Nalataia, Mare Tubercle

El català m'oprimeix. Per què? Doncs perquè per culpa seva m'ofego, l'aire no m'arriba als pulmons. Em fa ballar aquí i allà, en una dansa macabra que m'estreny i m'escanya. M'asfixia. Em té lligada de mans i peus. M'ha alliçonat, m'ha rentat el cervell i jo no me n'he adonat: hi he caigut de quatre grapes, sense remei, sense voluntat. El trobo arreu. Em persegueix per tots els racons: els de la memòria i els del dia a dia. Existeix sense mi, existeix dins meu, existeix amb mi. I m'estrangula. Lentament i sense vergonya, sense remordiments, m'enfonsa en la misèria. M'hi lliga. M'ennuego i el català segueix allà, observant-me des de la seva atalaia, exigint més rendició. M'ennuego i no aconsegueixo sortir-me'n. I les llàgrimes no cessen. Les de ràbia. Les de frustració. Les de dolor. Les de pena. Les de tristor. Totes elles continuen brollant dins meu, com una deu. Violenta, furiosa, frenètica. I m'ennuego. El dolor em ...

Això ja s'acaba. Cada dia em queda una mica menys per endinsar-me en l'estiu i deixar enrere - durant uns mesos - la meva vida d'estudiant treballadora massa enfeinada per fer altra cosa que no sigui deixar-me les celles damunt piles i piles d'apunts, i començar-ne una de nova, on només seré treballadora. Han estat uns mesos molt intensos i espero recollir-ne un fruit ben madur, dolç i nutritiu - o la meva acidesa interna corromprà tot allò que se li posi pel davant, siguin clients, siguin familiars o sigui l' Univers mateix intentant posar pau -. Les dues últimes setmanes han estat dures i trepidants. Acabava un examen i ja en tenia un altre trucant a la porta. De vegades, portava al damunt tantíssims apunts que, sovint, no sabia ni quins eren. Sovint, ni tan sols era conscient de què estava estudiant al metro. Ai, el metro, company de viatge, sala d'estudi polivalent, reculatemps d'accés públic. Què hauria fet, si no hagués disposat d'aquests mo...

22 dies. Els tinc comptats. Des d'avui falta menys d'un mes per l' EXAMEN FINAL ...final...final...final , així, en majúscules i amb eco, que impacta més. 22 dies d'angoixa pura que acabaran el dia 16 de Juny a les 20.00 h de la nit. Quatre hores vomitant coneixements, Redemittel, afinant l'oïda i trencant-me les banyes per aprovar el maleït certificat. I tot per a què? Per a poc, perquè suspendre l'examen només voldrà dir que he marcat les opcions incorrectes, no pas que no sigui capaç de llegir o fer-me entendre. És com perdre els punts del carnet de conduir i quedar-te a zero: legalment, no pots conduir però això no vol dir que no en sàpigues, simplement que has comés més infraccions que dies té la setmana. No perds la capacitat de conduir, en perds el dret. Amb els exàmens de certificat passa el mateix: pots marcar malament les respostes perquè 1) no les saps, 2) tens un mal dia i no saps ni com et dius o 3) ets tan talòs que a l'examen marques la co...

Bé, doncs la cosa va sobre coloms. No és un dels meus temes preferits, ni tampoc un de recorrent però, de vegades, les coses no són com volem i, sinó, que els ho preguntin als milers de llicenciats i graduats universitaris que s'han quedat sense ungles de tant menjar-se-les.  Fa una mica més d'un mes, estava tan tranquil·lament endreçant els meus pensaments i fent equilibris en un tamboret quasi, quasi més alt que jo quan, sense preàmbuls, ni cants celestes, ni llums encegadores caient com cascades d'aigua del cel, un colom blanc immaculat (o, com a mínim, tan immaculat com pot estar un colom a Barcelona) va entrar volant a la botiga on era. No va ser una entrada d'aquelles típiques, que acaben amb el colom incrustat a la paret, no. Aquesta entrada va ser divina: la bèstia va avançar a càmera lenta, com surant en una corrent invisible i, a mig camí, va fer anar les ales enrere, com si tragués pit, com si les estigués dient al món "Ei, sóc aquí", i va que...

