Quan el "món" coneix "Barcelona".

Divendres 13 de gener, 18:36 hores: la Nalataia arriba a casa després d'una jornada mogudeta. Té gana però li fa mandra preparar-se el berenar, així que es fa un te. Mentre espera que bulli l'aigua, buida la bossa de la carmanyola: avui no ha de córrer a preparar el dinar pel dia següent, punt per a ella. L'aigua ja és a punt, l'aboca dins la tassa, surt de la cuina, agafa el comandament del televisor, l'encén... I OBRE L'APP DE L'SX3 PERQUÈ LA TARDA ÉS JOVE I SAKURA NO ES VEURÀ SOLA, S'HA DE VEURE! Efectivament, els divendres estan fets per posar-se al dia amb l'anime acumulat de la setmana. I pensareu "Ostres, aviam... que no has vist prou vegades Sakura a la vida?" i la resposta és NO, SEMPRE HI HA ESPAI NEURONAL PER A UNA MÉS. Podria mirar-me Black Clover? Podria, però si vaig deixar-la estar al segon capítol quan la vaig començar en japonès, res indica que tenir-la en català em faci canviar d'opinió: no  m'agrada. Però Sakura sí. És a dir, A QUI NO LI AGRADA SAKURA QUE M'HO DIGUI A LA CARA I SE LA REBENTO.

El cas és que em faltaven per veure els episodis de dimarts, dimecres i dijous. Fantàstic, tarda d'emocions directes al cor assegurada - emocions intenses i odi desmesurat cap a en Yukito, però això és un altre tema -. I així, mitja hora després, em troba la meva mare: enganxada a la pantalla del televisor, amb la Sakura saltant i caçant cartes rebels. Em pregunta si m'hi estaré gaire... HAHAHAHAHA, DONCS DOS CAPÍTOLS MÉS. Em mira amb cara de voler llançar-me al contenidor de l'orgànica i li recordo que, quan tenia l'edat "adequada segons la societat" per veure aquestes coses, TAMPOC EM DEIXAVA VEURE INUYASHA TRANQUIL·LA. Així que mala sort, Mamasita, però la nena veurà Sakura. I va anar a fer-se una dutxa amb tanta mala sort que, quan va tornar, encara mirava Sakura - ÔwÔ -.

I tot això tan sols és la introducció, que no té res a veure amb Sakura, però era necessària perquè entenguéssiu el motiu pel qual la meva mare es va apropiar del comandament com si li anés la vida un cop vaig declarar, amb pompositat i satisfacció, que ja anava al dia amb Sakura. De vegades, és violenta i tot. Fa por. Sigui com sigui, me mare va sintonitzar, veloç com un llamp, una sèrie policíaca perquè li encanten: totes les que circulen a Movistar, o quasi totes, les ha vistes/veu/veurà. En concret, parlo de FBI International. Òbviament, i com sol dir en Peyu, si l'heu de veure expressament, no val la pena. Però si la teniu de fons perquè algú altre ha decidit que sí la vol mirar, doncs mira, el mal ja està fet.

El capítol de divendres em va cridar l'atenció de manera molt concreta perquè, oh!, tenia lloc a Barcelona - spoiler: no -. Així que el vaig agafar amb ganes; em feia il·lusió veure la meva ciutat a la tele - la pròxima vegada que senti aquest rampell de veure Barcelona en imatges, rescataré les fotos de quan era petita -. Bé, començo:

1) Els primers minuts ens mostren una parella passejant per un parc, amb una mena de casa senyorial de fons, i un mercat ambulant amb quatre o cinc paradetes. El mercat, per sé, no és cap problema: a Barcelona ens surten per les orelles, així que ok; no té res de particularment estrany que hi hagi unes tendes al bell mig d'un parc de la ciutat. I aquí comença l'especulació: on són? Quin parc és? Per la casa/palauet que es veu, penso que als Jardins de Pedralbes, a Palau Reial. I, certament, el lloc encaixa: no seria la primera vegada que tanquen unes instal·lacions públiques per gravar-hi una sèria/pel·lícula/anunci/el que sigui - la setmana vinent tancaran el MNAC per celebrar una reunió entre espanyols i gavatxos -. Així i tot, l'arquitectura del palau em grinyola una mica, que jo hi he treballat i no acaba de ser com jo el recordo, però tots podem tenir les neurones de vacances algun dia. De sobte, sonen unes campanes - inexistents als Jardins de Pedralbes - i la càmera enfoca una parella acabada de casar SORTINT D'UNA CATEDRAL! Aquí va ser quan el castell de naips es va esfondrar de manera fulminant i sense remei, i vam saber sense cap mena de dubte que ALLÒ ERA BARECLONA PER LA PART DELS COLLONS. Acte seguit, se senten uns PIU-PIU de pistoles i la càmera entra en pànic, enfocant una mena de porta de castell medieval, amb la seva reixa de ferro colat acabada en punta. Heu vist alguna vegada l'entrada de Poble Espanyol? DONCS MÉS O MENYS, MÉS O MENYS.

