Nalataia, Mare Tubercle

Sona el despertador i la Nalataia maleeix tots els sants, beatificats i per beatificar, i s'aixeca. L'Aixa dels Caròfits la saluda des del llit i totes dues es posen en marxa. Com que no són lentes ni s'adormen per les cantonades, un quart després de despertar-se, ja estan a punt. De fet, la Nalataia ha tingut temps de fer-se el llit (cosa que no torna a passar, en part perquè no li dona la realíssima gana i en part perquè alguns dels companys, al·lucinats per tanta sofisticació, li prenen el pèl i la nostra jove protagonista, a aquelles hores del matí, no està per hòsties...) .  Quan baixen a esmorzar, es troben la primera sorpresa desagradable: un trist sobao per persona! Un únic sobao per cap... Evidentment, això no ho saben fins que, tot innocència, un dels nois del grup (Diego , el Maño? Joan, el Veterà? Rínxols Jordi?) li demana a la cambrera que en porti més, si li plau, que no n'hi haurà per tots. I la senyora cambrera li contesta ufana " N'hi h...

Després de tantes hores davant de l'ordinador escrivint, reconstruint, llegint, batallant, modelant, tornant a començar, repetint passos, maleint, desesperant, plorant, cridant... Després de tants dies viatjant amunt i avall, invertint estones inexistents, deixant enrere família i amics, perdent els nervis i la salut, somiant en models reconstruïts... Després dels diners invertits, dels esforços a classe, d'hores robades a l'Alemany, de laments pel temps perdut a la feina, de dormir malament, de no arribar als límits d'entrega per falta de resultats, de córrer a última hora... Després de tot això, després de donar tant i rebre tan poc, només se m'acut una sola paraula: RATES Així, en plural. I que cadascú s'ho prengui com millor li sembli. El karma sempre torna i jo m'he encarregat que aquest es dediqués a planar sobre la persona que més estimo d'una manera quasi maníaca. Volia que tot li sortís bé. I ho he aconseguit. De la mateixa manera, pu...

Demà a aquestes hores ja m'hauré tret del damunt la pitjor part d'aquest màster que, per altra banda, s'està eternitzant com una mala cosa. A les 15.30 h, una hora menys a Canàries, cosa que no crec que li importi el més mínim a ningú, em tocarà exposar i defensar el meu treball; aquell que tants mal de caps m'ha donat i del qual encara no he rebut ni una sola alegria. Shame on you! Per la resta, tot molt tranquil. Aquest estiu serà curt... bàsicament, perquè ja he perdut un mes sencer amb la merda del TFM. A més, la feina és la feina i la pela és la pela. Com a bona catalana que sóc i si l'any vinent vull tornar a Londres amb la meva germana (un todo incluido d'aquells macos, macos... per ella, per cert) , em toca fer guardiola. És clar que, la meva idea és anar a Viena, per aprofitar que estic aprenent alemany i tal i tal. Whatever, després del Saló del Manga ja veurem què passa. Ara estava revisant el calaix desastre que és la meva ment laberínt...

Us presento oficialment la portada del meu TFM. Enviat al jurat i entregat a Secretaria. Ja només en queda un. Va, que això serà ràpid! Desitgeu-me molta sort... i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Se suposa que el meu bitxito era una cosa així de... terrorífica? Sembla un capgròs gran i enfadat. En fi.  P.D: Die mündliche Prüfung de meravella! 3A ens veiem al setembre!

Per fi, després de mesos i mesos batallant amb softwares impronunciables, amb editors de text odiosos, amb editors d'imatge i amb atacs d'ansietat a altes hores de la matinada, quan la única solució era empassar-se les llàgrimes i tirar endavant, per fi puc dir S'HA ACABAT! ¡TERMINÓ! IT IS OVER! ICH BIN FERTIG! 終わりだ！FINITO!

Mai heu sentit la imperiosa necessitat d'escriure un llibre? Un llibre d'aventures, per exemple. No? Doncs si haguéssiu viscut la setmana que he viscut jo, no només en voldríeu escriure un sinó mil, com les meves aventures per Tremp! Des de penya-segats inhòspits fins a camins que no porten enlloc. I tot pel mòdic preu de... una setmana de TFM perduda!! Yujuuuuuuuu! Dir que les dues pròximes setmanes aniré de cul és quedar-se curt. Amb prou feines tindré temps per a respirar. Però ei, després em podré passar l'estiu repassant Alemany perquè les probabilitats que aprovi aquesta segon semestre són remotes i llunyanes! Que bé! Em passaré l'estiu currant! I després diran que els universitaris ens rasquem les boles tot l'any... jua jua. En fi.  Tot comença dilluns passat, dia 19 de Maig, quan la Nalataia agafa una motxilla més gran que ella, carregada de roba, aigua, drogues, sexe i rock'n'roll i enfila cap a la UAB en busca del desconegut. Una perso...

