Nalataia, Mare Tubercle

Avui, mentre treballava, una dona m'ha alliçonat. M'ha alliçonat com mai ho havia fet ningú. Ni tan sols com els centenars de professors que he tingut durant tots aquests anys. Ni tan sols com els meus pares durant els darrers moltíssims anys. No, amigues, avui una clienta m'ha transmès un coneixement mil·lenari només accessible per uns pocs. Un coneixement que només assoleixen aquells que estan preparats per rebre'l sense saber-ho. És una mica com una loteria: potser hi participes o potser no - jo, certament, no havia comprat papereta - però quan et toca... ai, quan et toca! Ets sents la persona més afortunada d'aquest pla-espai-temps en el que vivim plegats - o ho intentem - . I què és això tan extraordinari que he descobert? Que he begut de la font mateixa del coneixement? ... ... ... Doncs que no hi ha millor remei per a desinfectar-se les ferides que rentar-se amb sabó de mans! Deixeu-vos estar de iode i aigua oxigenada! Oblideu-vos d'allò de llep...

No me da la patata. Per moltes vagues estudiantils que el sindicat convoqui, per molts festius que arreplegui, NO és NO. Encara no ha començat la marxa - perquè sí, la cosa empitjorarà - i el meu tracte digestiu ja fa de les seves, els meus hàbits nocturns comencen a fer figa i les hores del dia s'entossudeixen en no allargar-se indefinidament i acaben sí o sí cada nit en un cicle repetitiu i constant que em té fins el capdamunt! Així no hi ha manera de fer-ho tot en un dia, és impossible fer-ho tot en un cony de dia! I això que només parlo dels exàmens, que a l'equació també cal afegir-hi els informes del laboratori. Informes que, per cert, ja em surten per les orelles! Com torni a veure un PNT més d'Spinreact juro que agafo la katana de sota del llit i començo a tallar caps a tort i a dret al bell mig de Portal de l'Àngel! És esgotador, viure així. Sempre pensant en el pròxim examen, en la pròxima entrega, en la pròxima pràctica. Sabeu quantíssim fa que ...

Bé, doncs crec que ja sabeu de què va la cosa, avui. Efectivament, aquest matí l'he passat entre fogons - o entre el forn i el marbre de la cuina - fent cosetes dolces! Bua, ha plogut molt, des de l'última vegada que vaig penjar una recepta de les meves, fins i tot una trista foto dels meus invents culinaris! Però avui estava on fire i he pensat que ho compartiria amb vosaltres. Apa, aquí les teniu: Les magdalenes han quedat prou bé - tenint en compte que la massa aquesta és menys compacta que una bombolla de sabó, però OK - i, si bé al forn ha pujat els seus bons deu centímetres, el pastís sembla més un brownie que no pas un pa de pessic clàssic però, des de quan em queden bé les coses, a mi? xD... em consola saber que està bo, molt bo - i no té gra ni mica de sucre, només mel i els sucres propis del plàtan hiper madur, buahahahaha! - ... i que en aquesta casa meva de tota la vida, ens ho cruspim tot, encara que sigui més lleig que un pecat - buf, hauríeu d'have...

Ueeeee! Que, ja en teniu ganes, oi? Necessitàveu saber com acaba aquest especial tan èpic de GranOtaku, ah que sí? Us entenc, mentre l'escrivia no podia evitar pensar quan s'acabaria la tortura. Imagino que llegir-lo no deu ser gaire diferent. I sí, sempre podeu deixar l'especial a mitges, però si sou una mica com jo, aquesta no és una opció - només tinc a mig llegir, i sense intenció de continuar en un futur pròxim, un únic llibre, UN llibre després de centenars de lectures - . En qualsevol cas, no cal que patiu gaire més, que ja podeu trobar la segona part penjada al media - em sentia generosa i estic avorrida, sobretot avorrida, sí - , només cal que pitgeu el banner. Per cert, heu vist que bonic m'ha quedat el bloc? Eh? Eh? Eh? No, de debò, ho heu vist? Perquè no sembla que li importi a ningú - jo que m'hi puc passar hores, deixant-lo d'allò més atractiu i bufó, i ningú comenta ni diu res... sou uns sense sang! - . Aquest nou fons forma part de la no...

Uiiiiiii! It's done! L'he acabat! Ja està. L'especial d'estiu de GranOtaku s'està empolvorant el nas i posant-se maco per a tots vosaltres! De fet, té tantíssimes ganes de retrobar-se amb les seves fans que ha decidit repartir la diversió en dues parts i allargar l'espectacle durant dos caps de setmana sencers. Buaaaaaa, ha llançat la casa per la finestra! I que jo hagi perdut el cap, escrivint pàgines i pàgines en blanc, no hi té absolutament res a veure. El Destí és així, capriciós. Sigui com sigui, i tal i com vaig prometre fa uns dies, us presento oficialment l'Especial d'estiu de GranOtaku2011! Espero que gaudiu llegint-lo tant com he gaudit jo editant-lo - perquè escriure'l va ser un cony de suplici - . Ja sabeu que si us heu perdut alguna de les entregues anteriors, només cal que visiteu l'apartat "Descàrregues i on-line" per posar-vos al dia! És ben simple! Porteu sempre GranOtaku amb vosaltres gràcies a la màgia d...

Confirmem que no tinc mesura? Confirmem. Fa un parell de setmanes vaig començar un especial d'estiu de GranOtaku - us en recordeu, de GranOtaku? Jo sí - . La idea era que fos curt, ràpid de llegir... però no, porto més de 50 pàgines i encara em falta 1) el desenllaç, 2) la batalla dialèctica final després del desenllaç i 3) fotografies totalment verídiques que EN CAP MOMENT han estat editades amb el Paint. Nop, no sé tenir mesura. I el pitjor de tot plegat és que 1) m'he deixat moltes més coses de les que he arribat a escriure i 2) al ritme que porto, l'acabaré publicant a la tardor, cosa que encaixa perfectament amb l'esperit indòmit de GranOatku però que a mi em fa molta i molta ràbia. A banda d'això, tinc feina acumulada del fansub, però fa tanta calor, que no em ve gens de gust encendre l'ordinador perquè a) això implica encendre el llum de la taula, que és com un sol en miniatura i m'abrasa l'esperit i b) tinc les neurones tan fos...

Ja em perdonareu la broma del títol del post - o no, perquè ni tan sols sabeu de quina broma parlo - però és que m'he despertat a les 5.30 per anar a treballar i després m'he rostit de tornada a casa quan sortia del CAP - sóc així, faig el que calgui per estalviar-me gastar un viatge de la targeta que, total, ja està pagada i té un nombre limitat d'usos, però meeeeh -. Oh, oh! ¿Qué te pacha? ¿Qué te pacha a tu? Com molt encertadament m'ha dit aquest matí un company de feina "Doctor, la vida em dol" i és que la meva salut és un "si l'encerto, l'endevino!". Qualsevol diria que els metges juguen entre a ells a veure qui deixa anar la bomba diagnòstica més grossa. Fa més de mig any - desembre passat, de fet - vaig patir un episodi al·lèrgic força intens - el primer de la meva etapa pre-al·lèrgena i estic segur que, si rebusqueu, trobareu alguna entrada que hi faci referència - que va durar el que em va semblar una puta eternitat, perquè ...