2) Els agents de l'FBI arriben a la ciutat sense ni tan sols mostrar una panoràmica de Barcelona, com fan a totes les altres ciutats que visiten. Aquí les sospites que han gravat aquest capítol a qualsevol ciutat europea a l'atzar s'eleven al cub. Com que no són al seu cony de país, tot i que ningú ho diria per la manera com donen ordres i acaparen recursos, necessiten col·laborar amb la policia local que, a casa nostra, són els Mossos. Bé, doncs la comissaria que mostren, la típica comissaria d'un país europeu ric en arquitectura medieval, barroca, gòtica, modernista, etc... ÉS UNA COMISSARIA DELS ANYS 20... DEL SEGLE PASSAT! Quatre taules atrotinades, finestres estretes i altes com les dels pisos de l'Eixample - tothom sap que les comissaries dels Mossos estan típicament ubicades dins d'edificis de pisos, les comipisos, i que els calabossos són al traster, amb les bicicletes dels veïns -, fusta fosca arreu, sol a dojo perquè l'Eixample destaca per ser una zona quasi inhabitada de la ciutat, zero contaminació ambiental, zero soroll del carrer i... DUES BANDERES D'ESPANYA, GROSSES COM LA FUNDA NÒRDICA DEL MEU LLIT DE 2M X 1M, A L'ENTRADA DE L'OFICINA. PATAPAM! Bandera autonòmica? Què és això? Bandera local? És un plat típic? Hola, senyores i senyors documentalistes, un apunt insignificant: TOTES LES COMISSARIES DEL MÓN TENEN LES BANDERES DE LA CIUTAT QUE REPRESENTEN PENJADES DE LA PARET, US N'HEU DEIXAT DUES! *atac de cor de camí*. Jo no sabia on amagar-me. I, per acabar-ho d'adobar, el diàleg entre dos personatges confirma que la catedral que havia sortit al principi és, EN EFECTE, LA PUTA CATEDRAL DE BARCELONA. ALA, A PASTAR! I els greuges continuen perquè un dels testimonis ha queday malferit i el porten a un hospital QUE NO EXISTEIX. Podrien haver dit la Vall d'Hebron, l'Hospital Clínic, l'Hospital del Mar, la Clínica Diagonal, Bellvitge - que no és de Barcelona ciutat, però you know what I mean -, no sé, qualsevol hospital real però no, se n'inventen un: l'hospital de SANTO DOMINGO. GUAT?!

3) Hospital de Santo Domingo. Altra vegada, l'arquitectura d'aquest lloc em sona. De què? DONCS DELS HOSPITALS DELS ANYS 30... DEL SEGLE PASSAT, COM LA COMISSARIA. Catalanes, catalans, estem desfasats, DESFASADÍSSIMS. Així és com ens veuen els guiris americans, com una colla de vassalls medievals sense avenços tecnològics que viuen al segle passat, i se les veuen i se les desitgen per tirar endavant. L'habitació d'hospital que va sortir jo l'he vista en pel·lícules de la guerra civil. La Vall d'Hebron? L'Hospital Clínic? Un invent, no són reals; en qualsevol cas, deuen ser sucursals americanes perquè, segons aquesta sèrie tan ben documentada, AQUÍ TENIM EL GEL DE DUTXA AL COSTAT DE L'ELECTROCARDIOGRAF PER SI DE CAS S'ACABA EL GEL CONDUCTOR AQUELL QUE SEMPRE POSEN A LES PALES. Enhorabona, senyora, tot ha sortit bé i ja po--OH, NO, TÉ UNA PARADA, PORTEU-ME EL GEL DE COCO! #Drama.

Així però de color verd i amb el gel de coco a la tauleta de nit.

