Un dia normal de Maig a les 12 i poc del migdia

Uix, que us tinc una mica abandonats!! Però estic fent tantes coses a la vegada i em falten tantes hores, que no sé quan collons plantar-me davant l'editor de Blogger i escriure una entrada decent, la veritat. En tinc un parell pendents, no us enganyaré... però no hi ha manera, em falta la inspiració!! Igual que per GranOtaku! Tot i que (per fi!!) he acabat la segona part de la tarda del 8è dia, no hi ha manera de seguir endavant. Em sembla que algun cop ja ho vaig dir, però: si em treuen Gintama, em treuen la vida! Necessito la dosi d'absurditat absoluta que em proporciona. D'altra manera, NO SÉ VIURE! No pot ser tan difícil, no? Per un anime que té capítols extres de qualitat!! Si és que no importa la trama!! Un paio que es fa passar pel Príncep del Regne Maonesa! És pot ser més absurd que això?! No.

En fi.

Ja s'acaba el curs. Quin? Doncs quasi tots els d'idiomes. I el meu d'alemany no havia de ser menys. Dues classes, només dues classes. I després, els temuts exàmens. Em fa por l'oral. Molta por. Primer de tot, perquè sóc molt cagueta quan toca parlar en una llengua que no sigui la meva (o succedani de la meva). Fins i tot així, em costa, que sóc de llengua "fàcilment entortolligable" (hauríeu de sentir les barrabassades que arribo a dir xD). Segon, perquè l'alemany sona lleig, i no hi ha cosa que pitjor porti que parlar i pensar "Hòsties, que malament sono. Però si sembla que porti un mitjó a la boca... o dos!". Tercer, només, NOMÉS, hi serem la professora i jo. Què vol dir, això? Caca. Molta caca. Muntanyes de caca. Quart, i gràcies a la meva estimada germana (que el karma li pagui amb grans de pus grans com pans de quilo), el meu accent em sona malament. Si, el MEU accent. Cosa estranya arreu on s'hagi vist. I per què em sona malament? Perquè, i cito textualment "Sembles gilipolles, tata". Gràcies, germana. Això són ànims. I per qui ho vulgui saber: no ho semblo. Tampoc ho sóc. Ara que, doneu-me temps. Mai se sap quan la tecla de "Bloq Mayús" em tornarà boja perduda, com que es trava sempre que li sembla... em passo el dia re-escrivint tot, ABSOLUTAMENT tot el que faig. Una altra caca.

Dos quarts de pàgina més amunt deia que tinc GranOtaku patxim-patxam. Bé, com tot, les meves idees sempre són d'una altra dimensió. I m'agradaria saber quina, així aniria a reclamar... tinc unes ganes que algú confirmi l'existència dels forats de cuc i poder anar a fer una visiteta a la meva jo de vés-a-saber-quina-dimensió-estranya per a demanar-li molt amablement (què és això?) que deixi d'enviar-me somnis, que no us ho podeu ni imaginar. Algun dia, els vendré a Hollywood i em faré d'or. Paraula.

I parlant de vendre, algú està interessat en veure Shingeki no Kyojin? Li recomano a tothom... cosa que limita bastant aquest "tothom". De fet, el limita tantíssim, que només ho he dit a tres possibles candidats: una companya de feina, la Txell i la meva dolça germana. Resultat: 1'5/3. Podria haver estat pitjor, més si tenim en compte què em va dir la meva germana. Alguna cosa així com "Tata, surt de la meva habitació ja. Estic estudiant, fot el camp! M'importen una merda les teves ressaques mentals! Deixa estar el peix! No, no, al vàter nooooo! Mama, si trobes el cap de la Tata flotant al vàter, no en facis cap, està buscant el peix. Per cert, necessitarem una escombreta nova pel vàter! Per què? Sang, mama, sang." O semblant. No me'n recordo... els records d'aquell dia se m'escapen...

... què estava dient? Ah, sí! Vaig fer melmelada. De pinya! I tinc fotos... del mòbil. Ergo, qualitat nul·la, tirant a "WTF?!". Do not blame me, que ja fa prop de quatre anys que l'arrossego.  El cas és que va quedar molt bona. Així que ara ja tinc una nova manera de xantatge a la butxaca, mwahahaha!! Qualsevol dia d'aquests, la meva mare em fa fora de casa: entre magdalenes, pastissos  melmelades i tes... puc començar a condimentar la família pel pròxim Nadal! Mwahahaha!!

Apa, llepeu-vos una mica els dits:

Una hora bullint pinya amb sucre... al final, em sentia mig bruixa i tot xD.
M'hauríeu d'haver vist amb el cullerot de fusta, jejejeje.

Ja he dit que les fotos eren dolentes.

D'acord, ho accepto: té una pinta destrossa. Tinc un problema amb la presentació dels meus plats: no en tinc ni idea. Si em presentés a un concurs de pastissos, dolços i tonteries per l'estil, em fotrien fora a la primera ronda. Que dic a la primera ronda! El de les inscripcions no em deixaria ni omplir el formulari! Em farien fora a cops de cullerot! Resultat: més pastís per a mi. Ei, ei, s'ha de ser positiva, no? xD Que potser em vaig rendir quan no em pujaven bé les magdalenes? Noooo!! Em cagava mil vegades en el forn i la recepta... però jo seguia fent magdalenes a troche y moche, sense tenir punyetera idea de res, amb dos ovaris! I, al final, m'han acabat sortint bé! Quién la sigue, la consigue... i a mi cap forn em fa la pirula. Ara haig de reprendre les meves investigacions sobre com fer un pa de llet decent; que sembli pa i no llet quallada feta al forn.

En fi: la vida. La meva, en concret, que és molt estranya.

Prometo fer les entrades que tinc pendents. Paraula. Ara però, me'n vaig a estudiar Deutsch, que no voldria haver de repetir primer. De fet, no ho faria. Em llançaria directament a Nihongo, que en tinc més recursos. Apa doncs... no proveu de fer melmelada a casa, que sinó, no podré fardar jo!! xD Porteu-vos bé i recordeu sempre, sempre, sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Doitsu t'enviarà una granada si fas melmelada! xD