Nalataia, Mare Tubercle

All covered in hair? More like all covered in distress, the one that comes from nothingness, the kind that comes from stillness, tha kind that leaves you wondering whats it is going to be: surrender or madness. I així, CADA DIA . És com quan sóc a casa, que m'ignoren, però elevat a l'enèsima potència - i allà encara tenia a me germana, que si m'escoltava però, aquí? JA! -. És súper divertit: gràcies Cosmos per aquesta gran oportunitat d'aixafar-me la guitarra dia sí, dia també. Ben jugat. I em pregunto, val la pena que ho intenti? Vull dir, realment en trauré res, de tot això? A banda d'un regalim de foscor seguint-me arreu, volia dir. Ara mateix, em sento la persona més inútil, més prescindible i més innecessària de tota la galàxia coneguda, desconeguda, nascuda i per nàixer. I encara que em vagin donant corda - poca -, segueix semblant misèria. I fora de temps. Sobretot, fora de temps. Tinc la sensació que el rellotge s'ha aturat per a tothom menys ...

Quins girs més estranys fa la vida, oi? Després de gairebé deu anys, els fans eterns de Harry Potter, aquells qui, segons la Sra. Rowling, " heu estat al costat d'en Harry fins al final de tot ", estem d'enhorabona perquè la "vuitena novel·la" ja ha sortit a la venta en anglès: Harry Potter and the Cursed Child. I dic "vuitena novel·la" perquè és un guió de teatre i no l'ha escrit ella, cosa que no el converteix en apòcrif ja que SÍ té la seva aprovació: és, literalment, "based on an originl new story by J.K. Rowling". Deal with it.

Eh que abans us comentava que avui estava força desmotivada? Bé, doncs sóc una persona que es mou per impulsos, i aquests solen ser bastant simples. Ja ho sabeu, no sóc gaire complicada: a mi em regales una piruleta i sóc feliç, així de fàcil. I com que sóc tan simple, és molt senzill animar-me, per exemple, amb una tassa de te calentona. I això he fet: prendre'm una bona tassa de te mentre estudiava alemany i, vés per on, oli en un llum! Ara estic d'energia fins al cul, cosa que no vol dir que us escrigui un monòleg de metre i mig: NO. Però sí us faré una recomanació (recordeu quan feia recomanacions a tort i dret? Jo tampoc) . A TV3, tots els diumenges, després de les notícies, fan un petit espai dedicat a la xarxa que té per nom "Espai Internet". Molt sovint, les pàgines que hi surten i les aplicacions que presenten no m'importen i/o interessen el més mínim però, coses de la vida, avui hi feia un cop d'ull i he vist una entrada sobre una web que oferei...

Aquesta és la cara estrella de la temporada. De la meva temporada. I de què us estic parlant? Doncs d'una sèrie americana molt divertida i entretinguda, de només 8 capítols i que es fa tan curta de veure com Death Parade. Abans d'entrar en matèria, heu de saber que jo no sóc gaire de musicals. M'agraden les bandes sonores? Sí. M'agrada gravar-me a foc les lletres de les cançons? Sí, però els musicals? No, gràcies. Òbviament, tots tenim una taca a l'historial: som humans, què esperàveu? Perfecció? Però si ni tan sols sabem què és això! La meva taca és ell. Bé, ell no, ell no seria una taca, més aviat una medalla. El que vull dir és que la sèrie que protagonitza aquest gentleman m'ha obligat a reconèixer que els musicals tampoc estan tan malament, no tant com jo pensava. És clar que has de saber triar bé el musical, és a dir, basar totes les teves opinions sobre aquest gènere a partir d'experiències anteriors amb pel·lícules com Crybaby o Sweeny Tod...

Doncs avui és el dia. Imagino que tot va lligat a les últimes hores de la meva vida. No ho sé, però, de vegades, és necessari compartir algunes coses. Fa unes setmanes, la Noemí, una companya d'Alemany, em va parlar d'una web que et permet subtitular vídeos sense haver de preocupar-se per compressions ni edicions. De fet, amb l'aegisub hagués estat més fàcil, i ràpid. Però comprimir no és el meu fort, necessita massa recursos (que el meu portàtil no té) . Així que, si ho puc fer online, millor. No us espereu gran cosa: és un vídeo d'en Jamie Cullum, amb els subtítols en anglès i la traducció al català, per si la voleu mirar. Penseu que aquest traducció és meva i suposa una adaptació força lliure. I què vull dir? Doncs que algú altre (un traductor professional) en faria una de diferent. Però tant m'és. Apa... Qui no voldria dibuixar res amb aquest home? A mi em desarma. En fi, porteu-vos bé i recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS!! (menys aquella-p...