Yeeeeeeeeeeei! Per fi m'he tret del damunt una de les dues sortides fortes que tenia del màster! Ja era hora. Ara només em queda la llarga... lol !! Haig de reconèixer que aquests dos dies han estat divertits i profitosos, com a mínim, a l'hora d'agafar pràctica en aquest àmbit. I també per aprovisionar-me de fòssils, mwahaha!! De plantes però fòssils igualment; jo no li faig mala cara a res que porti sota terra més de 4 Ma. Ni més de 4 ni menys, però ja ens entenem xD Vet aquí tres dels jaciments que vàrem visitar (a la Cerdanya) : S'estava tan còmode i a gust. I hi havia tantíssim fang. I jo, com a persona despreocupada que sóc, m'hi vaig rebolcar cosa fina. Al final del dia, tenia sorra i fang fins i tot a les calces xD Quan tingui un moment penjaré les fotografies dels fòssils, que no són espectaculars ni res... però els he trobat jo. Majoritàriament, vaja. Alguns els he excavat jo mateixa i d'altres l'Aixa. I fent referència ...

Tubercles tots, després de dures batalles, de nombroses baixes i de pèrdues irreparables, la guerra ha acabat. Tan sols ha quedat un combatent en peu... i us està escrivint aquestes línies!! Tomaaaaa! Tomaaaaa! I deien que no podria. I deien que m'enfonsaria abans d'acabar. I deien que em derrotaria. JA i mil vegades JA! Un programa d'ordinador no podrà mai amb mi, MAI ! Abans envio l'ordinador a la Lluna d'una coça. He dit. Vaja, que estic contenta i es nota. Sobretot en el meu nivell d'odi en sang, que ha disminuït considerablement en les dues últimes setmanes (tot i que el mèrit també és dels llibres) . Així doncs... Mimics  3 - Nalataia 4 En qualsevol cas, el model 3D del meu bitxo ja està acabat i vist per a sentència. I espero que passi la revisió amb nota o em tocarà desfer el camí i, tot i que només m'he passat dos dies amb les seves 24 hores cadascun barallant-m'hi, no em ve gens de gust haver de repetir experiència. Així que, ...

La batalla èpica entre el bé i el mal s'acosta a la seva fi. Cada vegada falta menys per saber qui serà el guanyador. A cada dia que passa, l'espera es torna més agònica, més incerta, més desesperant. I cap dels dos bàndols vol cedir el lloc... per què li hauria de cedir jo res a un ordinador?! A sobre que m'està amargant l'existència!  Jo prometo qua guanyaré, ni que sigui per retirada del contrincant: una màquina NO-EM-GUA-NYA-RÀ! I de moment, seguim a mitges: ni per a tu ni per a mi. I tot per culpa de les escales. Les que pugen al segon pis? No, les que posen a prova les capacitats mentals de la gent quan han de llegir un mapa i fer la conversió de centímetres a quilometres. Aquest tipus d'escala; la que equipara distàncies. O alçades. O qualsevol cosa que pugui ser deformada. I aquesta és la paraula clau: DEFORMADA . Si no en tenia prou buscant les equivalències entre els gruixos, amples i llargs de les dues peces que havia d'encaixar, el Mimics va...

Uoooooo, avui em sento on fire ! Després de la sessió d'ahir amb el meu tutor de TFM, sembla que el Mimics ja no se'm resisteix tantíssim. Serà això la fi de la humanitat? He aconseguit, per fi, subjugar aquest software creat per l'Altíssim Satanàs i tota la seva cohort infernal? Un cop més, la ficció supera la realitat... Bé doncs, això s'ha de celebrar... Mwahahahahaha! Tubercles, segueixo sense guanyar la guerra, però cada vegada estic una passa més a prop d'endur-me la victòria definitiva. Creuem els dits. Recompte final del dia:  Mimcs 2 - Nalataia 2 Més feliç i peto. Aviat més. No sigueu dolentots i comporteu-vos, que tot té recompensa a la vida, ni que sigui en forma de gelat!! I recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Sobren les paraules.

