Segueixo amb la conya aquesta que jo faig passar per One Piece XD IIIIIII - FINAL!¡ Per fi

- ... naaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!¡
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!¡ - em desperto de cop, amb un salt. L'Ace també s'ha despertat i fa cara d'adormit...
- Uaah!¡ Què passa?¿ Per què crides?¿... Però si encara és aviat, uaah uaah uaah... - em diu des de sota les mantes.
- JO?¿ Però es que no tens orelles al cap o què?¿ Que no has sentit un cri...?¿
- Ha esta el pallús del capità - diu en Zoro assegut al terra.
- Ah... ja, en Luffy... LUFFYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYY!¡- m'aixeco. En Zoro intenta aturar-me. Em diu que encara no estic del tot recuperada, que haig de descansar. No li faig ni cas... encara que, amb la cara de desesperat que fa... em fa una mica de pena i tot ^^U però haig de "parlar" amb el meu estimat capità. Entro a la cuina i hi trobo en Sanji, en Franky i la Robin.
- Oh. Ja t'has despertat?¿ - pregunta la Robin asseguda des de la barra de la cuina, sota l'atenta mirada d'en Sanji.
- Si... per desgràcia. Algú seria taaaaan amable de dir-me on s'amaga la mala bèstia del capità... haig de parlar molt seriosament amb ell, grrrrrrrr.
- ^^U eeeh.... don...
- Nalataiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!¡ kyaaaaaaaaaaaaaah!¡ Preciosa!¡ Com estas?¿ Vols res?¿ Demana el que et sembli... els teus desitjos són ordres per mi!¡ - en Sanji comença a girar sobre ell mateix i s¡aproxima... més... més... més... en Zoro estira la cama... més... més... en Sanji topa amb la cama d'en Zoro... en Sanji cau¡ PUM!¡
- Es pot saber QUÈ punyeta fas?¿ - crida en Sanji des de el terra perquè, curiosament, el peu d'en Zoro està damunt la seva esquena.
- Jo?¿ Res. Tu, que ensopegues amb l'aire... ¬3¬ no és culpa meva... jejeje - li treu el peu del damunt. En Sanji s'incorpora, pràcticament, d'un salt i s'encara a en Zoro... per sort, en Franky l'agafa per la cintura.
- A veure... no són hores. Sanji, la Nami no t'ha dit que tenia mooooooooolta gana?¿
- OoO aaaah!¡ Cert!¡ - torna als fogons, agafa un ganivet, l'alça i comença a tallar verdures mentre crida a pulmó... - Nami-swaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan!¡ El teu Príncep Blau, amb el seu amor ardent... no importa la distància ni com de perillós sigui... sempre serà teu!¡ Jo et faré el millor dinar de la teva vida, Nami estimadaaaaaaaaaaaa!¡
- ... en fi... el capità dius?¿
- Si, si.
- Doncs crec que, després de cridar que tenia gana...
- Ah, així que el "naaaaaa" era "gana".... hum... - CLONC!¡ Giro el cap, per saber qui m'ha clavat un clatellot... i veig la cara d'en Zoro que em diu "No, no, i ara"... i veig la mà - Ro... - em tapa la boca amb la mà.
- Estava parlant. Vols saber on és en Luffy o no?¿ - faig que si amb el cap - Bé. Fora.
- Fora?¿ Què vols dir amb "fora"¿?
- Doncs això.
- ... ¬¬... Si, gràcies Robin. Mai ho hagués pensat, no - surto de la cuina... seguida d'en Zoro, que no les té totes. Encara pensa que, a mig camí, cauré al terra per falta de forces o vés-tu-a-saber-què - Zoro, m'has de seguir?¿ Vull dir, només vaig a clavar-li una pallissa a en Luffy i ja està... res important je je je.
- Si.
Veig a en Luffy... està jugant amb en Chopper i en Brook. M'hi apropo amb pas decidit, pensant en què li diré, alguna cosa així com "Prepara't Luffy, moriràs!¡" o potser " Ja pots resar el que sàpigues per què aquests seran el teus últims minuts"... el tinc a tir de pedra. Començo a escalfar motors... broom broom... aleshores, en Luffy aixeca el cap. El seu rostre s'il·lumina, deixa el que te entre mans i s'aixeca...
- Nalataia!¡ Ja estàs millor!¡ Que bé ^^ - em mira, amb un somriure als llavis... i jo, jo... STRIKE!¡
- Luffy tu... tu... jo... - no puc deixar de mirar el seu IMMENS somriure - Tu... tu...
- Nalataia?¿ Va dona, que no és tan difícil. Luffy, es pot saber per què t'has posat a cri... aaaaaaaaaaa!¡ - PUM!¡ - Es pot saber per què em trepitges?¿ - en Zoro em mira amb cara de "però què?¿"
