Nalataia, Mare Tubercle

Una setmana i tres dies. Concretament una setmana i tres dies des que vaig començar a fer LA ciència. I he quedat contenta. Satisfeta. Alegre. Complaguda. Encantada. Joiosa. Feliç. I també sense sinònims. Si concentréssiu tota l'alegria acumulada per les persones més alegres del món i la salpebréssiu amb la felicitat de les persones més felices del món... vomitaríeu arcs de Sant Martí, això segur. Però també arribaríeu a copsar una milionèsima part de la joia que sento jo cada dia quan m'estic al laboratori. Dit d'altra manera; si fóssim al món d'en Harry Potter, jo sola acabaria d'un únic cop de vareta amb tots els demèntors d'Azkaban perquè la meva patronus seria tan i tan potent que, simplement, deixarien d'existir. Ja m'ho imagino: tots els demèntors fugint esperitats encalçats per una tiranosaure resplendent que, de queixalada en queixalada, se'ls cruspiria a tots alhora que jo, rient malèvolament i muntada al seu llom, cridaria "A LA MEVA ...

Avui serà, amb tota probabilitat, l'últim dia que publiqui una entrada acompanyada del títol i etiqueta "Dies d'institut" perquè ja fa tres mesos que l'institut va passar a millor vida i continuar amb aquesta línia argumental em sembla abusar d'aquest univers anecdòtic que tants moments estel·lars m'ha ofert. I com ja sabeu, aquest no és l'únic guió que té les hores comptades - per a més referències, consulteu aquí -. Per tant, i per retre homenatge a totes dues subtrames... que comenci aquesta simpàtica historieta! Fem un exercici d'imaginació col·lectiva. Diguem que treballo en una ferreteria. Una ferreteria que anomenaré  #AltresInc . ...la tarda d'ahir prometia. Prometia haver d'endreçar desenes de centenars de productes abandonats de qualsevol manera per la marea de clientes i clients que van desfilar durant tot el dia per la ferreteria. Però no us refieu de les aparences; tan bon punt sembla que et passaràs les hores col·locant mart...

Apa, ara ja us tinc entretingudes una estona fins que descobriu quina cançó estic taral·lejant. Podem començar el show.  Fem un exercici d'imaginació col·lectiva. Diguem que treballo en una ferreteria. Una ferreteria que anomenaré  #AltresInc . El meu temps a #AltresInc s'esgota, és una mort anunciada. I després de la meva llarga - o curta, si prenem com a referència l'escala geològica del temps -, dilatada i absurdament intensa experiència puc dir que NI PER TOT L'OR DEL MÓN HI TORNARIA . S'ha acabat, la meva relació d'amor-odi amb la ferreteria imaginària és una història del passat, una que no vull reprendre - com quan talles d'arrel amb una ex especialment insuportable i decideixes fer net neuronal, eliminant dels teus records i vivències la seva presència, exactament igual -. Qui sap si mai en començaré una de semblant en un altre negoci com, no sé, una pastisseria imaginària o una biblioteca maleïda... però a #AltresInc no, rotundament no. I menys e...

Ara em cauran mastegots des de totes les direccions però, això de treballar a jornada extra-completa... no fa per a mi. I dic que me la fotran per on menys me l'esperi perquè segur que apareix l'intel·ligent corresponent a dir-me que " Tu, com a mínim, treballes. I extra! ". Molt bé, maco, saps llegir i teclejar frases completes, amb signes de puntuació inclosos. Té, una galeta. Següent. Sí, sé que en la situació actual que vivim poder treballar és una sort, una mena de luxe segons el sector empresarial. Però no, i no. Primer de tot, NO ÉS SORT . Sigui una feina més qualificada o menys, la mantinc gràcies a l'esforç diari. I segon, TAMPOC ÉS UN LUXE . És un dret, o hauria. Malgrat tot, malgrat que conservar la feina sigui, ara per ara, un miracle caigut del cel, me'n puc queixar igual. Peti qui peti. Aviam si ara no podré dir el que em roti al meu propi bloc sense que apareguin a llançar-me pedres els quatre incendiaris de sempre. Efectivament, treballar 12 ho...

