Mikado

Can you feel, can you feel, can you feel the... 

Can you feel, can you feel, can you feel the...

Momentum.

Diu la llegenda que, eons enrere, aquest bloc era actualitzat de manera regular. Actualment, la llegenda s'ha convertit en mite. I tots sabem com falsos són els mites. Per tant, no en feu cas. Ni gota, perquè avui, la Mare, us porta notícies fresques. Que comenci el show.

Tres setmanes desapareguda del sistema i se m'acumula la feina a tones... però si fins i tot m'he hagut de fer una llista per saber què haig d'explicar! I no penseu pas que és petita. A veure, tampoc és quilomètrica, no us espanteu. Però sí té 4o 5 punts a tractar... i amb la il·lusió que em fa el poder disposar de temps lliure per a martiritzar-vos amb les meves històries al bloc... jejeje, esteu fotuts xD.

Doncs bé, per començar, heu de saber que estic força contenta amb el Màster de Paleontologia (no tant amb l'escabetxina que ha patit el meu compte corrent peeeeeeerò...). Som força gent; uns 17 o 18 (depèn del dia) i tots plegats bastant tocats de l'ala. Però és un grup molt agradable. I homogeni: aixeques una pedra i, de sota, te'n surten quinze mil geòlegs. Estic envoltada per amants de les pedres, cosa que em fa pensar en aquell consolador de pedra que vaig veure a l'exposició dels guerrers de Xi'an al Fòrum de les Cultures 2004 (no ha plogut poc des d'aquell dia, saps?). En fi, associacions estranyes que aquesta ment meva, tant desconcertant i diversa (l'Assumpta estaria encantada). Com us deia; que els companys són un molt bon al·licient al tedi habitual de les classes. Classes de quatre hores, concretament. Des que vaig començar, passo més hores en companyia dels professors i companys del màster que no pas de la meva família... molt aviat, m'oblidaran per complet. I si ja es fa difícil que m'escoltin en circumstàncies normals, ara que no paro per casa, encara serà més complicat. Quin curs més llarg replet de monòlegs m'espera... Ara que, sempre puc recórrer al menjar...

Aquesta és la meva última gran obra. O gran desastre. La decisió és vostra. Tècnicament, són cookies. I, tècnicament, haurien de ser rodones. I dic "tècnicament" perquè, pel que sembla, tinc un greu problema de memòria: si bé sé que he afegit bicarbonat a la recepta (vaja, no l'he afegit jo, és que hi anava de sèrie), sembla que aquest petit detall m'ha passat per alt quan he ficat la massa al forn, cosa que ha convertit unes galetes que "tècnicament" haurien de ser rodones, en unes galetes de forma indefinida; una massa de galetes que ha cobert, que ha colonitzat la safata del forn i m'ha fet recordar les tardes, llargues i avorrides, que passàvem al laboratori de pràctiques sembrant E. coli. I com la Laura (o la Txell, o jo) vam rebentar en mil i un bocins un flascó amb el bacteri en qüestió. Riure, vam riure, ara, el professor no estava gaire content xD. Total, que el concepte que jo tinc de cookie difereix, i molt, del que té tothom. Però, un cop més, me la pela.

Igual que se la pela, a la meitat dels professors del màster, que una de les alumnes sigui grega i li costi tant el castellà a ella com a mi l'alemany. Perquè sí, tenim una foreigner! Una noia que es diu Joanna R(?¿)oulos (ni idea què hi ha pel mig xD). És prou simpàtica. Això si, li prenen el pèl tant com volen... els alumnes, vull dir, eh.. Però no en un mal sentit, no us penseu; més aviat, daixò... bé, ells fan bromes i la Joanna, pobra, no s'assabenta de la missa la meitat. De fet, qualsevol que hagi estat amb un grup de persones que parlin una llengua diferent a la pròpia, entendrà que vull dir. I si a la falta de comprensió d'ella, li sumes la falta d'enteniment dels altres (qui diu "altres" diu nois)...bé, el resultat és una munió incessant d'insults que, pel que sembla, és la única cosa que li estan ensenyant xD. Però no hay mal que por bien no venga, no? I això? Resulta que esteu admirant la obra escrita de la seva futura i flamant companya de treball! Eeeeeexacte, jo. De manera resumida, la cosa va anar així:

- Professor: Treball bla bla bla bla bla. Parelles bla bla bla bla. Trieu vosaltres bla bla bla bla. Algú anglès bla bla?

- Jo: (veu interior: No, Nala. Baixa la mà, Nala) Jo anglès bla bla bla bla. (Que no t'he dit que baixessis la mà, gamarús?!) Sí, bé bla bla bla bla.

- Joanna: (aixeca el dit polze) Ok bla bla bla.

