Nalataia, Mare Tubercle

Bé, avui toca fer promoció dels meus companys d'equip. No sé quants de vosaltres coneixeu el terme "dorama" o, segons la saviesa popular, "el culebrón de la tarde" que aquí, i per majoria absoluta, és "El Secreto de Puente Viejo". Bé, aquest tipus de serials solen ser tirant a dolents, tant els d'aquí com els d'arreu. I per "arreu" vull dir Amèrica del Sud ja que, per sort o per desgràcia, tots els que arriben, tenen el seu origen en aquells estranys paisos. Doncs bé, al Japó tenen el seu propi gènere... i és un negoci rodó. De fet, aquí tenim els nostres serials propis però, en un acte de fe només comparable als miracles de Lourdes, tenim els sants pebrots de dir-ne "sèries de categoria". Pels gustos, els colors. Whatever. De dorames n'hi ha de tot tipus: per adolescents, històrics, de ciència-ficció, d'humor, etc. De tot, com a tot arreu. Però, i aquí és quan tot aquest post pren sentit, també es fan adapt...

2.0, senyores i senyors, 2.0: la Txell se'n torna a la Kami no Kuni per a participar en l'Edició Primaveral del " Nodo Jiman ZA! World " per segona vegada quasi consecutiva. Quasi? Sí. A finals de l'any passat, per Nadal, va estar a punt d'anar-hi... però al final no va poder ser. Una llàstima: com a regal de Nadal no hauria tingut preu. El cas és que dimarts que ve, dia 26, en plena Setmana Santa, la Txell tornarà a fer-li la pirula al temps i viatjarà al futur sense necessitat de cap cotxe tunejat per a l'ocasió. Pel que em va estar explicant ahir, les cançons d'aquesta vegada són 1) més tolerables, 2) menys ensucrades, 3) més alegres i 4) sé que va dir alguna altra cosa però no la recordo. El cas és que existeix una quarta raó; quedeu-vos amb la idea. Ah, ah! Resulta que una de les possibles cançons que li van enviar perquè s'aprengués i tal, la veu de la Txell i la de la cantant original eren tant, tant similars... però TANT , que ...

A veure, anem per parts. No sé quants dels presents estan al corrent de la pel·lícula d'acció real sobre Rurouni Kenshin, així que anem per parts i des del començament.

Si no us n'heu oblidat, a principis del mes passat, concretament, el primer dia de l'any, vaig fer una entrada sobre un dels últims llibres que havia passat per la meves mans durant el 2012. Parlo de 1Q84, de Murakami Haruki. Tant en castellà com en català, aquest llibre o, més aviat, trilogia, va ser editada en dues parts. La primera, incloïa els Llibres 1 i 2, i al segona, el Llibre 3. En el seu moment, ja vaig parlar dels dos primers llibres. Ara toca fer-ho del segon. Per si voleu refrescar la memòria, aquí teniu la primera ressenya:  [Ressenya] 1Q84; Llibres 1 i 2 - Murakami Haruki . Comencem, que aquesta tercera part té tela. La primera novetat d'aquesta tercera part és l'aparició d'un nou punt de vista; d'un tercer convidat: el Sr.Ushikawa, un detectiu privat contractat per la gent de Vanguardia. La seva missió és trobar l'Aomame que, com ja sabreu, desapareix després del seu treball especial . A conseqüència d'aquesta cerca, el Sr.Ushi...

Tubercles, queda inaugurat l'any 2013 al bloc! Us desitjo tones i tones de felicitat a totes i a tots; als vells coneguts i als nous, als que coneixeré i als que volen seguir en l'anonimat (rancis! xD) , als que passen per aquí casualment i als que passen i es queden... a totes, a tots, FELIÇ 2013!  I ara, al tema. Durant les últimes setmanes del 2012, vaig estar llegint un dels últims grans èxits d'en Murakami Haruki: 1Q84; Llibres 1 i 2. I dic setmanes, perquè ha estat un llibre que m'he volgut prendre amb calma, un llibre que necessitava temps, tant per llegir, com per assimilar. 1Q ha estat un llibre difícil i estrany, però sorprenentment agradable i fresc. De fet, ha estat com tornar a endinsar-me a Tokio Blues; sentia vibrar el llibre a les meves mans, sentia bategar la història dins meu. S'ha establert una connexió molt forta entre el llibre i jo; en certa manera, m'he reconciliat amb en Murakami, ja que l'últim de les seves novel·les que hav...

Booooooooooooooon dia! Després de l'ensurt d'ahir amb la carpeta fantasma de Yu Yu Hakusho... ah, espera  que no sabeu de què parlo, oi? Ja, m'ho imaginava. Bé, doncs us en faig un resum, va.  Resulta que tenia una carpeta amb la RAW i les traduccions de la segona pel·lícula de Yu Yu:  " Y ū  Y ū  Hakusho: Meikai Shit ō  Hen - Hon ō  no Kizuna " que segons Wikipedia, vindria a ser " Yu Yu Hakusho: Episodi de la Matança de l'Infern: Llaços de Foc " però que, segons la meva opinió personal (i tenint en compte que ni matança ni llaços de foc) , hauria de ser " Yu Yu Hakusho: Els Invasors de l'Infern " perquè és el que són. Bé, en tot cas, vaig perdre tot el material que tenia i ni tan sols la còpia de seguretat al disc dur extern em va salvar el dia (o no de manera completa) . Total, que em va agafar una depressió de collons, encara que més que deprimida estava al·lucinant; no m'ho creia, ras i curt. Així que em va tocar d...

