Nalataia, Mare Tubercle

No em cansaré mai de dir que vaig sobreviure a l'apocalipsi Maia. I és que no n'hi ha per menys: tenim totes les travesses en contra! Els Maies, que sabien tant de tot, que anaven avançats al seu temps, que eren els amos i senyors de la seva època... prediuen que morirem. Tots. I aquí estem; donant guerra. I de quina manera. Si jo fos omnipresent, omnipotent i omniscient... seria un desastre. Però imaginem per un moment que algú així, algú tan perfecte existís i hagués de jutjar-nos a tots, com a espècie. Sabeu quin seria el resultat?

Guten Morgen, みんな-さん! Com estem?! Farcidets a rebentar?! Us surten els canelons pel nas? Els torrons per les orelles? Sueu sopa de galets per tots i cadascun dels porus del vostre cos? Heu començat a alimentar-vos per osmosis?! Per fotosíntesis?! Que maco és el Nadal, eh? Família i menjar i un senyor gras, vestit de vermell, que ens porta regals sense demanar res a canvi; es faria d'or si decidís crear un partit polític. Jo el votaria! És clar que, amb l'ampli ventall d'opcions que tenim actualment, qui no? Bé, després d'aquesta "out of the blue"  introducció, podem seguir amb els temes que ens ocupen en aquest glaçat matí de Desembre.

Tubercles del món, com deia una mica més amunt, avui toquen postres Made in Mare Tubercle. La mateixa història cada Nadal. Aquest any, però, no ha fet falta forn. I això són bones notícies! Si no necessito el forn, les postres han de sortir bé sí o sí, no? No us molesteu en pensar la resposta, ja us ho dic jo: NO! Dius que et falla el forn, eh? Cap problema, que quan hagis de muntar la nata, ja es tallarà, ja. Tot sigui no poder fer unes postres decents... La idea d'aquest any era fer una mousse. Però no una mousse de xocolata, o de llimona, que són les típiques. No, jo haig d'innovar. I sembla que mai aprenc la lliçó: la mà negra em té en el seu punt de mira i no em deixa cuinar en pau. Sé que, sigui el que sigui que pretengui fer, em sortirà tirant a malament... però no hi ha manera, jo hi insisteixo. Tossuda fins al final. Després veus les meravelles que circulen per Internet i t'entra una depressió post-part que no toca. Deia que volia fer una mousse. Però el kar

... l'home de Cro, de manyó no está fet de llautó ni de ferro cola-aat! L'home de Cro, de manyó no está fet de llautó ni de ferro colat!... Eeeeeeeeeeeei! Bon Nadal, Tubercles! Un any més, la Mare celebra amb vosaltres aquestes festes tan nostres i tan cosmopolites arreu del món! Us desitjo de tot cor que tingueu uns dies tranquils, divertits, relaxants, únics... i que descanseu, tan com pugueu, que aquest 2013 ha estat llarg i, qui més qui menys, ha tingut els seus maldecaps. Afortunadament, aquesta vegada no hem de fer front a un món post-apocalíptic... ara que, tal i com estan les coses, quasi que una extinció en massa potser ens faria bé i tot. Whatever, alegria. alegria, que aquests dies són per compartir bons moments i regalets, regalets everywhere! Que sona consumista, dieu? Bé, potser una mica. Però què voleu que us digui, a tothom li agrada rebre quelcom. I si és quelcom necessari, millor. A mi, per exemple, St. Nicolau m'ha portat tot de coses que necessitava.

Escena surrealista del dia: estava tan tranquil·lament al metro, llegint un interessantíssim article sobre "Finite Elements Analysis" quan, de sobte, la senyora que tenia al seient del davant se'm queda mirant, m'assenyala els peus i em pregunta "Són còmodes?" . La meva cara de "què collons...?" devia ser un poema, perquè la senyora s'ha aixecat, s'ha assegut al meu costat i m'ha aclarit el dubte sense que ningú li demanés (crec que hagués pogut sobreviure amb la intriga T_T ) . Bé, com deia, que la senyora em diu "És que jo també m'he comprat aquestes botes que portes tu i volia saber... són còmodes? Vas a gust?" . I jo, que sóc molt meva, em trec un dels Kuramalars de les orelles (ah, sí, que això no ho havia explicat: pel meu aniversari, l'Ángela i la Txell em van regalar uns auriculars d'aquells que semblen un bolet en miniatura, aquells que t'entafores sense pietat dins el canal auditiu, amb una cara d&

Fa tantíssim temps que no em passo per l'editor de Blogger que, potser, ja s'ho han manegat bé perquè funcioni correctament sense provocar infarts cada vegada que actualitza la pàgina. Amb una mica de sort, no hauré d'enfilar-me massa per les parets (afortunadament; no crec que sigui un espectacle gaire maco de veure :S ) . Ara que, al ritme que porto, potser em surt més a compte llençar-me per la finestra, com molt sàviament m'han recomanat, ni més ni menys, que dos professors en qüestió de 10 anys! Yupi! A la tercera va la vençuda. Peticions aquí .