Nalataia, Mare Tubercle

Més d'un mes sense escriure. Perquè després diguin que mantenir al dia un bloc és simple: JA! Mai ho diré prou vegades, però em falten hores. Ara, no haurà de passar gaire temps fins que aquest petit error del sistema sigui solucionat. Com diuen en castellà, a todo cerdo le llega su San Martín . En fi. Ara comentava amb la meva mare que el temps que ens acompanya no anima a fer gaire cosa, que sembla que ens té més ensopits que no pas actius. I és clar, una comença a donar-hi voltes, i veu que és veritat, que la primavera ens endormisca. I no s'entén, perquè hauria de ser tot el contrari. La primavera ens hauria d'activar tots els circuits, no pas escapçar-los. És clar que, com molt bé ha dit me mare, des d'octubre de l'any passat que arrosseguem la primavera, perquè de fred n'hem vist poc, i menys encara notar-lo. Per tant, aquest sopor estacional ja és congènit, el portem dins! I l'arrossegarem fins l'estiu, on convergirà amb la mandra pròpia de l...

Què dieu? Que no teniu res a fer aquest cap de setmana?! Kein Problem! La mama us porta una mica d'entreteniment. O tortura xina, això ja ho decidiu vosaltres. Parlo, evidentment, de GranOtaku... tot i que la meva primera opció era quelcom més sagnant i cruel. I incloïa productes altament inflamables. I foc. Moltíssim. Però com que no vull que m'acusin d'incitar a la incineració de res ni de ningú, us ofereixo una bomba menys violenta. I legal, sobretot legal. I ara sí que anem al dia, malauradament per a mi... En fi, ja us vaig comentar que, el que passés a partir de l'any que ve, serà una total i absoluta incògnita. Si el ritme de publicació ja era una caca de vaca, no us volgueu imaginar què passarà a partir d'ara; jo hi penso i em venen totes les pors. O em poso a escriure com una possessa o fustigo a algú perquè escrigui com un possés. Voluntaris? Hm? No veig gaire mans aixecades... cabrons. A part d'això, poca cosa més. Penseu que la setma...

Sembla que aquesta vegada la Meritxell haurà de lluitar més fort i amb més ganes per poder participar en el concurs de karaoke internacional del Saló del Manga 2014. Tot i que no va passar la primera ronda amb l'ending d'Ano Hana " Secret Base ", no s'ha donat per vençuda i ha tornar a la càrrega. Aquesta vegada, amb l'opening de Fullmetal Alchemist Brotherhood "AGAIN" de la Yui. No sé quants de vosaltres coneixereu la cançó però els que ho feu sabreu que és endiabladament difícil de cantar: sembla que a la dona aquesta li hagin ficat un coet al cul de tan ràpìd que va xD . Aquí teniu el vídeo. I el link per a votar a sota. No sigueu carraques i voteu-la, que no perdeu res. I segur que ella se'n recorda de vosaltres si guanya ;) misiontokyo.com/iframe/votacion.php?id=9 És fàcil: només heu d'accedir a Feisbú i votar a la Txell. Són dos minuts, a no ser que vagis a votar i et trobis la mateixa sessió de Feisbú iniciada en dos ...

Dues setmanes sense passar per aquí deixen empremta, una en forma de moreno als peus. Però s'acaba la bona vida o, com a mínim, la vida d'estiu, que no és necessàriament més bona que la d'hivern però alguna excusa havia de dir... Igualment, haig de reconèixer que l'agost i, per extensió, l'estiu, ha acabat bé, tal i com va començar, de fet: llegint. I és que després de dos anys d'espera, per fi he pogut llegir-me l'última entrega de la trilogia de "All Souls". I m'ha encantat. Curt però intens... i mira que m'ho vaig prendre amb calma, em vaig dir a mi mateixa "sense presses, llegeix a poc a poc, que et quedi ben gravat" però quan un llibre enganxa, no hi ha manera d'anar lent. Dos dies em va durar el llibre; pauses per a dinar, sopar i assimilar la lectura incloses. Trobaré a faltar als Bishop-Clermont. Però el llibre no ha estat l'única alegria d'aquest mes. A mitjans d'agost em vaig subscriure a la revi...

Can you feel, can you feel, can you feel the...  Can you feel, can you feel, can you feel the... Momentum. Diu la llegenda que, eons enrere, aquest bloc era actualitzat de manera regular. Actualment, la llegenda s'ha convertit en mite. I tots sabem com falsos són els mites. Per tant, no en feu cas. Ni gota, perquè avui, la Mare, us porta notícies fresques. Que comenci el show.

... i ja sóc aquí. Eh que no us n'heu ni adonat? Eh? Eh? Molt bé, que avui la cosa va entre bambolines  Ah, no, que no sabeu de que parlo. Tant és. Feia tants dies que no em passava per aquí que no estava segura de si encara sabria fer servir aquest fantàstic editor de text que tant aviat es penja com et diu que "l'etiqueta seleccionada no és correcta "... Ô_ò . En fi: blogger.