Encara no em crec que siguem dia 2 de Gener del 2021 i NO US HAGI FET CINC CÈNTIMS DE LA NOTÍCIA MÉS IMPORTANT DE LA DÈCADA PASSADA!   Bé, som-hi doncs... JA TINC EL DIANTRE DE TÍTOL DE GRAU SUPERIOR DE TÈCNICA DE LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC, HÒSTIESPUTESMIRAQUEN'ÉSDELLARGELCONYDETÍTOLCASUMTOT! Així és, Tubercletes i Tuberclets, la mare ja és tècnica de laboratori. No pas a temps complet, ni tan sols a mitja jornada: només ho sóc quan les circumstàncies ho requereixen, però SER-HO ÉS EL QUE COMPTA . I estic més contenta que un gínjol. De fet, i gràcies als dies lliures per conveni i les vacances acumulades, ja he tingut la oportunitat de posar en pràctica tot allò que, molt amablement, m'han ensenyat a l'hospital - que poc i gens té a veure amb allò que em van ensenyar a l'institut perquè HIPOTENUSA -. Les tres últimes setmanes d'aquest 2020 que ja hem tancat, rebregat i llençat a les escombraries, van ser intenses. Ardues, fins i tot: més de dotze hores fora de ...

 A dia d'avui - i quan dic avui, no em refereixo al dia d'avui en concret, sinó a l'expressió que engloba els últims temps i que, per tant, fa referència a un període més o menys llarg i/o perllongat - encara hi ha persones QUE NO SABEN DUR UN DIANTRE DE MÀSCARA FACIAL CORRECTAMENT! No cal ser enginyera, ni física teòrica, NI TAN SOLS CAL TENIR-HI NEURONES, AL CERVELL! Basta amb posar-se'la bé I PROU! No podria ser més simple: dues gomes cosides a una tela. Les gomes per darrere les orelles i la tela tapant boca i nas. De fet, i s'hi t'agrada viure experiències al límit, ET POTS TAPAR LA PUTA CARA, DES DE LES CELLES FINS LA BARBETA! Però així i tot, AIXÍ I TOT , encara hi ha energumens i energúmenes que la porten ON ELS SURT DE LA FIGA! NO SÓN UN COMPLEMENT DE MODA. Per culpa d'alguns desconsiderats que prefereixen mostrar al món la seva merda de cara, o que organitzen festes multitudinàries perquè creuen que fer negoci amb la salut dels demés és el mill...

Encara no em puc creure que escrigui aquestes paraules, a aquestes hores, en un dia com avui, perquè no hauria de ser davant del meu portàtil, SINÓ DAVANT DEL VIDAS, DEMANANT-LI PERDÓ PER LA MEVA IMBECIL·LITAT PROFUNDA! ESCAC I MAT, COVID! ESCAC I MAT! Ha estat una jugada mestra. Sí, Tubercletes i Tuberclets, torno al confinament estudiantil, encara que només sigui durant una setmana - ESPERO I DESITJO que només sigui UNA ÚNICA SETMANA , perquè tela marinera aquest 2020 -. Jo tinc molt clar que hi ha alguna força còsmica mística venjativa i més dolenta que la tinya que no vol que acabi aquest cicle: ÉS UN FET! No tinc sort. Sóc una persona que viu al dia, que no fa plans - perquè sé positivament QUE L'UNIVERS ME'LS ESMICOLARÀ - i, per tant, veu el futur com a quelcom llunyà i totalment fora del seu abast perquè... bé, perquè ni tan sols em plantejo que existeixi. Quan em pregunten allò de "On et veus d'aquí a 10 anys?", sempre acabo contestant que viva perquè...