Tubercles, it's been so long! Com anem? Acalorats, eh que sí? Per descomptat. Tot i que no avui: tanta pluja ha de refrescar d'alguna manera, no? Jo estic encantada amb aquest temps. Per dos motius: primer, ja no estic de vacances. No oficialment, com a mínim, per tant, me la pela el temps. Segon, si plou, el tros de terra que tinc davant de la finestra queda, automàticament, regat. I això vol dir que en uns dies tindré gespa. La vida sempre troba un camí! A més, que amb aquest temps de "merda", les visites al Jardí cauen dràsticament. Rodó. Estic feliç com una perdiu.
I pensareu "Feliç? Sense vacances?". Doncs sí. Tampoc s'ha d'abusar, al cap i a la fi, què en faria de massa temps lliure? Conec una persona que va acabar amb el cul com un camp de futbol a causa d'un excés de temps. La qüestió és trobar l'equilibri. Mentre funcioni, jo ja em dono per satisfeta. Però sí és cert que tornar a la rutina costa una mica: esperar el metro, aguantar a la gent suada del metro, trobar-te a gent suada pel carrer, sentir com et cau una cascada de suor per l'esquena mentre t'envolten persones que suen més que tu... molt fastigós tot plegat. Un dels moltíssims preus de la civilització
(diuen, jo de civilització encara no n'he vist enlloc...).
Total, que per fer-me aquesta tornada a casa una mica més agradable (i per passar-vos per la cara la meva setmana de vacances, jua jua jua), us porto unes fotos maques-maques.
 |
| Panoràmica de Portbou. |
 |
| Panoràmica de Portbou (II). |
 |
Penyasegat des de la platja de Portbou.
I nansa de la bossa de platja. Taronja, of course. |
|
|
|
 |
| Panoràmica de Vilanova. |
 |
| Vilanova i els seus arbres tapadets perquè no agafin un refredat. És llana. | |
| |
 |
| Panoràmica de Cadaqués. |
 |
| Més Cadaqués. |
 |
| Cadaqués fins a la sacietat. |
 |
| Empatx de Cadaqués. |
I així van ser les meves vacances: una bogeria d'aigua, sorra i sol. Però no, que no us enganyi la veritat; la meva blancor natural només s'ha vist reduïda a una dècima part. En comparació amb qualsevol persona d'arrels mediterrànies normals, segueixo tan blanca com quan va començar l'estiu. És la meva creu personal, el drama de cada estiu: estic condemnada a viure en la blancor més absoluta. En fi, coses pitjors s'han vist.
És una veritable llàstima que estigui en contra de posar fotos meves a la xarxa, sinó podríeu veure'n unes quantes ben bufones dels meus cosins petits i jo. Peeeeeeeeeeerò... el que sí puc ensenyar-vos és el dibuix que la Sira ens va fer a la meva germana i a mi per celebrar que anàvem a jugar amb ella (jo sóc la de la dreta).
 |
| Estoy divina de la Muerte. |
I així ha estat aquesta part del meu estiu que puc explicar públicament. La resta me la guardo per a mi i per a qui vulgui escoltar-me. Aneu amb compte amb el sol i la calor, que són cosa lletja d'aguantar. I que passeu un molt bon estiu (el que queda, vaja). I recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS... encara que, de vegades, us esclafaria el cap a tots. O només a alguns. O no. Jujujuju.
Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!
 |
I això és el que passa quan els meus pares pensen en
mi i en un regal adequat... Ara, molt allunyat de la realitat
no està xD |
