, gays everywhere! Total, que jo no m'ho crec... i vosaltres? Capítol 23 - Aomine & Kise & Kuroko Pobre Kuroko: ja ni als Déus es pot encomanar. Pobre noi. Arriba un punt en...

" Dóna'm un screenshot i canviaré el món " , aquest és el meu lema d'avui! I perquè? Per què veure Gintama dóna lloc a seriosos problemes de salut mental! I si sumem els als que JA carrego habitualment, le resultat és el següent: Wallpapers, wallpapers everywhere ... i, així, la Nalataia ja té dos nous fons de pantalla. Gràcies Katsura. Gràcies Hijikata-san. Ara només em queda esperar la nota de la pràctica d'estadística i la feina que vindrà a continuació. Treball en grup. Encara que, qui diu grup, diu parella... perquè som dos. No tres, no. Dos. I l'SPSS... bé, vist així, potser si som tres (l'SPSS és una entitat ell sol... una entitat que fa por) .  I ja que parlo de por, algú ha vist el vídeo anterior? Perquè això SÍ fa por. Encara que a mi no. El que sí em fa por és el pròxim semestre. Ui, ui, ui... el veig negre. Negre com el moll de l'os dels fòssils. Fòssils que, by the way, no tornaré a veure mai més. Or so it seems. ...

Gintama, Episodi 50: Moment Okita Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Y con esto y un bizcocho...