Nalataia, Mare Tubercle

Aviso: Hauria d'estar estudiant pels finals d'alemany però el meu cervell ha dit "Prou". I no el vull torturar... més. Reprenent el tema de la llengua (mireu aquí ) i en solidaritat al Sr. Wert, m'agradaria explicar-vos un parell d'anècdotes d'aquest cap de setmana. Anècdotes del Jardí, per a variar. Serà llarg, no ens enganyem... però espero que, com a mínim algú gaudeixi amb elles perquè jo no ho vaig fer. De fet, d'haver pogut, hauria obert un parell de caps amb el bat de beisbol que tenim guardat...

Uix, que us tinc una mica abandonats!! Però estic fent tantes coses a la vegada i em falten tantes hores, que no sé quan collons plantar-me davant l'editor de Blogger i escriure una entrada decent, la veritat. En tinc un parell pendents, no us enganyaré... però no hi ha manera, em falta la inspiració!! Igual que per GranOtaku! Tot i que (per fi!!) he acabat la segona part de la tarda del 8è dia, no hi ha manera de seguir endavant. Em sembla que algun cop ja ho vaig dir, però: si em treuen Gintama, em treuen la vida! Necessito la dosi d'absurditat absoluta que em proporciona. D'altra manera, NO SÉ VIURE! No pot ser tan difícil, no? Per un anime que té capítols extres de qualitat!! Si és que no importa la trama!! Un paio que es fa passar pel Príncep del Regne Maonesa! És pot ser més absurd que això?! No. En fi.