Expressions PROHIBIDES quan busques feina (perquè te la carregues)

Expressions prohibides quan busques feina. Gestos prohibits. Actituds prohibides. Coses que, en general, no has de fer quan intentes que et contractin. Saps que no estan bé. Saps que te la fotràs big time. Saps que el record et perseguirà la resta dels teus dies. I, tot i així, les fas. Doncs mira, si després de llegir-te això, encara tens la poca vergonya de fer-ho, d'entrar patinant en una bassa d'oli al món laboral... bé, aleshores no tens cap mena de remei com a persona. Espero sincerament que la teva mare i el teu pare, o la teva mare i la teva mare, o el teu pare i el teu pare, o el gos i el gat, o el conill i el periquito, o amb qui collons convisquis ara mateix, t'estimin molt, perquè els tocarà aguantar-te molt de temps.

Començo amb una de ben simple que, fa pocs dies, vaig escoltar al metro quan tornava de la feina, esgotada i mig adormida, i la única cosa que tenia en ment eren els molts exàmens que encara em quedaven abans de donar per acabat el curs - que, per cert, acaba demà amb un ÚLTIM examen i seré lliure, per fi! -. Endavant.

Estava asseguda, repassant apunts, quan el metro es va aturar per recollir i alliberar passatgers i, al meu costat, s'hi van asseure dues noies. Tot OK fins aquí. Dues noies de vint i pocs, amb bossa i carpeta a les mans, vestides com si anessin camí d'una reunió de l'alta societat, ben maquillades i polides. No sé, el tipus de persona que veus a qualsevol altre lloc i penses "Bah, aquestes són massa fines pel metro". Doncs no ho eren - això, o el papa no els va enviar la limusina a buscar-les -. En qualsevol cas, tenim tendència a pensar que la gent d'aquesta mena té una superioritat intel·lectual que als altres ens manca, bàsicament, perquè les escoles i centres d'ensenyament als que poden optar són millors que els nostres - no ens enganyem, som uns matats -. I ja està. Acceptem això com un fet i ens vanagloriem internament de la nostra moral superior conseqüència del contacte primerenc amb les cloaques de la societat, cosa que aquest proto-esterotip de persones no tenen. És a dir, que som més idiotes, però més bona gent. Total, que les noies parlaven sobre una entrevista de feina recent que una d'elles havia fet i se sorprenien que la resposta hagués estat no. La víctima de l'insult empresarial deia que ella estava molt preparada, que tenia no sé quants idiomes, no sé quanta experiència en el sector, no sé quants coneguts, no sé quanta motivació i no sé quantes merdes més que no vaig entendre perquè intentava estudiar mentre elles parlotejaven com dues putes cacatues. Quan ja començava a pujar-me la mosca un xic més amunt del nas i pensava quina seria la manera més cruel i original de dir-los que tanquessin aquell coi de forat que tenien sota el nas, va l'entrevistada i diu:

"Jopé, i mira que els vaig dir que estava molt oberta i excitada de treballar amb ells!" - intenteu imaginar aquesta frase dita per una persona amb molta pasta, tanta, que podria rentar-se el cul amb lingots d'or... si això fos pràctic, és clar -.

Mai a la vida m'havia semblat tant poc interessant, la microbiologia. Em vaig passar deu minuts de rellotge mirant fixament els apunts, mentre la meva ment sorneguera repetia incansablement aquella frase tan meravellosa, surrealista i inimitable, tota ella acompanyada d'un eco constant "oberta i excitada", "oberta i excitada", "oberta i excitada-da-da-da-aaaa". 

Aviam. Aviam. AVIAM! Com dius això?! COM?! Però tu quina mena de persona ets?! Sabràs molts idiomes, però desconeixes per complet el teu! Excitada?! EXCITADA?! No seràs tu una mala traductora? En quin moment tradueixes la frase "willingly and excited" a "oberta i excitada"? Per què?! Què pretens? Què busques? Feina no, això està clar, perquè qualsevol persona amb dos dits de front s'ho pensa molt abans de deixar anar aquesta barbaritat en una PUTA ENTREVISTA DE FEINA! 

I ella ofesa perquè li havien dit que no! Jo l'hauria fet fora d'una coça al cul! Algú que em diu això en una entrevista, algú que pretén que li doni feina i em deixa anar aquesta perla mereix que l'assenyali amb el dit i me'n foti d' ella a la seva cara. Això no té perdó. Mira que he fet entrevistes. Mira que he arribat a dir coses estranyes gràcies als meus nervis de gelatina però una cosa així? Mai, abans em mossego la llengua i me l'empasso. Hòstia tu.

De debò que no m'ho creia. De debò que tenia al davant les proves bioquímiques d'identificació de S. aureus i les meves neurones eren incapaces d'assimilar-ho perquè s'havien curtcircuitat. Anaven amunt i avall, com un grapat d'adolescents histèrics corrent darrera la seva ídol sense control ni mesura. 

"Obert i excitada". La tortuga que la va matricular. A qui se li acut... No ho entenc i us ho dic de tot cor: no ho entenc. Tant preparada que deia que estava i no es va limitar a ficar la pota, no, sinó que es va llençar de cap a la piscina, amb roba i sabates incloses i, un cop dins, va intentar beure's l'aigua. Tota.

I aquest és el meu missatge d'avui, advertir-vos sobre les trampes d'aquest múscul tan esbojarrat i independent que és la nostra llengua. Molt útil per menjar gelat però més encara per deixar-nos en ridícul. No l'escolteu. No deixeu que parli en nom vostre. Penseu abans. I si, sé que pot ser complicat però us estalviareu molts problemes. I, a més, no us faltarà feina!

Espero que no cometeu el mateix error ara que n'heu estat advertits - i si ho feu, no m'ho expliqueu, no vull patir innecessàriament -. Apa doncs, feu bondat, sigueu bona gent i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!