No gens menys.
I aquí estic jo, esperant els 10 minuts de rigor per a poder prendre something després d'haver-me rentat el dents. I com més penso en el temps que em queda, més ganes tinc d'anar a fer-me el te d'una punyetera vegada. Però mentrestant, us explicaré les meves peripècies de dissabte passat. Tot va començar el 18 d'Octubre, més o menys, quan la Laura em va demanar un canvi a la feina per assumptes personals (que sí, que sé de quin assumpte es tracta, però jo no sóc una vella tafanera com vosaltres, que us passeu el dia xerrant i xiuxiuejant sobre els altres a les seves esquenes... mala gent!). Com que a mi tant m'és, li vaig fer el canvi i santes pasques. Fins aquí tot bé; un parell de setmanes després, em va enviar un mail on em preguntava quin dia m'anava bé que em tornés el dia. Jo li vaig dir que qualsevol de Novembre ja faria el fet. Entre unes coses i les altres, el dia triat va ser el dissabte 17... però un parell d'hores després de triar el dia, ...