Nalataia, Mare Tubercle

Ueee, què, com porteu això de no poder sortir de casa? Jo de putíssima mare, ja quasi no tinc espasmes cada vegada que surten imatges de la ciutat a la televisió! I quan entra el sol per la finestra no me n'amago espantada perquè sé què és! Ara, quan truca al timbre la cartera... ai, aquí encara tremolo. Quan torni a la pre-normalitat actual, hauré de revisar els protocols d'interacció humans. Aviam, avui és Sant Jordi, el Dia del Llibre i també el moment de l'any que més roses es vénen a les terres de parla catalana. Però nosaltres seguim tancats a casa, així que ni una cosa, ni l'altra - amb sort els qui vagin a comprar el pa es podran endur també un pa de Sant Jordi que, dissortadament, jo no podré menjar i mira que m'agrada ;__; -. Així i tot, no cal desanimar-se, que d'alternatives n'hi ha ha cabassos: podeu comprar e-books, podeu llegir còmics on-line, podeu enviar roses virtuals per WhatsApp, podeu participar en el projecte Llibreries Obertes ,

Plou. Plou tan seguit que quan deixi de fer-ho, i després de 35 dies sense sortir de casa, ja no sabré què és el sol. Ni el sol, ni l'aire lliure, ni com moure'm pel carrer. Perquè, reconeguem-ho, fa tant de temps que som a casa, que ho haurem oblidat tot. Haurem d'aprendre a caminar de nou entre la gentada. Haurem d'aprendre a respectar els qui ens envolten. Haurem d'aprendre que els nostres culs no són més importants que els dels altres. O no, perquè tot això ja ho sabíem d'abans, només ens caldrà recordar-ho, no? Sabeu, jo m'imagino un món post-coronavirus on tothom és més amable, més agradable, més atent, més respectuós, més... humà. Llàstima que després em desperti i m'adoni que sí, que ja m'afaitaràs. No ens enganyem, tot, TOT , tornarà a ser com abans. El respecte pel personal sanitari? Flor de dos dies. El reconeixement de les treballadores de supermercats? Flor d'un dia. La consciència de comunitat que ha brotat com xampinyons aquests