Per Nadal, postres de la Mare
Tubercles del món, com deia una mica més amunt, avui toquen postres Made in Mare Tubercle. La mateixa història cada Nadal. Aquest any, però, no ha fet falta forn. I això són bones notícies! Si no necessito el forn, les postres han de sortir bé sí o sí, no? No us molesteu en pensar la resposta, ja us ho dic jo: NO! Dius que et falla el forn, eh? Cap problema, que quan hagis de muntar la nata, ja es tallarà, ja. Tot sigui no poder fer unes postres decents...
La idea d'aquest any era fer una mousse. Però no una mousse de xocolata, o de llimona, que són les típiques. No, jo haig d'innovar. I sembla que mai aprenc la lliçó: la mà negra em té en el seu punt de mira i no em deixa cuinar en pau. Sé que, sigui el que sigui que pretengui fer, em sortirà tirant a malament... però no hi ha manera, jo hi insisteixo. Tossuda fins al final. Després veus les meravelles que circulen per Internet i t'entra una depressió post-part que no toca.
Deia que volia fer una mousse. Però el karma me l'ha clavat per l'esquena... al final, més que mousse, ha estat crema. Bé, tampoc crema. És un estat intermedi entre gelatina i mousse: li falta l'esponjositat suau de la mousse i la consistència perfecta de la gelatina. Però estava bona. I la pinya caramel·litzada amb menta d'acompanyament també.
Suposadament, li havia de posar fulles de menta pel damunt... però no m'ha donat la gana xD. Xocolata i au! |
Això és perquè veieu que a casa mengem sa, que no tot són postres xDD |
No feu dolenteries i recordeu que l'alcohol fa veure les coses més maques del que són realment... tot i que vosaltres sou i sereu MOLT I MOLT MACOS! Adéu!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!