- No, no... si tu no has fet res, Capità. Sóc jo, que tinc mal despertar... jajajajaja - jajaja?¿ però què?¿ està clar que no li se dir NO... es que és taaaaaaaaaaaan bufó >w< kyaaaaah... - No li facis cas a en Zoro, que és burro.
- Ah... Ace!¡ - ens girem i veiem a l'Ace de peu, al marc de la porta... i també somriu. Però què li passa a aquesta família?¿ Com poden tenir un somriure taaaaaaaan encantador tots plegats!¡¿?
- Que Luffy?¿ Ja t'han apallissat bé?¿ Jajajajaja... jo encara et veig d'una peça!¡
- Eh?¿ Què di...?¿
- Res. L'Ace no diu res... - giro el cap perquè els nostres ulls es trobin - eh-que-no?¿ - li dic a l'Ace, pausadament, lentament, amenaçadorament...
- No, no... res.
- Um... Sanjiiiiii!¡ Ja està el dinar?¿ Tinc ganaaaaaaaaaaaa!¡
- XD...
- Si, podeu passar quan volgeu - diu en Franky, amb tres gots a les mans - i ja que veniu, m'ajudeu amb la taula.
- Algú hauria d'avisar a la Nami - ens diu la Robin des de la cuina.
- Ja hi vaig jo, yohohohohohoho - d'on ha sortit en Brook?¿ o_O en fi...
- Us esperem a la cuina, doncs - comencem a pujar les escales... i l'oloreta del menjar d'en Sanji ja ens arriba... mmmmmmh. "Quines ganes tinc de dinar, mmmmh" penso. Perduda en el meu món yuppi vaig cap a la cuina quan, de sobte, sento un soroll... o un tremolor... o les dues coses, no sé...
- Zoro, no has sentit res fa un moment?¿
- Si... l'estómac d'en Luffy. Per?¿
- No, no... ¬¬U... res - en fi, m'ho hauré imaginat.
...
- Així... segur que ja et trobes millor?¿ - em pregunta en Chopper quan som a la cuina.
- Si, moooooooooolt millor. I tot gràcies a tu, Doctor.
- Aaaaaaah, no em diguis doctor... ja saps que no m'afalagaràs!¡ Aaaah jajaja ^/////////^
- Jajajajajajajajajajaja.
- Ara està ben clar, ja sé què em de fer - l'Usopp s'aixeca, puja damunt de la cadira...i fa servir el cap d'en Luffy com a punt de suport...
- De què parles?¿ - li pregunta la Nami, asseguda al seu costat, mentre l'agafa per la roba i l'estira cap abaix.
- Doncs que ara, som un més!¡ La Nalataia també forma part de la banda!¡
- Siiii!¡ Mellorineeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!¡ Em pots ajudar a la cuina... si!¡ si!¡ Jo et faré tot allò que més t'agradi i tu miraràs com ho faig!¡ Que et sembla?¿!¡ Siiiiiiiiiiiiiiiii!¡ Sóc feliç!¡ Uooooooooooooooooooooooh!¡ - s'ha aixecat... cames separades, braços oberts... totalment preparat per rebre una pilota de platja XD.
- No Sanji, mira, es que j....
- I tant!¡ I jo li ensenyaré a tractar les ferides... una ajudant no m'aniria malament!¡ Serà genial, ja veuràs ^^
- Chopper, jo....
- I segur que sap dibuixar... algun servei ens podrà fer a la Robin i a mi, no?¿ - li diu la Nami a la Robin. Ella fa que si amb el cap.
- I jo li ensenyaré a tocar el piano!¡ Yohohohohohoho
- Nois, voleu deixar de fer plans... jo... vull dir...
- Si, si... i jo la faré volar pels aires!¡ Jajajajajajajajaja
- NO DIGUIS BURRADES, LUFFY!¡
No em fan ni cas... tots tenen plans per a mi... però ja haig de tornar a casa!¡ I tant que voldria quedar-me aquí però... jolines!¡
- No els facis gaire cas. Ja saps com són ^^ - algú amb una mica de sentit comú. Però en Zoro té raó.
- Ja... però no voldria pas que s'enfadessin quan els digui que no.
- No ho faran. Mira. Si et vols quedar, fes-ho, ningú et demanarà que marxis. I si no vols... o no pots, saps que sempre pots tornar ^^. Ara que ho penso, cada cop que vens, ens ho passem de conya jejeje
- Això tu!¡ Si no m'ha sortit una úlcera encara, ha estat de miracle!¡
- Jajajajaja... pot ser, jajajaja.
- Jajajajajajaja.
- Així que; marxes?¿
- Suposo... a casa hi tinc coses a fer... i no es plan deixar tirats a la meva família i als meus amics, no?¿
- No.
- Com a mínim, saber que puc tornar quan em sembli... em deixa més tranquil·la.
- I si no vols tornar amb ells... sempre em pots buscar a mi!¡ - l'Ace està assegut al meu costat. De fet, com que no tinc un pèl de tonta, m'he situat estratègicament bé: entre en Zoro i l'Ace, mwahahahahahaha.
- Si mira, és una opció. Jajajajajaja.
- Jajajajajajajajajajajajaja - els tres ens posem a riure. Mentre, els altres segueixen fent plans.