Sembla que aquesta vegada la Meritxell haurà de lluitar més fort i amb més ganes per poder participar en el concurs de karaoke internacional del Saló del Manga 2014. Tot i que no va passar la primera ronda amb l'ending d'Ano Hana " Secret Base ", no s'ha donat per vençuda i ha tornar a la càrrega. Aquesta vegada, amb l'opening de Fullmetal Alchemist Brotherhood "AGAIN" de la Yui. No sé quants de vosaltres coneixereu la cançó però els que ho feu sabreu que és endiabladament difícil de cantar: sembla que a la dona aquesta li hagin ficat un coet al cul de tan ràpìd que va xD . Aquí teniu el vídeo. I el link per a votar a sota. No sigueu carraques i voteu-la, que no perdeu res. I segur que ella se'n recorda de vosaltres si guanya ;) misiontokyo.com/iframe/votacion.php?id=9 És fàcil: només heu d'accedir a Feisbú i votar a la Txell. Són dos minuts, a no ser que vagis a votar i et trobis la mateixa sessió de Feisbú iniciada en dos ...

Dues setmanes sense passar per aquí deixen empremta, una en forma de moreno als peus. Però s'acaba la bona vida o, com a mínim, la vida d'estiu, que no és necessàriament més bona que la d'hivern però alguna excusa havia de dir... Igualment, haig de reconèixer que l'agost i, per extensió, l'estiu, ha acabat bé, tal i com va començar, de fet: llegint. I és que després de dos anys d'espera, per fi he pogut llegir-me l'última entrega de la trilogia de "All Souls". I m'ha encantat. Curt però intens... i mira que m'ho vaig prendre amb calma, em vaig dir a mi mateixa "sense presses, llegeix a poc a poc, que et quedi ben gravat" però quan un llibre enganxa, no hi ha manera d'anar lent. Dos dies em va durar el llibre; pauses per a dinar, sopar i assimilar la lectura incloses. Trobaré a faltar als Bishop-Clermont. Però el llibre no ha estat l'única alegria d'aquest mes. A mitjans d'agost em vaig subscriure a la revi...

No importa si no enteneu la referència del títol de l'entrada: crec que jo tampoc la tinc clara però m'ha vingut bé. No us entretindré gaire, que avui no estic gaire per a jocs. La truita, que gira molt ràpid. Bé, ahir, després de passar-me el matí suportant calor, xafogor i gent a la feina, arribo a casa i em trobo la meva germana amb cara de xai a punt d'entrar a escorxar i em diu " Tataaaaaa, m'acompanyes al centre a comprar tint de henna? ", tota ella sucre i mel. Qualsevol li diu que no. Així que menja en un sospir, canvia't ràpid i vés a buscar el metro. Tot això sense tenir gaire clar ON havíem d'anar. Perquè la senyoreta no recordava on estava la farmàcia (detall important, veure més endavant) on havia comprat el tint l'estiu passat. Només tenia una pista: "Vaig passar per sota uns arcs". Au, espavila't! Encara sort que sempre he estat bona jugant al " ¿Quién es quién? ". I li dic " Vols dir la Plaça Reial,...

És la conclusió a la que tots hauríem d'arribar alguna vegada a la nostra vida: abandonar l'orgull però no la memòria. Experiències i records són les nostres millors armes. I admetre una derrota no ens fa perdre la guerra.  El treball de fi de màster m'està matant. Tinc els nervis al límit, en tensió: si em poseu una fletxa a les mans no necessitareu arc. Ni diana: tinc un munt de papers que estarien molt millor foradats. Una preocupació menys. Però aquest any, aquesta tradició tan nostra de cremar els apunts per St. Joan... em sembla que no. M'hauré de conformar cremant-los un altre dia, a soles, íntimament. És curiós el que pot arribar a fer el poder de la ment: fins fa quatre dies, encara donava per segur que el temps jugava al meu favor, que les hores no s'escapaven de mi, que tot tindria el seu moment, el seu tempo. Ingènua de mi, a dos mesos del final, ho segueixo pensant. Gràcies a la Deessa, existien els calendaris, eina de tortura ancestral que ens...

