AltresInc. Els preus que ningú vol.

Fem un exercici d'imaginació col·lectiva. Diguem que treballo en una ferreteria. Una ferreteria que anomenaré #AltresInc.

A #AltresInc tenim cargols i martells, claus i tornavisos. A #AltresInc pretenem ser una ferreteria seriosa i, per tant, volem pensar que tenim de tot. De vegades, massa i tot: massa referències en llista, massa producte al magatzem, massa gènere fora de temporada - tenim prou cargols de Halloween i alicates nadalenques com per obrir una ferreteria temàtica - i, després del que va passar ahir, massa preus que la clientela considera inadequats, rars, improcedents, estrambòtics... vaja, que no els agraden. Com dic sovint, a #AltresInc comptem amb un públic curiós que, de vegades, té comportaments estranys - i si en lloc d'estar a la banda del taulell que ven el producte, fos a la que el compra EM PASSARIA EL DIA RECRIMINANT ALS ALTRES QUE FOSSIN TAN INCREÏBLEMENT GILI*piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii*!! -. Ahir, concretament, em vaig topar amb una mare una mica penques i una filla que no sabia on amagar-se.

Jo era a caixa, cobrant - igual que el dia anterior, i el dia anterior, i el dia anterior, i el dia anterior... i així és com s'estableix un fportal temporal que permet viatjar a través del temps i de l'espai, un forat de cuc que et porta exactament al mateix lloc i al mateix moment PERQUÈ VIUS ENCADENADA A CAIXA DES DEL PRINCIPI DELS TEMPS - i van aparèixer la Sra. Penques i la seva filla adolescent. Els demano que em mostrin el codi del primer producte i, PATAPAM!, al damunt hi ha l'etiqueta corresponent a una capsa de cargols de 5 mm. "Bé, pot passar, a mi se m'enganxen etiquetes als pantalons constantment." penso, així que desenganxo l'etiqueta paràsit i marco el codi bo. Següent producte, MATEIXA SITUACIÓ. Desenganxo l'etiqueta i segueixo fent. Tercer producte, AGAIN LA PUTA ETIQUETA INVASORA. Alço el cap: l'adolescent em mira amb cara de voler que la terra se l'empassi a la velocitat de la llum, la Sra. Penques mira l'infinit del sostre. Desenganxo i segueixo. Quart producte, endevineu què va passar. SÍ, EFECTIVAMENT, UNA INTRUSA ENGANXADA ON NO TOCA! No recordo quantes coses es va endura la senyora, la veritat: vaig deixar de comptar tan bon punt em va tocar desenganxar la segona etiqueta, però tots, TOTS ELS MALEÏTS CLAUS, CARGOLS, MARTELLS I ALICATES TENIEN ENGANXADA UNA ETIQUETA QUE NO ERA. I us asseguro que per la cara de la noia, allò havia estat concebut amb premeditació, traïdoria, nocturnitat, mala fe i MOLTA MALA BAVA! La Sra. Penques volia endur-se els productes al preu que ella considerava just i se n'hauria sortit si jo no fos tan perepunyetes i m'ho mirés tot amb lupa. Que, al final, penso "I a mi què?!" i és així: A MI QUÈ QUE S'ENDUGUIN LES COSES AL PREU QUE NO TOCA? ÉS CULPA DE LA FERRETERIA, NO MEVA. Però en aquell moment se'm va fer tan mala sang que no li ho vaig deixar passar. A banda que és notava massa. Sra. Penques, la pròxima vegada, dissimuli una mica i no em canviï totes les etiquetes!

I dilluns vinent, més. Aviam si fem sort, i plou a bots i barrals. Un diluvi universal a escala local. Encara falten 21 dies, TOT UN CICLE, de què no ho sé, PERÒ TOT UN CICLE per a la castanyada i més de dos mesos pel solstici d'hivern I JA N'ESTIC FINS LA PUNTA DE LA MAMELLA! Voleu fer regals a la gent perquè us l'estimeu? DONCS TENIU TOT EL DIANTRE D'ANY! A-PRO-FI-TEU-LO, QUE ÉS MOLT LLARG! Jo no en vull saber res més.

Apa, que la ferreteria no es despatxarà sola. Porteu-vos bé, agafeu un paraigua si sortiu, que tenim el cel dubtós, i recordeu sempre, sempre, sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Menys els d'#AltresInc. A vosaltres millor no us dic què n'opino, de la vostra existència. Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Is this jo en esperit, que no en cos, perquè si fos

així, ja hauria deixat anar el primer esmorzar

i no estaria tan fresca i meravellosa com en Subaru?

Puta vida laboral.