Nalataia, Mare Tubercle

Expressions prohibides quan busques feina. Gestos prohibits. Actituds prohibides. Coses que, en general, no has de fer quan intentes que et contractin. Saps que no estan bé. Saps que te la fotràs big time. Saps que el record et perseguirà la resta dels teus dies. I, tot i així, les fas. Doncs mira, si després de llegir-te això, encara tens la poca vergonya de fer-ho, d'entrar patinant en una bassa d'oli al món laboral... bé, aleshores no tens cap mena de remei com a persona. Espero sincerament que la teva mare i el teu pare, o la teva mare i la teva mare, o el teu pare i el teu pare, o el gos i el gat, o el conill i el periquito, o amb qui collons convisquis ara mateix, t'estimin molt, perquè els tocarà aguantar-te molt de temps. Començo amb una de ben simple que, fa pocs dies, vaig escoltar al metro quan tornava de la feina, esgotada i mig adormida, i la única cosa que tenia en ment eren els molts exàmens que encara em quedaven abans de donar per acabat el curs - que,

Això ja s'acaba. Cada dia em queda una mica menys per endinsar-me en l'estiu i deixar enrere - durant uns mesos - la meva vida d'estudiant treballadora massa enfeinada per fer altra cosa que no sigui deixar-me les celles damunt piles i piles d'apunts, i començar-ne una de nova, on només seré treballadora. Han estat uns mesos molt intensos i espero recollir-ne un fruit ben madur, dolç i nutritiu - o la meva acidesa interna corromprà tot allò que se li posi pel davant, siguin clients, siguin familiars o sigui l' Univers mateix intentant posar pau -. Les dues últimes setmanes han estat dures i trepidants. Acabava un examen i ja en tenia un altre trucant a la porta. De vegades, portava al damunt tantíssims apunts que, sovint, no sabia ni quins eren. Sovint, ni tan sols era conscient de què estava estudiant al metro. Ai, el metro, company de viatge, sala d'estudi polivalent, reculatemps d'accés públic. Què hauria fet, si no hagués disposat d'aquests mo