Dies d'institut XV: Una kilobase per dominar-les a totes

Si 8 de cada 10 entren a les 9 del matí, si la primera hora me la passo tocant-me la figa... per què em convoquen a les 8 del matí?! Quin sentit té perdre el temps de manera tan miserable? A banda que em sento com una medusa dins d'una piscina: fora de lloc i sota greu risc d'ofegar-me - quasi diria que em sentia més útil, fent la formació per l'empresa que fent el cony de pràctiques -.

Però vaja, si parlem de sentir-se útil, no podem passar per alt les reunions infinites, fora d'horari laboral, que tenen lloc esporàdicament, quan menys te les esperes, i que t'esmicolen la rutina vilment i sense compassió. Això sí et fa sentir útil: passar-te una hora i vint minuts escoltant com la teva encarregada només diu una cosa bona de cada mil milions, t'apuja la moral una barbaritat! No hi ha res millor que et recordin que ets un coi de patata calenta per fer-te sentir súper! Aviam, jo, de mindfulness, ni en sé ni en vull saber perquè és una collonada important però, si l'empresa s'ho munta així, serà perquè funciona, oi? NO! Deixeu-vos estar de xerrades motivacionals i tantes enquestes de satisfacció - que, per cert, són una presa de pèl perquè no accepten puntuacions negatives - i feu un exercici d'introspecció umbilical, potser així veureu que la vostra merda és tan pudent com la dels altres i, en lloc de començar la puta casa per diantre de teulada, ho fareu pels fonaments i la vida ens serà més senzilla a totes. Perquè, no tracta d'això, la vida? De gaudir-ne, dic.

Bé, suposo que sí, però només a l'abast d'uns pocs. Concretament, els qui no han d'anar apinyats com sardines al metro cada matí perquè, oh sorpresa!, els seus horaris - si és que en tenen - se situen a anys llum de les hores punta. Aquest matí hi pensava, mentre contemplava les formiguetes pel carrer des de la finestra del bus. Em venia al cap el panorama desolador que han de ser els carrers buits de les zones benestants de la ciutat, solitaris i foscs... o no tant, perquè de formigues sempre n'hi ha, però de les obreres: les reines es queden a casa, aixoplugades sota els llençols.

Però no tot, i no sempre, ha de ser negra nit. Sovint trobem bestieses que ens esclaten a la cara i ens hi dibuixen un somriure - com fer bé el TBE, no cagar-la amb l'agarosa, fer una PCR soleta, sense pressions ni ulls pendents de tots els errors que, de ben segur, estàs cometen per inexperta però que són, al cap i a la fi, els que et fan adonar que, potser, no ets tan inútil, només nova -. Algun dia podré dir que m'estimo allò que faig. Sincerament i honestament. Necessito ser capaç de dir-ho, perquè sinó m'hauré de plantejar  moltes coses que ja vaig discutir amb mi mateixa, fa un grapat d'anys, i no en tinc gens de ganes - i no perquè em faci por encarar-m'hi, més aviat perquè el temps no s'atura i si m'haig de parar cada dues passes a discutir amb mi mateixa, ja us dic ara que no arribo sencera a la meta -. Carpe diem: no puc aturar allò que ja vaig començar. Redirigir-ho? Sí, això sembla més viable. Això i esperar que no es desviï massa la cosa i acabi de pet al riu. Vull dir, m'agrada nedar, però les aigües de Barcelona estan tant fetes merda que, si hi caic, vés a saber com acabaré. Gràcies, però no.

I parlant d'aigua, haig de muntar el meu Lego nadalenc! >w< És clar que, abans, hauria de trobar un metacrilat per protegir els meus fossilitzats amics de la malvada pols que circula per la meva habitació com si això fos casa seva. Cada nit, abans d'anar-me'n a dormir, passo el dit pel capçal i en surt un tou de merda important. Ja prou porqueria trec d'en Kura i de la Sakura, no tinc intenció de sumar-hi uns dinolego, aviam si cauran, es trencaran i m'agafarà un cobriment. Només em faltava això.

I s'ha acabat el matí. Set hores narrant a estones les meves peripècies - talment com el llibre aquell de "Una serie de catastróficas desdichas -. Apa, sé que ho sabeu, sé que sabeu que jo ho sé però m'agrada repetir-me - complex d'all -... feu bondat, gaudiu d'aquest dia gris i tristot tan maco i recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Ése dulce cu...

~ Madurat a foc lent el dimecres, dia 12 de febrer del 2020 ~