I ara, la Mare ha de fer un treball sobre Tafonomia amb La Grega. I, mentre fem el treball, la Mare li explicarà a La Grega que dir "me suda la polla" no és adequat. Ni educat. Ni encertat. És a dir, no només farem un treball juntes sinó que exerciré de professora de llengua! Jo! I cannot wait... Aps, parlar de La Grega, m'ha fet pensar que tindreu deures per la pròxima entrada (que vés a saber quan serà). Em refereixo a això:

"It's a turtle. És una tortuga. Es una tortilla"

En què consisteixen els deures? Intenteu esbrinar qui, en quin context i per què  algú va dir això. A veure qui la diu més grossa. Ja veureu com riurem, jejeje

I seguim amb aquesta macro entrada. Un parell d'entrades enrere, us vaig dir que la Txell presentava cançó pel Saló del Manga 2013, eh que sí? Bé, fa cosa d'una o dues setmanes, la Txell va penjar el vídeo per a sotmetre'l a votació, a la pàgina de Mision Tokyo. La veritat és que li està costant aconseguir vots i no perquè el vídeo no s'ho valgui. De fet, tot el contrari: el vídeo és molt bo però, per algun motiu que escapa a la meva comprensió, els planetes s'han alineat i li estan fent la competició impossible. Una llàstima. No sé fins quan podeu votar però el vídeo el penjo igual, perquè pugueu gaudir de la cançó i comprovar amb els vostres propis ulls el diamant en brut que es perdran els del concurs de karaoke aquest any.

Em va demanar que li fes publicitat però no he tingut més temps. Gomen ne, Txell. En tot cas, pitjor per a ells, perquè les dues més votades són una llufa. Però deuen tenir més gent involucrada en la causa, vés a saber (hauries d'haver promès galetes! Això no falla mai). Els que hagin passat pel meu tumbelerre, ja sabreu que el vídeo porta dies penjat. La pregunta és, si ja ho sabíeu, per què no heu fet res per col·laborar-hi? Si només són un mínim de 10 missatges!! En mitja hora es fan. Bah, cràpules... Whatever.

Què més? Ah, sí! Free! S'ha acabat, noies, se'ns han acabat el nois en banyador! Fins l'estiu que ve, res. I, ei, que no estic dient pas que tinguin intenció de fer una 2n temporada; era un dir. Però, tot i així, a mi encara em queda feina a fer. Recordeu el tema dels screenshots? Doncs en tinc tres acumulats; els tres últims, vaja.

Nens de primària competint per veure qui és més alt. Bé, com que a simple
vista això no té maldat, ho examinarem des d'una altra perspectiva. Sabeu allò
que diuen que els baixets van ben servits? Doncs ara ja sabem qui dels dos
és el seme OoO. I també sabem qui no pinta res en aquesta imatge tant
eloqüent. 

Aquesta és molt sosa. Però, a grans trets, pot voler representar
una cosa. O dues: 1) en Rin s'ha perdut de camí a casa i, assegut a la riba de
l'aigua, pensa en en Haru i la seva alçada, if you know what I mean o 2)
no és en Rin, és en Zoro disfressat. Crec, crec que la primera té més sentit.

Panda d'imbècils fent-se una foto. D'esquerra a dreta, de dalt a baix:
l'entrenador cani-charnego de l'Hospi; el millor amic d'en Haru,
 que estaria encantat de fer un ménage à trois amb ell i amb el pèl-roig; en Haru,
el prota; el pèl-roig amb mala llet, enamorat d'en Haru i desesperat per passar-se
per la pedra al pallasso de la piga; la germana del prota, que només veu bíceps
allà on va; el capità de veu sexy, que se'n vol endur a fer una volta a la germana
del pèl-roig; la professora que, i cito textualment, "no té ni puta idea de citar";
l'amic hiperactiu que no té amb qui jugar a ser adult i arrossega al d'ulleres a
la sauna turca; l'acoblat de les ulleres qui, secretament, està penjat pel prota
però que s'ha de conformar amb l'hiperactiu, que al prota el tenen mega explotat;
i, per últim, el pallasso de la piga, que no fa més que tirar-li la canya al pèl-roig
i que quedarà per vestir sants.

Aaaaapa, s'ha acabat. Però espera, que a finals de mes crec que comença la segona temporada de Kuroko... quina mandra. Espero que no se'ls acudeixi deixar en evidència a l'Akashi (ja ho fa ell tot sol OoO... si no sabeu de que parlo, mireu-vos l'últim capítol del manga, au) o hi correrà la sang. No per part meva, però correrà la sang; no subestimeu el poder del fandom!

I jo ja m'he cansat d'escriure. Us deixo amb un regust amarg a la boca... i la següent entrega de GranOtaku2011! Per fi! Ara sí que podreu saber com culleres acaba el 8è dia. S'ha fet esperar, certament. I els pròxims capítols aniran sortint en comptagotes. Així és la vida: quan no és una, és una altra. Jo, que estava tan contenta quan va començar l'estiu, tan animada perquè tindria temps per escriure... i en un obrir i tancar d'ulls, ja érem a 16 de setembre i em tocava començar el màster. No us enganyaré, estic a la meitat del dia 10. Feu càlculs...

En fi (per cert, i perquè veieu que em preocupa la vostra salut mental, hi ha resum del capítol anterior, ea):

Ens veiem aviat (espero :S)... porteu-vos bé i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

"DAFAQRYUDOIN?!" epic face del Tyrannosaurus rex.