Per a variar amb la meva vida, quasi tot allò que vull que surti bé acaba malament, molt malament. La meva última ficada de pota... la còpia de seguretat del sistema del portàtil. I què ha passat? Que les dues úniques carpetes prescindibles, les dues úniques que podrien haver desaparegut per sempre més... són al seu lloc. I la carpeta que importa, la única que s'hauria d'haver salvat, aquella imprescindible, indispensable... ha mort! Caput! Fora de línia! Tretze anys d'imatges. Tretze anys de documents. Tretze anys de vida friki... i els he perdut! Tretze anys perduts per a sempre més. I, per a més inri... GranOtaku s'ha perdut amb ells. El vol.2 del 8è dia, la totalitat del 9è dia, part del 10è dia... tot. Absolutament tot. Així que, GranOtaku entra en hiatus. Indefinit. Em sap greu però pitjor que ho estic passant jo, no ho passareu vosaltres. Paraula. I ara me'n vaig al tècnic, a veure si pot recuperar quelcom del disc extern o explicar-me per què c...

Previously, on "Nalataia... Mare Tubercle..." ... "La sensación de peligro había pasasdo, pero no aquella deprimente tarea, que proseguiría interminablemente mientras las sanguijuelas siguieran trepando el barco. Pronto Dannyl perdió la cuenta de las veces que había cruzado la cubierta. Se refrescaba a sí mismo con magia sanadora, pero a medida que transcurrían las horas empezó a dolerle la cabeza a causa del constante esfuerzo mental. " I, seguint amb el tema dels somnis, avui toca parlar dels " Somnis a seques ".  En aquest cas, parlem de somnis de temps variable; poden durar entre un minut i tota la vida (essent aquests els més problemàtics ja que fan viure a qui els somia una realitat que no li correspon) . Entre aquest tipus de somnis hi trobem de tot, qualsevol cosa és vàlida. No obstant no s'han de confondre amb els somnis anteriorment exposats (" Made in Hollywood " i " Made in Spain ") . Degut a la poca especificita...

Benvinguts de nou a aquesta nova classe magistral sobre "Somnis, Malsons i la seva Interpretació". Sóc la Nalataia Tubercle i avui ens endinsarem en aquell tipus de somnis que es classifiquen com a " Made in Spain ". Si no ho recordeu del tot bé, l'últim cop que vaig parlar sobre aquestes imatges de l'inconscient i les seves conseqüències, els somnis i els malsons es classifiquen en: -   Somnis : " Made in Hollywood ", " Made in Spain " i " Somnis a seques ". - Malsons : " Malsons on passem molta por ", " Malsons en els que la paraula por pren un significat totalment desconegut fins ara " i " Malsons  "on et pixes, et cagues i, per si fos poc, t'arrosseguen a una artritis crònica ". Doncs bé, avui parlarem dels somnis " Made in Spain ". Comencem. SOMNIS - Made in Spain Aquest tipus de somni solen ser, com ja vaig dir anteriorment, molt menys intensos i curts que els...

Moltes vegades, quan busquem per Internet la paraula "somni", "interpretació dels somnis" ens trobem amb pàgines web escrites per gent incompetent que la única cosa que busca és el benefici propi, fomentant l'augment en el nombre de visites de la seva pàgina. Res més. No són conscients de com pot arribar a afectar una mala interpretació dels somnis en la vida d'una persona. És per aquest motiu que, des d'aquest bloc, des de la meva humil experiència amb els somnis i el seu significat, que jo, la Nalataia Tubercle, per a alguns, Mare Tubercle, he decidit compartir els meus amplis coneixements amb vosaltres: perquè pugueu dormir tranquils sense témer les vostres experiències inconscients nocturnes. He decidit classificar els SOMNIS en tres classes: els somnis " made in Hollywood ", els somnis " made in Spain " i els somnis, a seques. Els MALSONS els he classificat en: els malsons " on passem molta por ", els malson...

[ Ansietat ] : L'ansietat és una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill (o d'incertesa, com quan fas problemes de matemàtiques, on tot és incert) ; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir (o despertar del somni) . Quan l'ansietat ens bloqueja, som davant d'una ansietat patològica (o somni recurrent, o examen de mates, o examen de sele...) . En la crisi d'angoixa, la persona té una aparició sobtada i inesperada, sense causa justificada, de pànic. Sent terror i té por de tornar-se boja o de morir de cop i volta (o de que els seus somnis es facin realitat, o de que pugui suspendre l'examen de mates de la setmana pasada) . La seva capacitat de raonar es paralitza (capacitat de raonar, de dormir, d'estudiar...) . Acostuma a durar poc, no més d'una hora (i una merda!) .     [ Descripció gràfica d'ansietat ] : JO! Aquest matí. Pocs ...