Nalataia, Mare Tubercle

Eeeeei! Quin matí més maco de dissabte, oi? Tot ennuvolat, a punt per a descarregar litres i litres d'aigua sobre nosaltres i... jo a casa!! Wiiiiiiiii!! Quina alliberació més gran, això de no haver d'anar a treballar un dissabte. Són tantes les emocions que sento que no sabria pas per on començar. Encara que amb tot el que us haig d'ensenyar, me'n faig una idea. Total, que comencem! Ahir, i per celebrar el meu aniversari amb els amics, ens vam reunir tots en un parc infantil, un d'aquells amb castells inflables, piscina de boles, llits elàstics i aquestes coses. Com molt va dir la Kireko: " contigo me siento loca, divertida, niña y feliz "... bé, doncs tots ens vam sentir igual (bé, el Gio no, ell es va sentir "nen" en tot cas xD) . El cas és que, estava tant il·lusionada per compartir aquells moments amb ells, que vaig pensar que els donaria una dolça recompensa... i aquí la teniu: Cupcakes de brownie amb buttercream de llimona. Es...

Doncs si, maques i macos... amb aquesta entrada en faig 400 !! Veure per creure. M'ha costat 6 anys, 6 anys arribar fins aquí. Moltes tardes perdudes escrivint, hores malgastades barallant-me amb l'editor de text, estones invertides per a dibuixar-vos un somriure a la cara, ni que fos per les tonteries que he arribat a dir en aquest bloc i que seguiré dient fins que me'n cansi. Però ara no vinc a parlar-vos de mi. Mireu, com que aquest any s'acaba el món i aquestes coses, tendeixo a veure senyals allà on no n'hi ha; és com si per cada vegada que obrís el Chrome, aparegués una senyal d'infortuni que em recordés que el món està a les últimes. Segur que a vosaltres també us passa: és com quan en Justín i la Rebequeta van amenaçar al món amb un duet... brrrrrrrr. Aleshores sí vam tremolar; fins i tot els fonaments de la terra van trontollar. El cas és que avui, passejant-me per Minitokyo, he vist la senyal definitiva, el que podríem definir com a " Moment ...

Bon diaaaaaaaaaaaaaa!!  Estava ahir tan tranquil·lament, veient una sèrie de la qual no vull fer promoció... true blood ... quan de sobte, osties! Vaig recordar que no havia penjat el capítol corresponent del mes de GranOtaku... i això no pot ser! Així que em vaig dir a mi mateixa " Nala, demà et toca treballar de valent! "... i així estic des de les últimes dues hores: arreglant els errors i posant colors bonics per a portar-vos un dels capítols més divertits de tota la saga! Encara que això es pot aplicar a tots xD ... en fi. Espero no haver d'interrompre la publicació del meu fic. Ja sabeu que sóc una persona enfeinada... i no sempre tinc temps per a GranOtaku. De fet, tant avançat que anava tot plegat a l'estiu... i ara s'ha quedat en res T_T . I amb el Nadal aquí al costat. Massa coses per a fer i poc temps per a totes. Res de baixar la guàrdia! A partir d'ara, menys Alemany a la feina i més GranOtaku! Apa doncs, gaudiu-lo!! Ja ens ...

Doncs bé, si aquest matí us ensenyava el pastís acabat de fer... ara toca veure com ha quedat després de passar per perruqueria i maquillatge xD . A més, com que estic de bon humor (per què serà?) ... RONDA DE REGALS! Yuju! Si, ja ho sé: "Nalataia, s'ha cremat". Doncs no. Us ben juro que no. Reconec que s'ha torrat però no és cremat. De veritat. De veritat de la bona. Aquí està decorat amb les espelmes-estrella. Com que no n'hem comprat amb número, hi hem posat uns adhesius amb números. Bé, ha quedat diferent. Aquest ha estat el primer "regal" que m'he trobat només aixecar-me: la postal que m'ha fet me germana. Ainxs, m'ha fet molt il·lusió. M'ha arrencat un somriure de la cara. El regal dels meus pares. Bé, de fet falta la cadira de l'IKEA... però és que  la vam anar a comprar junts. Suposo que no compta xD . Ara només em falta "Dança amb Dracs" i ja estaré al dia!! Wiii1! Els regals de la mev...

