Dies d'institut XI: El retorn
No me da la patata. Per moltes vagues estudiantils que el sindicat convoqui, per molts festius que arreplegui, NO és NO. Encara no ha començat la marxa - perquè sí, la cosa empitjorarà - i el meu tracte digestiu ja fa de les seves, els meus hàbits nocturns comencen a fer figa i les hores del dia s'entossudeixen en no allargar-se indefinidament i acaben sí o sí cada nit en un cicle repetitiu i constant que em té fins el capdamunt! Així no hi ha manera de fer-ho tot en un dia, és impossible fer-ho tot en un cony de dia! I això que només parlo dels exàmens, que a l'equació també cal afegir-hi els informes del laboratori. Informes que, per cert, ja em surten per les orelles! Com torni a veure un PNT més d'Spinreact juro que agafo la katana de sota del llit i començo a tallar caps a tort i a dret al bell mig de Portal de l'Àngel! És esgotador, viure així. Sempre pensant en el pròxim examen, en la pròxima entrega, en la pròxima pràctica. Sabeu quantíssim fa que ...