Nalataia, Mare Tubercle

Segur que estic a punt de marcar-me algun rècord; no pot ser que hagi escrit tants dies seguits sense que això compti com a marca personal. Bé hauria de ser, fins i tot en els meus temps més productius, no escric tantes tonteries entrades seguides! El motiu d'avui és un pastís. Estrany, eh? En aquest bloc mai parlo de postres i pastisos. O d'animació. No, no, un tema totalment innovador. I què té aquest pastís que no tinguin els altres? Doncs mira, bona pregunta. Per primera vegada, he usat llet condensada en un pastís i haig de dir que, si bé està bo, el nivell de compactació que ha assolit la massa no m'acaba de fer el pes.  Tenint en compte que, últimament, havia aconseguit pastisos molt esponjosos, que aquest m'hagi quedat tan dens m'ha tocat una mica la moral. Ara, no penso perdre la batalla: la pròxima vegada hi posaré menys llet condensada i més llevat amb una mica de bicarbonat, bicarbonat que aquesta vegada m'he descuidat... crec que ja tinc culpa

50 dies, que no 50 ombres. 50 dies m'ha costat arribar a la meitat d'un llibre. I n'estic increïblement orgullosa. Quan comences l'aventura d'aprendre una llengua nova, el primer que vols és que, d'una maleïda vegada, arribi el feliç moment, el feliç dia que puguis llegir un llibre sencer, complet sense necessitat de plorar a cada paràgraf, sense necessitat que ningú l'hagi adaptat abans perquè ets un negat que no sap ni dir "Hola" sense equivocar-se. Anheles aquest gloriós moment, l'esperes com si fos pluja després d'una llarga sequera, notes el buit que genera saber que encara no estàs preparat; és com voler retrobar-te amb una part de tu que se n'ha anat a fer les Amèriques i encara no ha tornat. Doncs bé, per a mi, aquest alegre moment ja ha arribat: 297 de 556, 31 de 62, mitja novel·la superada. Amb diccionari, sí, però no deixem que aquests petits detalls sense importància ens turmentin. Allò important, allò que es digne de r

Quins girs més estranys fa la vida, oi? Després de gairebé deu anys, els fans eterns de Harry Potter, aquells qui, segons la Sra. Rowling, " heu estat al costat d'en Harry fins al final de tot ", estem d'enhorabona perquè la "vuitena novel·la" ja ha sortit a la venta en anglès: Harry Potter and the Cursed Child. I dic "vuitena novel·la" perquè és un guió de teatre i no l'ha escrit ella, cosa que no el converteix en apòcrif ja que SÍ té la seva aprovació: és, literalment, "based on an originl new story by J.K. Rowling". Deal with it.