Com fer el pena... sentir-se culpable... i...
Buff! Tubercletes i Tuberclets... sóc un desastre, com a Mare, com a amiga i com a persona en general. A "fail" , vaja. Malinterpreto els fets, les paraules, fins i tot les meves pròpies accions! I tot així, encara hi ha qui m'aguanta i me les deixa passar totes. Sovint, penso que de no ser per aquelles i aquells que s'armen de paciència amb mi, ja hauria plegat veles temps endarrere perquè, posats a ser sincers, què tinc de bo? què és el que puc destacar de la meva persona?... Res ...O, com a mínim, jo, per mi mateixa, només amb la meva neurona, no sóc capaç de veure res. Suposo que tampoc ajuda el fet d'haver-me topat, durant anys i anys, amb persones que m'han valorat tant com es valora a una caca de colom... persones que creuen valorar-me però, en públic (i en privat també, que collons ) , prediquen obra i miracles dels altres i, a mi, m'esmicolen contra el terra i em retreuen, constantment, quantes de les moltes expectatives que tenien en mi he ti