Yeeep! Una altra vegada, torno per fer-vos quatre cèntims sobre la meva relació amb el Mimics. Per ara, l'odi guanya a l'amor i de llarg. Però segueixo insistint, exigint, suplicant que aquesta tortuosa i desesperant amistat humà-màquina arribi a bon port... o la meva ment, ja destrossada per anys d'abusos continuats a les meves neurones, s'apagarà definitivament. I no penseu que és el tercer dia REAL que passo en companyia amb aquest angoixant software, que va! Porto més de dues setmanes intentant treure'n el millor, però resulta que aquest " millor " no vol ni sentir a parlar de sortir d'on collons sigui. I mira que li dic que no li faré mal, no l'insulto. De fet, els qui estan rebent de valent són els meus artells, que s'enduen totes les mossegades i cops possibles; encara em sorprèn no haver-me trencat res... És un suplici. Si algun dia voleu fer penitència, proveu a descarregar-vos el Mimics i us ben asseguro que desitjareu o bé ...

Com diu la cançó " No es donen les instruccions d'ús de la vida, cadascú juga la seva pròpia partida ". Quantíssima raó. Afortunadament, sempre podem trobar un tutorial per Internet que ens ajudi. O bé preguntar a Yahoo! Respuestas (mexican version) . O, simplement, estar inspirat i demostrar al món que un a sèrie matemàtica de 1s i 0s no té cap poder sobre la teva persona. Et pot fer ballar el cap i treure't de polleguera però, al final del dia, quan te'n vagis a dormir amb el somriure a la cara, sabrà que haurà perdut. I això, Tubercles meus, no té preu. M'ha costat una hora encaixar les parts, però pels meus sants ovaris, que el programa no em tornava a  deixar en ridícul! Us podeu imaginar els salts d'alegria... Fuck yeah! Una batalla menys, ara només falta acabar la guerra. Per ara, empat (molt equitatiu tot xD) . Mimics 1 - Nalataia 1  Porteu-vos bé i ànims, que el dissabte encara queda lluny però més lluny estan les vacances d...

Avui ha tingut lloc el primer contacte real amb el software de Mimics, un programa mèdic que treballa en 3D i permet fer rèpliques especulars de qualsevol objecte que hagi passat per un escànner (via TAC, TC o qualsevol altre mètode). Segons m'han dit, els metges solen usar-lo per a visualitzar pròtesis en el cos del malalt sense necessitat d'obrir-lo cada dos dies (que molt agradable no ha de ser) . Jo el faré sevir per a replicar les parts perdudes del meu petit amfibi.  Així se'ns presenta el Mimics: No, no és la meva bèstia. Google troba qualsevol cosa. I així em presento jo: Amb més cabells i menys celles. Però sí, aquesta és la idea. Us imagineu el resultat? Mimics 1 - Nalataia 0 Pròximament: "Mimics - Dia 2". I recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Ahir vaig sortir per a celebrar que, per fi i després d'una final i tortuosa presentació, havíem acabat el primer semestre del Màster. A mitjans de Febrer. Dues setmanes després d'haver començat el segon semestre. Sí, els universitaris som així: allarguem i estirem el temps fins a límits insospitats per a la resta de la població mundial. Ens agrada amargar-nos l'existència sense motiu aparent. Així sempre tenim motiu per a queixar-nos. Feel the beat! Bé, doncs vam sortir de festa. Primer, a sopar i després a beure (alguns més que d'altres) . El cas és que, i parlo sense exagerar, aquelles quatre hores acompanyada d'uns "complets desconeguts" (i ja ho aclariré) van ser les quatre millors hores en anys. Feia molt, moltíssim, que no reia tantíssim. I no, no anava beguda, paraula de Mare Tubercle. Els meus companys sí. Tot i que per ser justos, no direm beguts, sinó contents. Encara que això és aplicable a tots els presents. Aquella sensació d'ac...

No em cansaré mai de dir que vaig sobreviure a l'apocalipsi Maia. I és que no n'hi ha per menys: tenim totes les travesses en contra! Els Maies, que sabien tant de tot, que anaven avançats al seu temps, que eren els amos i senyors de la seva època... prediuen que morirem. Tots. I aquí estem; donant guerra. I de quina manera. Si jo fos omnipresent, omnipotent i omniscient... seria un desastre. Però imaginem per un moment que algú així, algú tan perfecte existís i hagués de jutjar-nos a tots, com a espècie. Sabeu quin seria el resultat?

Fa tantíssim temps que no em passo per l'editor de Blogger que, potser, ja s'ho han manegat bé perquè funcioni correctament sense provocar infarts cada vegada que actualitza la pàgina. Amb una mica de sort, no hauré d'enfilar-me massa per les parets (afortunadament; no crec que sigui un espectacle gaire maco de veure :S ) . Ara que, al ritme que porto, potser em surt més a compte llençar-me per la finestra, com molt sàviament m'han recomanat, ni més ni menys, que dos professors en qüestió de 10 anys! Yupi! A la tercera va la vençuda. Peticions aquí .