Sobre com ser una avançada als temps pot ser un llast a la vida. Crec.
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKhFhAJCogCEUfsZZhyphenhypheniaAkDuEiNnd32ptCO-zO88xxJTx7_PNAD9f7hxCz1fW8R8JjZdBuXVPhB4bBSiLzdMeMk1gNmnHBFgrfu_6UcsD1bvp8cT6NT8AcYNqPRJwZC0OQHp8KQ/s640/brunyols+2018.png)
Doncs sí, m'agrada pensar que vaig una passa pel davant i que el temps és una marioneta a les meves mans. Un titella que es mou al ritme ondulant que marco amb les meves pròpies mans. Quan jo torno, el temps i els fets tot just comencen el camí, ha! O això pensava fins que, consultant a St. Google, he vist que el període de Quarsema va de mitjans de febrer a finals de març, cosa que m'ha fotut els esquemes en l'aire i m'ha fet perdre la fe en la meva pròpia capacitat d'anticipació. I per què, innocent de mi, creia que li havia passat la mà per la cara al temps? Doncs perquè les festes religioses me la bufen. Així de simple - i us ho diu una que va estar escolaritzada pràcticament tota la vida en una escola de monges i que esperava amb candeletes que arribés la setmana santa per enviar a prendre pel cul els estudis - . Total, que jo creia que estava innovant i sent una rebel... però no. Si esperava que fer brunyols de l' Empordà a mitjans de febrer es veiés