4) Tornem a la comissaria, que a l'hospital tenen molta feina ensabonant els pacients infartats. Els malvats malvadíssims contacten per telèfon amb la policia i comencen a xerrar. Pel darrera d'aquesta escena tan normal on veiem sis agents de l'FBI concentradíssims mirant el telèfon, passen Mossos i Mosses fent la seva feina habitual que, pel que es veu, consisteix a transportar papers d'un costat a un altre de l'oficina de concepte obert i guardar-los dins d'un arxivador alhora que se'ls miren amb molta intensitat. És molt dura aquesta feina, tantíssim, que alguns despistats necessiten aturar-se a mig camí amb els papers a les mans i fer mitja volta amb moltíssim dramatisme als seus moviments per mostrar-nos el seu uniforme esplendorós que duu l'escut d'una ciutat alternativa a Barcelona ja que, agafeu-vos a la cadira, L'ESCUT DE LES QUATRE BARRES ÉS HORITZONTAL I TÉ DOS LLEONS A BANDA I BANDA. És o no és fantasia pura? Ah, i tornen a aparèixer les dues banderes espanyoles, per si de cas algú no tenia clar on era. En aquesta escena, a banda d'un parell de pòsters en català - sí, sí, en català certificat per una catalana -, l'única altra pista que confirma que són a Barcelona - spoiler: no hi han estat mai però són massa tossuts per reconèixer-ho - és un mapa de la ciutat a vista de gavina, que d'aquestes ens en sobren. I, aquí sí, sabem que parlen de la Ciutat Comtal perquè, com a bona barcelonina que sóc, PUC ASSENYALAR LA DIAGONAL. Que, per cert, i ara que menciono les gavines, NO SURT NI UN MALEÏT COLOM, NO N'HI HA NI MIG DE DEVORAT! AIXÒ ÉS UN ESCÀNDOL.

Nova bandera dels Mossos d'Esquadra

5) Una menció ràpida als MILERS d'esglésies que tenim a la ciutat. Naturalment, i comptant que parlem d'americans, tot aquest munt d'edificis d'espiritualitat comunitària només inclou els essencialment cristians. Vosaltres penseu que per fer el recompte hauran tingut en compte, jo què sé, la Casa del Tibet? Les mesquites? Els centres de ioga i meditació? Les sinagogues? Nah, tan sols els cristians. Bé, segons les dades de l'ajuntament de Barcelona, de locals cristians de confessió diversa, n'hi ha un total de 469. MILERS! MILERS! I l'església que mencionen al capítol, una tal Església de Santa Úrsula, NI TAN SOLS EXISTEIX. D'acord, les dades són del 2016, ha plogut molt, potser en aquests sis anys llargs hi ha hagut un boom eclesiàstic-immobiliari i ara TENIM MÉS ESGLÉSIES QUE, QUI SAP, CENTRES DE SAL-COLOMS! Barcelona destaca més per la quantitat desorbitada de centres de culte que no pas per la quantitat insignificant de rates amb ales. P.D: la famosíssima Església de Santa Úrsula està en un xamfrà AL MIG DE L'EIXAMPLE, al carrer Còrsega - altura indeterminada - i a tocar del parc de Carles I que, pels qui el vulgueu visitar, haureu de trobar la intersecció de Marina amb Avinguda Icària, AL COSTAT DEL ZOO. Aviam, si haig de ser justa - no sé ben bé per a què, però ok -, Marina i Còrsega sí que es creuen... DOS CARRERS MÉS AMUNT DE LA SAGRADA FAMÍLIA, AVIAM SI SANTA ÚRSULA ERA LA SAGRADA FAMÍLIA!

6) Els segrestadors, que són molt putes, els envien a l'església perduda. Per pura casualitat, la localització d'aquest lloc màgic queda a 18 quilòmetres de distància de la Diagonal, més o menys on cau part del carrer Còrsega... si Còrsega estigués a Rubí que, si fa o no fa, SÓN UNS 18 QUILÒMETRES EN LÍNIA RECTA DIAGONAL AMUNT. Llucifer dóna'm paciència. En fi, som al carrer Còrsega de Rubí, que també compta amb Eixample, i allà hi ha l'església sorpresa que, SORPRENENTMENT, sembla la Torre de Londres, parterres d'herba inclosos, SENSE NI UN SOL EDIFICI AL VOLTANT I UN CEL BLAU WINDOWS! Real 100%.