...

- Mmmmh!¡ Quina bona olor Sanji... em moro de gana.
- No pateixis maca!¡ Per tu... el que faci falta!¡ Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!¡
- Genial, perqu... - un altre cop?¿ torno a sentir alguna cosa... no sé el què, però se sent a fora. M'aixeco de la cadira i deixo, en contra de la meva voluntat, el meu seient privilegiat... joo, tan feliç que era jo sent el centre d'atenció d'en Zoro i l'Ace!¡ En fi... Surto fora. No hi ha res. Però jo estic segura d'haver sentit alguna cosa.
- Que passa?¿ Nalataia?¿ - sento en Zoro darrera meu... en Zoro i tots els altres.
- Recordes que, abans, t'he preguntat si havies sentit res?¿
- Si.
- Vale. M'has dit que no. Doncs era que si. He sentit alguna cosa fa un moment.
- Segura?¿
- Creus que m'hauria aixecat d'on era si no estigues totalment segura d'haver sentit alguna cosa?¿ Zoro!¡ Que estava asseguda al teu costat i al de l'Ace, punyeta!¡
- ... si, si, el que tu diguis... - baixem les escales que porten a la coberta. Com que no podem mirar a altre lloc que no sigui l'aigua... mirem l'aigua, evidentment.
- I bé, alguna novetat?¿ Ha canviat de color?¿
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!¡ Ace!¡ Quin ensurt!¡ - el cor em va a mil... el pròxim cop sortirà del seu lloc.
- Que color ni que....?¿ No. Ha sentit alguna cosa i hem sortit a veure què era... però no hi ha res. Eh que no?¿
-  ¬¬ grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr. No, no, no hi ha re.... - BRRRRRRRRRROOM!¡ Tan aviat parlo com... - Veus com no sóc jo qui flipa?¿!¡ Eh?¿ Tu ho has sentit, oi Ace?¿
- Si, si. Què serà?¿ 
- Ja m'ho imagino. Jajajajajajajaja.
- Imagines?¿ El què?¿
- Un pop gegant... que l'agafa.
- Jajajajajajaja, no diguis tonteries, Zoro!¡ Jajajaja, com vols que un po...?¿ - i com si d'una broma del destí es tractés... d'entre les aigües veiem com emergeix un tentacle gegant. I, seguint-lo, un pop mega gran...
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, Zoro!¡ Ets un bocamoll!¡ - el pop s'apropa a tota vela... i jo no sé on amagar-me, total, em trobarà igual. És enorme... i, al seu pas, aixeca unes onades monstruosament altes. Fa cara de males puces, com si fos culpa meva haver aparegut aquí!¡ Escolta, si no t'agrada la teva feina, no la facis, però no ho paguis amb mi!¡ kyaaaaaa, tinc por!¡ M'agafo al braç d'en Zoro i el miro desesperada... el pop m'agafa una cama i comença a estirar... cap avall...
- Jo no vull marxar així!¡ Aaaaaaaaaaaaaaa!¡
- Dona... això té més lògica... més que la mà de l'últim cop, je je je - riu nerviós. Claaaaaaaaaaaaro, com no serà ell el que arrossegaran fins al fons del mar!¡
- Jajajaja. Ei germanet, veniu aquí!¡ Que la Nalataia marxa!¡
Surten tots de la cuina... i quan veuen el meu "amic" el pop... posen exactament la cara que jo esperava: "óstiaaaaaaaaaaaa, quin tros de pop". Això és el millor que sabeu fer, lamentar-vos?¿ la mare que us va....
- Doncs està clar... haurem d'esperar a la pròxima, no?¿ Que vagi bé Nalataia!¡ Ens veiem quan vulguis!¡ 
- Si. Torna!¡
- Molta sort!¡
- Yohohohohoho. El pròxim cop... ensenya'm la teva roba interior!¡
- I UN BÉ NEGRE AMB POTES ROSSES!¡ - diem la Nami, la Robin i jo a la vegada.
- Jajajajaja. Cuida't noia.
- Adéu!¡ Vigila!¡
- Nalataia-cwhaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan!¡ Nooooooooo!¡ Torna al meu costat!¡ Nalataia-cwhaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan!¡... jo, jo... torna quan vulguis!¡ Adéu!¡
