L'espinosaure meravellós
Han descrit UN NOU DINOSAURE! Ja està, aquesta és la notícia, i com que Sci-Hub funciona d'aquella manera, m'ha costat suor i desgast del teclat trobar l'article, però una ànima caritativa, amable i anònima l'ha deixat al meu abast. Gràcies. M'emprenya molt el sistema de publicacions científiques, seriously: o sigui, els autors PAGUEN perquè els publiquin la feina, obtenen zero beneficis i la resta de mortals hem d'afluixar la mosca per a tenir accés a quatre pàgines mal comptades de recerca. Ciència, parlem de ciència, no de secrets d'estat ni legislació econòmica, CIÈN-CI-A! Ciència de dinosaures, LA MILLOR CIÈNCIA DE TOTES.
Doncs bé, el nou animaló és un espinosaure, com aquell tan maleducat que es carrega un tiranosaure a la tercera de Parc Juràssic - ha ha ha, com es nota que era fantasia, eh? O ciència-ficció, perquè ja li hauria agradat, a l'anegot dentat aquell tenir una unça del poder i la força del tiranosaure -, però amb la peculiaritat de tenir damunt del cap una cresta. Sí, sí, una cresta, talment com si fos un gall; talment com si el gall i l'espinosaure estiguessin emparentats d'alguna estranya i llunyana manera. Quines coses, eh.
Aquesta meravella del Cretaci superior té per nom Spinosaurus mirabilis que, per si us interessa saber-ho, vol dir llangardaix amb espines meravellós. I no tinc cap mena de dubte que, efectivament, ho era. Sabeu què més és també meravellós, però un xic més malparit? Doncs un Proteus mirabilis, un dels bacteris més comuns causant d'infeccions del tracte urinari, i aquest és lleig de collons, com quasi tots els bacteris, la veritat. Diria que, pel que fa a la fauna microscòpica, el més maco que es pot veure en una placa són els fongs filamentosos. En una placa i amb campana de bioseguretat pel mig.
Un ànec gros - com allò del gall d'indi de dos metres i mig d'alt, amb una urpa perfecta per a esbudellar humans despistats -. Així pel damunt, no n'han trobat pas gaire, del col·lega, però prou per a establir una nova espècie - no seria la primera vegada que, amb menys material, se n'inventen una i no necessàriament "no humana", us sona un tal Scrotum humanum i els gegants prediluvians petrificats? -: part de la mandíbula inferior i superior, la cresta que ha permès definir-lo com a espècie nova, algunes vèrtebres, parts de l'espina dorsal, la tíbia i una falange distal del peu. Part de la gràcia del descobriment és que, d'entre els autors, n'hi ha d'espanyols, un dels quals molt conegut per la seva gran tasca de divulgació, en Francisco Gascó Lluna, que va penjar un vídeo fa un parell de dies en què explica l'experiència - fa dos anys, va participar com a convidat al Festival 42, que tenia com a tema principal els dracs i ell va fer una xerrada relacionant dinosaures i bèsties fantàstiques; és una meravella com de bé parla aquest home -.
En fi, així se l'imaginen els qui l'han trobat:
 |
| Els de Parc Juràssic III van deixar escapar una oportunitat d'or. |