2.0, senyores i senyors, 2.0: la Txell se'n torna a la Kami no Kuni per a participar en l'Edició Primaveral del " Nodo Jiman ZA! World " per segona vegada quasi consecutiva. Quasi? Sí. A finals de l'any passat, per Nadal, va estar a punt d'anar-hi... però al final no va poder ser. Una llàstima: com a regal de Nadal no hauria tingut preu. El cas és que dimarts que ve, dia 26, en plena Setmana Santa, la Txell tornarà a fer-li la pirula al temps i viatjarà al futur sense necessitat de cap cotxe tunejat per a l'ocasió. Pel que em va estar explicant ahir, les cançons d'aquesta vegada són 1) més tolerables, 2) menys ensucrades, 3) més alegres i 4) sé que va dir alguna altra cosa però no la recordo. El cas és que existeix una quarta raó; quedeu-vos amb la idea. Ah, ah! Resulta que una de les possibles cançons que li van enviar perquè s'aprengués i tal, la veu de la Txell i la de la cantant original eren tant, tant similars... però TANT , que ...

Si ahir per la nit us parlava de la música tradicional Japonesa... avui (i per fi!) toca parlar de la Txell!! Sí senyors! Com ja us vaig dir fa unes setmanes, el programa en el que participava s'havia d'emetre aquest diumenge passat, el dia 7. Com que posar-vos tot el tema de l'streaming era una mica complicat (principalment, perquè estava treballant i l'ordinador de la feina és una gran merda, no té res, per no tenir, no té ni àudio!!), la solució més simple era penjar el vídeo de YouTube. Problema: troba'l. Afortunadament, la Txell està en tot... i m'ha enviat l'enllaç amb la seva actuació!! Genießt! Al final de la cançó, quan els presentadors parlen amb la Txell, ella els diu que, efectivament, parla japonès,  que n'ha estat estudiant durant 5 anys i que és la primera vegada que està al Japó. A més, també els comenta com de contenta i agraïda està de poder ser-hi. I la dona aquella que sembla tan estirada, la del cabells negres, li diu que ...

Pel que sembla, ja ha arribat la tardor (pròximament, "Col·lecció de Primavera" a El Corté Inglés) , així ho diu el calendari, així ho diu la tradició... I amar prestar aen... Han matho ne nen... Han mathon ned cae... A han noston ned gwilith ... i així ho deixa ben claret la Galadirel. I què implica la tardor? Doncs època de canvis... majoritàriament, a les hores de dinar i sopar. Però també temperatures més agradables, més fresques, temperatures que conviden a treure aquella jaqueta de punt "per si les mosques", temperatures que et fan arraulir al llit... vaja, temperatures QUE NINGÚ SAP ON SÓN!! Perquè aquí RES DE RES! Quan punyeta vindrà el fred!!!??? Uix, quines ganes tinc de posar-me el pijama de franel·la!! I, a continuació, Kuroko no Basket. Capítol 25 - Seirin High School. Per totes les Deesses, ja era hora! Doncs sí, s'ha acabat! Després de l'èxit d'aquest genial (?¿) anime, els productors de Kuroko no Basket han dec...

Doncs sembla que si, Tubercles: alguns divorcis poden sortir molt i molt malament (encara que d'altres són la calma abans de la tempesta, eh, senyora ex-presidenta de la Comunitat de Madrid? Que tots sabem que t'estàs preparant per a les pròximes generals... ¡que no nos engañen, que nos digan la verdad!) . I de quin divorci estic parlant, concretament? Doncs d'un que presagiava núvols negres com la nit. El divorci... o escissió de la que estic parlant, és la que va tenir lloc fa un any a les oficines de Glénat: la sucursal a Espanya va decidir que ja era hora de deixar el niu i va partir peres amb la central a França... i, pel que s'ha pogut veure, l'hora de deixar-se anar, de créixer no havia arribat; però aquest és un dels grans problemes d'Espanya: que creiem que ho podem tot... i no. Resultat d'aquest divorci prematur: Shueisha, l'editorial per antonomàsia a Japó, la mare de totes les editorials, l'encarregada de portar-nos els manga més...

Bon dia! Com ja vaig pronosticar, ahir vaig quedar amb la futura estrella de la cançó japonesa, aquella amiga que se n'anirà a Japó, a conquistar els cors dels membres de jurat, i tornarà amb un disc super-ventes sota el braç... i amb les meves compres, per descomptat. Vaig prometre una entrevista i aquí la teniu! En exclusiva i per a totes les Tubercletes i Tuberclets. Gaudiu-la! (llegenda: T - Txell , A - Àngela , MT - Jo ) - MT: Molt bona tarda Txell! Abans de res, pregunta obligada: em fan grassa aquestes arracades? - T: Dona, el món de les arracades és prou desconegut, ara per ara. Personalment, trobo que si unes arracades no et poden posar 10-12 quilos de més, no valen la pena. Ara, grassa... més aviat pesada. - MT: Si, això ja ho havia notat; portar-me les anelles olímpiques de Londres i fer-les servir d'arracades no ha estat una de les meves idees més brillants. - A: I com t'ho fas per què la gent no les reconegui? Vaja, estem parlant de l...