Dies d'institu XVI: Síndrome pre Sant Valentí
Segona PCR que faig sola i crec, recalco crec - les apostes estan 1000 a 1 -, que l'he cagada. Òbviament. Què seria de mi, i d'aquest bloc, si no l'espifiés cada mig minut? Doncs igual que el riu: una mierda. És clar que no hi ha res com cardar el manco - heu vist quina expressió més maca m'ha sortit? Cardar el manco... em sembla que la patentaré - per aprendre dels errors: ara ja sé que, una vegada usat un reactiu, l'haig de deixar com més lluny del meu camp visual, millor. Així m'estalvio dubtes i segones opinions. La part positiva? Si surt malament, sabré el motiu, però si surt bé, podré confirmar inequívocament que el meu cervell pensa que som divendres - i encara falta - i no s'ha adonat, el molt il·lús, que va tan desencaminat com un talp buscant patates a la platja. Poor thing, Aviam què passa - per cert, i canviant radicalment de tema, molt em sembla que demà anirà a EIE i projecte sa mare la coixa, així de clar i català, perquè el què faig allà,