Buscant, buscant cançons de ioga... he topat amb alguns clàssics japonesos. Música tradicional amb Koto . No és que m'interessi especialment la música tradicional japonesa però haig de reconèixer que és molt relaxant... tant, que he inclòs algunes peces a la llista de reproducció del bloc, jejeje. Us deixo uns vídeos, a veure què us semblen.  Apa, si no podeu dormir i necessiteu relaxar-vos, la Mare us ha deixat la solució definitiva! Bona nit! I continueu sent sempre MOLT I MOLT MACOS! Adéu! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Nan niiiiiiiiiiiiiit...

Bon dia! Com ja vaig pronosticar, ahir vaig quedar amb la futura estrella de la cançó japonesa, aquella amiga que se n'anirà a Japó, a conquistar els cors dels membres de jurat, i tornarà amb un disc super-ventes sota el braç... i amb les meves compres, per descomptat. Vaig prometre una entrevista i aquí la teniu! En exclusiva i per a totes les Tubercletes i Tuberclets. Gaudiu-la! (llegenda: T - Txell , A - Àngela , MT - Jo ) - MT: Molt bona tarda Txell! Abans de res, pregunta obligada: em fan grassa aquestes arracades? - T: Dona, el món de les arracades és prou desconegut, ara per ara. Personalment, trobo que si unes arracades no et poden posar 10-12 quilos de més, no valen la pena. Ara, grassa... més aviat pesada. - MT: Si, això ja ho havia notat; portar-me les anelles olímpiques de Londres i fer-les servir d'arracades no ha estat una de les meves idees més brillants. - A: I com t'ho fas per què la gent no les reconegui? Vaja, estem parlant de l...

Va vinga, crideu tots amb mi " Hey, hey, Txell!! " I a què respon aquest reclutament tant inesperat? Doncs a la notícia d'última hora que circula pels meus cercles més íntims: la Txell se'n va al Japó a fer fortuna!! O no!! Però a qui li importa? Marxa a Japó!! I per què tanta festa per un viatge a la Terra de Godzilla? Bé, tot té una història al darrera... i en aquest cas no havia de perquè ser diferent. O si? No, no, és igual, gens diferent. Vet aquí la història darrera la llegenda... ... tot va començar quan la Txell va decidir provar sort amb una beca d'intercanvi mentre encara érem a la uni. La beca en qüestió l'aparcava tot un any al Japó... per a estudiar, deien. Però tots sabem que això és mentida! Ningú marxa d'Erasmus o el-seu-equivalent-japonès a estudiar, NINGÚ! És un fet. No obstant, la cosa no va per aquí, continuem doncs. Desgraciadament per a la Txell, el Destí (mentida! El Destí no hi va tenir res a veure, això va ser cosa dels de...

[Aclariments de l'autora - No sóc cursi, això es sabut per tothom. Ergo, nyonyades, les mínimes. - El rosa no és un color, és una arma de tortura medieval, terriblement efectiva i que destrueix el meu ésser lentament però de manera eficaç. Paraula. Ergo, nyonyades, les mínimes. - El dia que em veieu llegint poesia rosa, serà la fi de la meva persona. Ergo, nyonyades, les mínimes. Aclariments de l'autora] I ara, passem al tema que ens ocupa. Què esperaríeu d'un anime que, paraules literals de la Viquipèdia, ha estat descrit com a " A  super liberal interpretation of the  Hyakunin isshu  anthology of 100 romantic poems by 100 poets compiled during the  Heian period . " ?... Love, love everywhere. And pink, pink everywhere. I si us us formulo la mateix pregunta però abans veieu aquest parell de vídeos?... On hi diu "what is the flame" i "the song eages the pain", canvieu-ho per "what ignites the ...

Avui, una entrada curteta... fruit de l'avorriment al que sóc sotmesa cada dia al Botànic. He mig fet (i dic mig fet perquè la inspiració pot ser molt traïdora quan realment la necessites) una espècie de cançó educativa. Si, educativa, jo. És la següent... あ , el mestre em va cridAr. え , no se perquÈ. い , ahir no vaig venIr. お , no estava bO. う , el burro ets tU. Si, el hiragana en qüestió correspon amb la majúscula. A més, per què creieu que està en blau?¿ per providència divina!¡?¿?¿ En fi... ara la següent... ア , la mare em va renyAr. エ , ja se perquÈ. イ , ahir em vaig fer pipI. オ , ho dic de debÒ. ウ , també ho fas tU. Jo trobo que Hiragana Katakana s'assemblen com un ou i una castanya, però vaja... com a molt, la U, però això és un altre tema. Doncs apa, ara ja us podeu aprendre les vocals, redescobrir-les XD. Potser algun dia m'animo i vaig posant més síl·labes, relacionant-les amb la seva homòloga llatina... o no, ...

Vale doncs. Resulta que, mentre estava wandering around la casa, he recordat una paraula que m'agrada molt (a veure, de fet, no es que m'agradi especialment... però es que és super-mona >W<) i he pensat "ai, explica'ls-hi als Tubercles, que segur que els importa ben poc... però s'hauran de fer fotre, que qui escriu al blog sóc jo y aquí paz y después gloria, ja". Així que, usant al Cruyff i al Charlio de Crackòvia com excusa... us explicaré la parauleta en qüestió... però primer els vídeos ^^ ..."Los nervios no existen. Todo esta en el cabeso!"... ..."Göteborg? Que ets tu, Göteborg?"...Pitxigeist... XD  En fi.. . XD ...suposo que ara toca la parauleta que us havia dit...sooooooooooooom-hi!¡ Primer, us poso en situació: estava jo, molt feliç veient One Piece, o era Inuyasha....no, no era Bleach, Bleach... gràcies Nel!¡ ... bé, el cas es la susodicha Nel té una...estooo... "habilitat...