Recordant els meus dies d'estudiant de biologia i, perquè negar-ho, les frikades que érem capaços de trobar per Internet, he volgut recuperar una cançó mítica per a la meva promoció; una cançó que ens va impactar a tots, tant aspirants a microbiòleg, fisiòleg, zoòleg, genetista, a tots. Va marcar un abans i un després: abans érem rarets però suportables, després, simplement, vam passar a ser l'ànima de la festa! (una mica com els va passar als savis que van comprar la batamanta) .  La cançó té un títol tant eloqüent com "The PCR Song" Però la PCR no ho és tot en aquesta vida! Els primers , el DNA desnaturalitzat, el buffer , els nucleòtids, la polimerasa, tot, TOT és necessari perquè la PCR surti perfecta. Però,els grans oblidats, aquells que sempre fan la feina bruta i que mai reben un miserable "Gràcies!", aquells que treballen com esclaus i, al final, se'ls dona una coça al cul i bon vent i barca nova... tots ells també mereixen un homena...

2.0, senyores i senyors, 2.0: la Txell se'n torna a la Kami no Kuni per a participar en l'Edició Primaveral del " Nodo Jiman ZA! World " per segona vegada quasi consecutiva. Quasi? Sí. A finals de l'any passat, per Nadal, va estar a punt d'anar-hi... però al final no va poder ser. Una llàstima: com a regal de Nadal no hauria tingut preu. El cas és que dimarts que ve, dia 26, en plena Setmana Santa, la Txell tornarà a fer-li la pirula al temps i viatjarà al futur sense necessitat de cap cotxe tunejat per a l'ocasió. Pel que em va estar explicant ahir, les cançons d'aquesta vegada són 1) més tolerables, 2) menys ensucrades, 3) més alegres i 4) sé que va dir alguna altra cosa però no la recordo. El cas és que existeix una quarta raó; quedeu-vos amb la idea. Ah, ah! Resulta que una de les possibles cançons que li van enviar perquè s'aprengués i tal, la veu de la Txell i la de la cantant original eren tant, tant similars... però TANT , que ...

Buscant, buscant cançons de ioga... he topat amb alguns clàssics japonesos. Música tradicional amb Koto . No és que m'interessi especialment la música tradicional japonesa però haig de reconèixer que és molt relaxant... tant, que he inclòs algunes peces a la llista de reproducció del bloc, jejeje. Us deixo uns vídeos, a veure què us semblen.  Apa, si no podeu dormir i necessiteu relaxar-vos, la Mare us ha deixat la solució definitiva! Bona nit! I continueu sent sempre MOLT I MOLT MACOS! Adéu! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Nan niiiiiiiiiiiiiit...

Algú ha demanat ració gayer per emportar? Capítol 20: Hyuga & Kiyoshi ... ... Sóc jo o té la cara deformada? La té, oi? No és pas que el meu sentit de la simetria s'hagi esvaït, oi? Oi? Els encarregats de l'animació s'estan lluint, de debò: dessuadora rosa!? Feia falta? Jo crec que no. A veure què m'espera al capítol; por em fa. En fi. Només falten cinc dies!! Txàn txàn!! Ens veiem per aquí, MAQUES I MACOS! Adéu!! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Anys, ANYS feia que no escoltava aquesta cançó... buff!

[Aclariments de l'autora - No sóc cursi, això es sabut per tothom. Ergo, nyonyades, les mínimes. - El rosa no és un color, és una arma de tortura medieval, terriblement efectiva i que destrueix el meu ésser lentament però de manera eficaç. Paraula. Ergo, nyonyades, les mínimes. - El dia que em veieu llegint poesia rosa, serà la fi de la meva persona. Ergo, nyonyades, les mínimes. Aclariments de l'autora] I ara, passem al tema que ens ocupa. Què esperaríeu d'un anime que, paraules literals de la Viquipèdia, ha estat descrit com a " A  super liberal interpretation of the  Hyakunin isshu  anthology of 100 romantic poems by 100 poets compiled during the  Heian period . " ?... Love, love everywhere. And pink, pink everywhere. I si us us formulo la mateix pregunta però abans veieu aquest parell de vídeos?... On hi diu "what is the flame" i "the song eages the pain", canvieu-ho per "what ignites the ...

Doncs is, em podeu dir nostàlgica, si us sembla bé. I perquè? Resulta que després de barallar-me toooooot el matí amb la còpia de seguretat dels collons, per fi, 8 hores de problemes després, he acabat. Total, que quan me n'he deslliurat i he decidit en què gastar el poc temps lliure que em queda fins anar a dormir ( xD ) , m'ha donat per obrir la carpeta dels vells records i posar-me en pla " avui, vull tornar a la meva adolescència "... encara que reconec que, part de la culpa la té la graduació de me germana d'ahir, però m'estic desviant. Deia que, en un esforç per tornar a la meva adolescència, ni que sigui de pensament, he rebuscat al calaix de les coses velles i m'he topat amb el CD de les Spice Girls... perdò, EL CD . Ara si. Res de segons parts (mai han estat bones) ... i m'he dit " a veure què té YouTube que pugui ser-me d'utilitat ". En fi, aquí teniu els resultats. WANNABE SAY YOU'LL BE THERE 2 BE...

