Raó: aquí

Plou. Plou tan seguit que quan deixi de fer-ho, i després de 35 dies sense sortir de casa, ja no sabré què és el sol. Ni el sol, ni l'aire lliure, ni com moure'm pel carrer. Perquè, reconeguem-ho, fa tant de temps que som a casa, que ho haurem oblidat tot. Haurem d'aprendre a caminar de nou entre la gentada. Haurem d'aprendre a respectar els qui ens envolten. Haurem d'aprendre que els nostres culs no són més importants que els dels altres. O no, perquè tot això ja ho sabíem d'abans, només ens caldrà recordar-ho, no? Sabeu, jo m'imagino un món post-coronavirus on tothom és més amable, més agradable, més atent, més respectuós, més... humà. Llàstima que després em desperti i m'adoni que sí, que ja m'afaitaràs.

No ens enganyem, tot, TOT, tornarà a ser com abans. El respecte pel personal sanitari? Flor de dos dies. El reconeixement de les treballadores de supermercats? Flor d'un dia. La consciència de comunitat que ha brotat com xampinyons aquests dies? Farà "puf" l'instant mateix que el Govern aixequi el confinament. I és que somniar és gratuït, ser gilipolles surt car i creure que el món futur serà millor que el passat és d'estúpids. I en aquest país, ens en sobren, de gilipolles i estúpids. Així que fugiu corrent de totes aquelles que us diguin que això marcarà una abans i un després en la història recent de la humanitat, perquè és tan fals com els euros de xocolata que ens mengem el dia de reis.

L'únic "abans i després" serà que tothom parlarà de la PCR com qui es mira el cel preguntant-se com pot ser possible que ens sostinguem en el buit sense caure enlloc. Ara resulta que qualsevol n'és expert i sap perfectament de què tracta, com funciona i què li cal per tirar endavant... però tan bon punt entren en escena la Taq polimerasa i els nucleòtids, tothom fuig d'estudi. N'hi ha qui tan sols s'han pres la molèstia de cercar a Google què és, realment, això de la PCR i en parlen com si una entitat superior els hagués regalat el do del coneixement. Mira, cada vegada que sento dir a les notícies "el test PCR" tinc moltes ganes d'assassinar algú. Moltíssimes! Un test d'embaràs ÉS un test. Un test per a la detecció de drogues en orina ÉS un test. El test per a la detecció de coronavirus als mocs ÉS un test. Una PCR ÉS UNA TÈCNICA DE BIOLOGIA MOLECULAR! No te la pots fer a casa, llevat que tinguis un laboratori. Aleshores sí, però si no en tens, NO. Hi ha tantes coses malament en l'enunciat "el test PCR" que m'enervo només de pensar-hi.

Però sí, segur que tot millora després del confinament... sobretot per part dels setciències llepaculs, sempre disposats a confirmar de manera contrastada i veraç l'efectivitat de l'última cura miraculosa i definitiva del càncer DELS MEUS SANTS OVARIS! Ara que, els meus favorits del món mundial, són els qui diuen que els ha passat el càncer, com a qui li surt un gra al cul! De veritat, necessitem més cultura científica i menys processons de Setmana Santa.

I, per bé que pugui sonar a broma, necessitem més temps per a nosaltres mateixos. Tota la merda aquesta del confinament, perquè és una merda com una catedral de grossa, ens està robant quelcom tan important com és saber conviure amb les nostres pròpies merdes mentals i no sortir-ne escaldats. Passem tantes hores en companyia que ja no som capaços de passar-les amb nosaltres mateixos, a soles. Sí, és clar, llegim molt, cuinem més i fem mil i un malabars per no haver d'aguantar aquella veueta tan nostra que reclama atenció. Introspecció, amigues, aviam si així aprenem a tolerar millor les aquí ens envolten perquè, sincerament, cal tenir molts budells per aguantar-se a un mateix sense odiar-se al final del dia. Jo he requerit moltíssim temps per acceptar que sóc qui sóc i que no necessito les qui m'envolten per ser-ho. Moltes hores d'estar a soles amb els meus propis pensaments m'han ensenyat que no és a mi, a qui haig d'odiar, sinó a les qui em demanen que ho faci. I això no es descobreix en dos dies. Cal temps... però, innegablement, quan el passem fent croquetes amb tota la família mentre ho gravem en vídeo i ho pugem a Twitter, NO SERVEIX ABSOLUTAMENT PER A RES! Ara ja ho sabeu: més bernat ermità i menys pa casolà de massa mare casolana, el vostre amor propi us ho agrairà.

Oh, una última cosa. Ja que el món del futur serà més brillant, i més solidari, i més millor... no perdem els bons costums imposats durant el confinament ni el seu decàleg de bones pràctiques:

DIGUEU NO A LA PROXIMITAT SOCIAL I ALS PETONS A LES GALTES!

Gràcies. Una servidora us ho agrairà enormement. Res més a dir. Avui. Durant les pròximes setmanes, ja veurem, que em sobra el temps i la Nalataia interior i jo som bones col·legues. Porteu-vos bé, feu bondat i recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!