Ciència a destemps. Dia IX: Gran nit i millor persona.
Doncs bé, com vaig dir fa 11 dies, AVUI ÉS LA NIT . Sí, sí, AVUI . Falten encara dues hores per marxar i estic dels nervis. És tanta l'excitació pel moment de l'estrena, QUE NO SÉ QUÈ FER-NE, DEL TEMPS QUE EM QUEDA . A banda de vestir-me, entaforar les coses a la motxilla i escollir el llibre que m'enduré, NO HI HA RES MÉS QUE LA MEVA MENT INQUIETA PUGUI FER PER PASSAR L'ESTONA . O sí, però son tantes coses que no les acabaria mai, i em fa molt ràbia això de deixar assumptes a mig resoldre. Per tant, HERE I AM , esperant. Al final, i com sempre passa, quan porti unes hores allà fent LA ciència, segur que voldré cardar el camp a cada mil·lèsima de segon. Però, ara mateix, tot és emoció, il·lusió i ganes que arribi l'hora de sopar, perquè m'he fet una truita de patates grossa com un meló - si no fos perquè quedaria lleig menjar-me el sopar per berenar, ja me l'hauria cardat coll avall -. Serà una jornada màgica i fascinant - prou màgica i fascinant com per n