Tubercletes i Tuberclets, us presento la meva última incorporació al palmarès de pastissos casolans: Pastís de taronja amb merengue de coco! Aparentment, sembla que s'ha cremat, però no. Penseu que el merengue està fet amb clares d'ou i es torren fàcilment. I parlant de clares, tinc el braç fet pols de tant batre al punt de neu!! Ha estat un suplici! Porto dues hores amb la joia de la corona i ni us imagineu les ganes que tinc de fotre-li queixalada! Només de pensar com de bo deu estar, ja se'm fa la boca aigua.  Per variar amb la tònica, sembla que no s'ha cremat ni per sota ni pels costats ni per enlloc, com sol ser habitual en els meus pastissos, perquè negar-ho. Però no és que jo sigui una negada per aquestes coses (per molt que me germana digui que si, només tinc un lleuger problema amb les magdalenes... diguem-ne "falta de comprensió", si?) , és que el meu forn té el termòstat espatllat, cosa que complica una mica més del compte la reboste...

Ara mateix, el meu cap està al límit de la seva capacitat. No m'estranyaria si, d'aquí a una estona, rebentés estrepitosament, esquitxant la pantalla de l'ordinador que tinc al davant i tot allò que em rodeja. Tot per culpa del maleït reggaeton dels pebrots! Estic d'aquest succedani de semi-música fins als ous. La veritat, no li veig gaire la diferència a això i als crits i galls sense sentit que faig quan estic a la dutxa. Si estar al Jardí una tarda de Diumenge ja és, de per si, fotut... afegir-hi aquesta espècie de combinació musical mal feta no ajuda pas a millorar les coses. Més aviat tot el contrari: a cada minut que passa, el llindar de la meva paciència es redueix a velocitat de creuer. Suma-li el maleit timbre d'entrada de la porta d'oficines... i ja tenim el còctel perfecte per a la producció d'assassins en sèrie! Perquè després diguin que sóc jo, que no tinc paciència... sa puta mare! A més, jo que venia amb l'esperança de passar la t...

Si ahir per la nit us parlava de la música tradicional Japonesa... avui (i per fi!) toca parlar de la Txell!! Sí senyors! Com ja us vaig dir fa unes setmanes, el programa en el que participava s'havia d'emetre aquest diumenge passat, el dia 7. Com que posar-vos tot el tema de l'streaming era una mica complicat (principalment, perquè estava treballant i l'ordinador de la feina és una gran merda, no té res, per no tenir, no té ni àudio!!), la solució més simple era penjar el vídeo de YouTube. Problema: troba'l. Afortunadament, la Txell està en tot... i m'ha enviat l'enllaç amb la seva actuació!! Genießt! Al final de la cançó, quan els presentadors parlen amb la Txell, ella els diu que, efectivament, parla japonès,  que n'ha estat estudiant durant 5 anys i que és la primera vegada que està al Japó. A més, també els comenta com de contenta i agraïda està de poder ser-hi. I la dona aquella que sembla tan estirada, la del cabells negres, li diu que ...

Buscant, buscant cançons de ioga... he topat amb alguns clàssics japonesos. Música tradicional amb Koto . No és que m'interessi especialment la música tradicional japonesa però haig de reconèixer que és molt relaxant... tant, que he inclòs algunes peces a la llista de reproducció del bloc, jejeje. Us deixo uns vídeos, a veure què us semblen.  Apa, si no podeu dormir i necessiteu relaxar-vos, la Mare us ha deixat la solució definitiva! Bona nit! I continueu sent sempre MOLT I MOLT MACOS! Adéu! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Nan niiiiiiiiiiiiiit...

A quasi res pel meu aniversari i a les portes de la Fi del Món, m'he adonat que els Tubercles no tenim més codi d'honor més que aquell que surt de dins nostre... i no crec que això sigui gaire de fiar. A més, com a Tubercle en cap de la família, serà a mi a qui li tocarà pagar els plats trencats quan us torneu absolutament bojos a conseqüència de la vostra mort imminent. No vull haver de passar els últims dies d'existència en aquest míser planeta demanant perdó pels assassinats en sèrie que segur cometreu. Així doncs, la Mare ha redactat un codi d'honor i conducta a seguir per tots els Tubercles. D'aquesta manera m'estalvio els mal de caps i, ja posats, enfilo el camí directa cap als 400 posts! Oh yeah! A més, qui diu que la inspiració ha de venir de dins, eh? Primer de tot, s'ha de tenir en compte que aquest codi no són més que un conjunt de directrius pel dia a dia, des d'avui fins que s'acabi el Món. I si no s'acaba... doncs ja veurem qu...