Nalataia, Mare Tubercle

Bé, bé, bé, doncs ja tenim veredicte, i només han calgut dues lletres: N i O . Oficialment, m'han fotut els pròxims quatre mesos - i, amb tota probabilitat, el que queda d'any - per 1) una falta total i absoluta de gestió i comunicació i 2) el tristament conegut " amiguisme " perquè, no en tinc proves però tampoc dubtes, m'he quedat sense el departament que m'havien promès per l'aparició sobtada d'una alumna inesperada. També podria afegir a l'estofat 3) perquè la meva tutora és una inútil de proporcions èpiques i, si bé ella "pensava que tenia alguna autoritat", es veu que no: té exactament la mateixa autoritat que una patata bullida vestida per entrar a quiròfan. De fet, si la meva tutora fos una patata, la patata cirurgiana, estic convençuda que l'adjudicació de la plaça de pràctiques hauria acabat millor. Però no, no he fet tanta sort, i m'ha tocat una tutora tan nul·la que no la voldria ni regalada. I d'aquesta

Mesos, fa mesos que vull fer alguna altra cosa que no sigui estudiar dia si i dia també. I per fi, després de tant de temps, puc dir que això ja s'acaba. Relativament, és clar, que encara em queden les pràctiques. Però la meta és allà mateix, a pocs metres... llàstima que corri damunt d'una cinta estàtica i sempre em quedi a un pam d'arribar-hi. Sí, és una veritable llàstima. I què ho fa, que és tot tan llastimós? M'inclino a pensar que són les presses: presses per acabar, presses per completar allò que falta, presses perquè anar amb presses causa més presses, presses perquè sí... vosaltres mateixes, trieu i remeneu.  El cas és que ara tothom demana i exigeix, i a mi comencen a inflar-se'm lleugerament els ovaris. I "lleugerament" és un eufemisme, perquè els tinc tan inflats que ja no sé com coi encabir-los dins. Sovint, penso que tenen vida pròpia. I família. Família a l'exterior que frisa per tornar-los a veure. Doncs, què voleu que us digui, no