7) En fi, que tota la trama gira al voltant d'un segrest i queden amb els dolents que es trobaran en un parc de la ciutat. D'acord, em sembla un argument prou raonable per a una sèrie d'aquest estil. El que no trobo tan raonable és que la furgoneta dels policies estigui ubicada AL POLÍGON PETROQUÍMIC DE BARCELONA, QUE DEU ESTAR PER ALLÀ PER ON QUEDA TARRAGONA! Un pont de ciment blanc, com el que creua l'AP7 en direcció Girona i per on passa l'AVE, PERÒ MULTIPLICAT PER 10... QUE ÉS EL NÚMERO DE PONTS QUE HI HA ARRENGLERATS L'UN AL COSTAT DE L'ALTRE. Això sí, que no falti l'estelada pintada just al davant d'on aparca el vehicle. I el toro, el toro també, que és molt típic català i sempre acompanya la bandera independentista arreu perquè ja sé sap que els indepes som molt aficionats a assassinar toros en places perquè no ens deixen fer-ho amb espa-SEGUIM!

Poseu-ne deu seguits, males herbes per sota i alguna xeringa
de coca i ja ho tindríeu.

8) Ànims, que ja acabo. Deia que a Barcelona tenim una fantàstica i ixent indústria petroquímica sorgida de la nit al dia. El que no he recalcat amb prou entusiasme és que aquests polígons totalment compatibles amb la ciutat i que s'integren amb tota naturalitat en el teixit urbà ÉS A DUES PASSES I MITJA D'UN PARC ESPLENDORÓS, FORMÓS, FRONDÓS I TOTS ELS "ÓS" QUE US PUGUEU IMAGINAR... al cap i a la fi, si els de la sèrie s'ho inventen, per què nosaltres no? El senyor que porta els calerons del rescat passeja, visiblement intranquil, per un parc sense identificar de Barcelona que bé podria ser el que queda al davant de la Sagrada Família... i com ja he dit al punt 5, why not? Segur la cosa no pot millorar, oi Nala? Sí, sempre. Tothom sap quina fila fan els taxis de Barcelona: són tant o més famosos que els coloms - imagineu si els coneixen arreu que, el dia de Reis, en vam veure un a Figueres -. Però, i els busos? O el tram? També són tan coneguts? La resposta és SÍ si ets americà i NO si saps usar Google. Això o la Sra. Colau i els seus amics de TMB han decidit pintar de blau tots els busos de la ciutat, i de taronja i blanc el tram - no confongueu el nou tram barceloní amb el tram milanès, que aquell és blanc per amunt i taronja per avall, no com el d'aquí, que va al revés, una actitud molt típica barcelonina, això de dur la contrària -. Un xou tot plegat.

Igual... però no, al revés.

Després d'haver vist aquest capítol, jo ja no tinc clar on visc; no reconec la meva pròpia ciutat. Ahir, passejant, anava més perduda que l'aixella d'una serp; pensava "Aquest carrer és de la Barcelona real de la sèrie o de la Barcelona inventada de la realitat?". Porto tota la vida vivint una mentida: ara em fa por anar a Plaça Catalunya i que resulti que no ho és, que es tracta de Tetuan i que l'han canviada de lloc perquè han de filmar una pel·lícula sobre neofeixistes i quedava molt millor l'arbreda profunda del Parc de la Ciutadella que no pas les dues torres venecianes de Maria Cristina! No sé quina de les dues Barcelona m'agrada més, però la fictícia té l'avantatge que la puc construir al gust, com si fos un Lego! LEGO IDEAS TINC UN PROJECTE NOU PER A VOSALTRES!

La moral? Que hauria de canviar de canal tan bon punt surti "Barcelona" en una sèrie americana si no vull convertir-me en úlcera. I fins aquí arribo avui, que ja fa tres hores que barrino. Aviam si aparec per aquí més sovint, que em fa vergonya tenir aquest espai tan simpàtic, empàtic i carismàtic abandonat. Però si no passa - spoiler: us hi jugueu res? -, penseu que us porto a la patata, que penso molt en vosaltres i recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Menys els qui s'inventen coses de la meva ciutat: NO ENS PRENGUEU LA FEINA, CARALLOTS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Jo vull això per amenaçar els pinxos que em vulguin robar... aviam qui acaba abans al Psiquiàtric
de Sant Boi xD