Com us vaig prometre no fa gaire dies, aquí us deixo el nou single de BUMP OF CHICKEN; ~ ゼロ~ juntament amb la lletra en anglès (esperem que els de Blogger no me'l facin treure...).  Us recomano que, primer, li feu un cop d'ull al vídeo i després ja us posareu amb la lletra. Final Fantasy Type 0 OST:   ~ ゼロ~ [Zero] per BUMP OF CHICKEN  >> The sound of the wandering children's footsteps have disappeared and is replaced by a song of prayer. Then, it will porbably turn into a flame, becoming a guiding light for others who will pass by this place later. The color of my pupils is that of the night, the same black as the transparent sky, because after I had been left behind by my certainty, I sought it out and then spent too long gazing at it. The map handed out to me is so correct, that it's carrying me somewhere. I don't want wander astray in this world that's moving almost too fast for me, so please let me ask you your one and only nam...

En fi, com que tinc una mica de temps lliure per a malgastar i l'esquena m'està matant... El matí i la mare que el va parir  feat Pitbull: "A Betlem... ya tu sabes" El matí i la mare que el va parir feat Los Chatarras: "Montserrat" El matí i la mare que el va parir: "Oh, Mourinho no ploris més per mi" El matí i la mare que el va parir feat MASMFAO: "El sexy President" El matí i la mare que el va parir feat Michel Colló: "Ai, si t'enganxo" El matí i la mare que el va parir: "Vull fumar" El matí i la mare que el va parir feat Zapatero feat ABBA: "Madre mía" I això és tot. Si accepteu un consell, passeu-vos per Radio Flaixbac  i mireu-vos les descàrregues, sobretot la secció de "Bricomanitas" i "El català és fàcil però el castellà, costa un colló" ... són boníssims xD . I recordeu sempre, sempre,...

El 21 d'Abril del 2012, tinc una cita, una cita que fa anys que espero. Per fi, en directe i en viu... t'espero, Laura! Mitico, eh? Sí!  Espero els dies amb ànsia. Comptaré les hores que falten per sentir-te cantar. El pròxim 21 d'Abril del 2012, la Nalataia viurà un somni! Fins aleshores... Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Ha tornat! Ha tornaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat Benvenuto - Laura Pausini  Bienvenido - Laura Pausini El primer single. Aquest si dóna la opció d'inserir-lo però el segon no, així que us haureu de conformar amb l'enllaç a YouTube (no patiu, que si en permeten la inserció més endavant, ja el posaré ^^ )  Non ho mai smesso - Laura Pausini Què puc dir? Què puc dir? Doncs que estic mega contenta! Molt contenta... i que espero amb unes ganes bojes l'edició limitada del CD, a veure si hi posen la versió en Italià! >w< ... han estat dos anys llargs sense la meva Laura! Però ha tornat! Ha tornat! Lauraaaaaaaaaaaaa!! L'any que ve, ve a Barcelona, crec que cap a l'Abril... i m'agradaria tant anar a veure-la, però em resultarà impossible!! Entre la feina i el Màster, crec que no tindré temps. Ara, amb una mica de sort, com que canta al St.Jordi, potser la sento i tot des del Botànic, no? xD jajajaja. Ja ens llegirem!!!! C...

Hum... fa poc més d'una setmana que tinc el CD i sóc incapaç de deixar d'escoltar-lo... però! No és el CD el que em preocupa, és la CANÇÓ el que em porta boja. Bé, boja fins ahir, que em vaig mirar la lletra i va ser "WTF!!??" . Només a Gackt li pot passar pel cap fer una cançó així i que li surti tan rematadament bé ... 天才 だ . Ah, un moment, que no sabeu de què parlo, oi? Hum, ja deia jo que feieu cares extranyes xD . Situem-nos, tots pelgats! Degut a un cúmul de circumstàncies, totes elles molt ben parides, la setmana pasada (el dissabte 15 més cocretament) va arribar a les meves mans un dels nombrosos CD de Gackt que existeixen al món (uno de tantos, ainxs...) . En fi. Una de les cançons, 小悪魔ヘヴン , em va quedar gravada a foc el primer cop que em vaig tragar el CD sencer (encara que dir "gravada a foc" es quedar-se a mitges perquè, tenint en compte que no vaig entendre res, potser seria millor dir que em va sobtar... si, sobtar és la paraula) . Total, ...