- Suuuuuuuuuuuuuuuper!¡ Inventaré una màquina més, més... més còmoda perquè puguis tornar a casa el pròxim cop, si?¿!¡ Ens veiem!¡
Del braç d'en Zoro ja només en tinc la mà... jo m'hi agafo com si m'hi anés la vida, que pot ser... però en Zoro, pràcticament, no fa ni l'esforç. O bé perquè li importa ben poc... o perquè té força, molta força (seps, jo crec que és la segona opció... vamos, és el que ha quedat demostrat en 453 capítols, 10 peli si vés-a-saber-tu quants OVA's!¡). Estic a punt de perdre contacte... si en Zoro hi posés més de part seva... però no. Ja només l'agafo pels dits i... l'Ace m'engrapa pel braç. Somriu.
- Algun dia... ens tornarem a veure. Ja veuràs ^^. Fins aleshores, cuida't guapíssima!¡- i em deixa anar...
De la punta dels dits... m'aguant per la punta!¡ Em miren tots... i en Zoro no diu res. De sobte... una estrebada. He perdut al mà d'en Zoro. El tinc a mig metre de mi. Tothom em fa adéu amb la mà... ell tan sols ha deixat la mà estirada cap a mi, tal com s'ha quedat, sense moure un pèl... em mira, somriu i xiuxiueja...
- Torna.
Me'l quedo mirant, amb la sorpresa als ulls... i somric. Serà burro...
...
- Tornaré!¡ És una promesa!¡ Adéééééééééééééééééu!¡ 
- ADÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉU!¡ - em cauen llàgrimes... que el pop m'arrossegui cap al fons marí ja m'importa ben poc... sobretot després del que m'ha dit en Zoro. Si ell m'ho demana, baixo a l'infern si fa falta. Un altre dia... un altre moment. Penso tornar encara que, com sempre, no sàpiga quan... ni com... Veig el Sunny-Go que s'allunya de mi, i encara sento els crits dels altres. Em poso a riure, com una tonta... sobretot sabent que, entrar amb la boca oberta a l'aigua és el pitjor que es pot fer... però vaja ^^U. Encara no he pensat en això de la boca oberta que ja noto el sabor salat de l'aigua a l'estómac. Quan me n'adono, sóc sota l'aigua... i baixo... baixo... baixo... intento pujar, amunt, però és inútil, el pop em té ben agafada, no sigui que m'escapi, no et fot ¬¬U. Tot es torna negre, ni tan sols em veig la punta del nas. Aleshores sento que el meu medi de transport s'atura... agafa impuls amb el tentacle... i em llança foscor endins!¡ La velocitat és d'escàndol... accelero, accelero... tanco els ulls, no vull veure què m'espera al final... segur que un bon cop... i... PUM!¡
- Ouch!¡ Què coll...?¿ - obro els ulls...i el que veig és un desastre - La mama em farà puré... - he anat a parar al sofà de casa... sofà que ha quedat toooooooooot xop. Jo estic xopa, el sofà també, el terra, la tele, la taula... - Ai, ai, ai... - m'aixeco o això intento. Resulta que el cop ha estat més bèstia del que creia... i sento com s'obre la porta...
- Bon di... NA-LA-TA-IAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!¡
- ...

THE END

Que, Tubercles?¿ Gran final, eh?¿!¡ Si?¿ Doncs sapigueu que no podré escriure durant les pròximes cinc setmanes... que tant netejar l'aigua de tot arreu m'ha deixat les mans fetes pols... hauríeu d'haver vist a la meva mare: de peu davant meu, amb el fuet a les mans i les banyes de diablessa al cap... brrrrrr, quina por. En fi, que la cosa es queda així. No més One Piece... com a mínim durant un temps. Espero que us hagi agradat molt... tant com a mi escriure-la ^^. Ja sabeu que, tot i així, ens veiem per aquí....i si, com sempre... SOU TOTS MOLT MACOS!¡ Gràcies!¡ Dw!¡

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!

I la mà?¿ us preguntareu... misteris del paint, Tubercles meus. És bastant chungillo regenerar un braç del no-res jejeje. Però la qüestió és: com dir-li no?¿!¡