Dies d'institut XII: La llum al final del túnel té un preocupant matís negre. Cal amoïnar-se?

Mesos, fa mesos que vull fer alguna altra cosa que no sigui estudiar dia si i dia també. I per fi, després de tant de temps, puc dir que això ja s'acaba. Relativament, és clar, que encara em queden les pràctiques. Però la meta és allà mateix, a pocs metres... llàstima que corri damunt d'una cinta estàtica i sempre em quedi a un pam d'arribar-hi. Sí, és una veritable llàstima. I què ho fa, que és tot tan llastimós? M'inclino a pensar que són les presses: presses per acabar, presses per completar allò que falta, presses perquè anar amb presses causa més presses, presses perquè sí... vosaltres mateixes, trieu i remeneu. 

El cas és que ara tothom demana i exigeix, i a mi comencen a inflar-se'm lleugerament els ovaris. I "lleugerament" és un eufemisme, perquè els tinc tan inflats que ja no sé com coi encabir-los dins. Sovint, penso que tenen vida pròpia. I família. Família a l'exterior que frisa per tornar-los a veure. Doncs, què voleu que us digui, no us ho recomano perquè, el dia que surtin, el dia que se m'inflin del tot... ja podeu còrrer. I, dada important, he estat aquesta última setmana de vacances, així que no vull saber què passarà a partir de dimecres, quan torni a reenganxar-me a la feina.

Però, de què te queixes, us preguntareu? Sempre estàs igual, renegant i remugant! Bé... vaja, perdoneu que sigui el meu CONY D'ESTAT NATURAL, OK! Hi ha qui fa mitja, hi ha qui corre, hi ha qui roba, hi ha qui es passa el cap de setmana cardant com una conilla. Jo? Jo renego, espeternego i em cago en les calces de la puta santa inquisició si cal. I després, a dormir - cosa que seria encara molt millor si dormís a gust, però no, perquè tinc tendència a escoltar-ho tot, TOT, i així no hi ha qui dormi, però ho intento -.

Aquest cop, però, crec que la meva ràbia entre poc i gens continguda està justificada. O, si més no, té certa lògica kàrmica immutable. D'aquí a vuit dies passaré de les aules al laboratori. Això vol dir que començo les pràctiques i - fingers crossed - una nova etapa més fructífera i joiosa. Una etapa que, desitjo, m'obri les portes a un món nou, nou de trinca - pam! -. I quin és el problema? El quid de la qüestió és que vaig tenir un dilema intern, quasi lacrimal, sobre si acceptar o no la oferta de fer l'internship en el departament X en detriment del departament Y on, com ja haureu endevinat pel to amarg de les meves paraules i el plantejament global de la situació, jo volia anar des del minut zero! I jo, abatuda, vaig acceptar el departament X. Perquè era el millor per a mi. Perquè les perspectives eren més bones. Perquè la meva tutora em va vendre la moto amb la roda de recanvi els frens nous. Però, ai el destí i la seva cruel intervenció amb els agreujants de nocturnitat i traïdoria! Me l'han jugada. Ben jugada. Massa ben jugada i tot. A deu dies de començar les pràctiques, la meva tutora em confessa que m'han assignat un altre departament. "De puta mare" pensareu, "t'ha tocat el departament Y". JA. JA JA JA. Jo m'hi pixo i m'hi cago en el departament Y! M'han enviat allà on Maria Magdalena va perdre la compresa! Deia la meva tutora que allò no podia ser, que s'havien equivocat. No? De debò?! Primer em promet la glòria absoluta. Després es passa quatre mesos recordant-me que les pràctiques seran un trampolí. I abans-d'ahir va i em diu que "Ui, doncs tenim un problema". LLUCIFER SANT I SENYOR DELS INFERNS, OH I TANT QUE TENIM UN PROBLEMA! I com no quedi solucionat abans del dia 27, en serà un de ben gros - de fet, el temari que estic estudiant per demà engloba, molt exactament, la feina que hauria de fer en aquest hipotètic tercer departament de la discòrdia i, sincerament... pel bé de la societat en la que vivim, espero que no sigui així -. Aquesta era la queixa número 1.

La segona queixa és menys teòrica i molt més pràctica. Literalment pràctica, perquè divendres tenim l'últim - fingers crossed again - examen i, atès que la professora és més lenta explicant que la velocitat punta d'un cargol reumàtic, ja podeu imaginar que el temari ens surt per les orelles. I no és un temari simple perquè, recordem, en el món de la ciència és important recordar totes i cada una de les magnituds de tots i cada un dels paràmetres perquè no disposem de taules, ni bibliografia, ni protocols de treball que ens puguin servir d'ajuda o consulta, no... literalment, repeteixo, LITERALMENT, nedem entre protocols. Per què haig de memoritzar una dada que, pel llibre té un valor, pel laboratori A un altre i pels entesos mèdics un de diferent?! PER QUÈ?! I ja que ha sortit el tema dels metges, tinc pinta d'estudiant de medicina? Sóc patòloga? NO! Memoritzar desenes de malalties a la babalà no farà que assimili millor els conceptes que SÍ haig d'aprendre. Fa poc vaig fer un examen pel què em va tocar memoritzar un llistat interminable de símptomes i causes, i no m'ha servit absolutament de res perquè ja NO ELS RECORDO! Total, que divendres vinent vomitaré un munt de dades innecessàries. I no tan sols dades, si tinc sort, potser vomito l'esmorzar i tot perquè ens tocarà fer una pràctica de femtes. Després de l'examen. Per a nota. En teoria. Segons la professora "D'alguna cosa us haig d'avaluar". Aviam, potser si no et costés DEU minuts de rellotge connectar el disc dur extern, obrir la carpeta amb la presentació de powerpoint, carregar la presentació de powerpoint i posar-te a explicar, potser, POTSER no perdríem el temps d'una manera tan miserable. I ja, si no et queixessis que sempre vas de cul, si no et costés deu minuts MÉS repassar allò que vam tractar l'últim dia i si renunciessis a recordar-nos com d'inútil és el sistema educatiu que tenim, seria la glòria. GLÒRIA! Perquè, aleshores, tindríem temps per a fer més matèria, més pràctiques i més exercicis i no ens tocaria fer l'últim tema pel nostre compte, entregar-te'n els exercicis i esperar que no et passi pel cap enviar-nos més feina al correu electrònic del grup! Apa, queixa número 2. Me'n falta una.

L'última, ho prometo. Vejam, sabeu què passa quan et creus el centre del cony d'univers i consideres que tot ha de girar al teu voltant perquè, si no és així, l'equilibri còsmic de la galàxia es perd en una espiral de bogeria? Vaja, Thanos? Sí? Ok, doncs allà on he escrit Thanos, ara escric Professora de Bioquímica. I allà on he suggerit "el centre del cony d'univers i consideres que tot ha de girar al teu voltant perquè, si no és així, l'equilibri còsmic de la galàxia es perd en una espiral de bogeria", ara dic classe, alumnat i auxiliar de conversa. A l'institut on curso el cicle paguem, conjuntament amb la matrícula, una assistent de conversa en anglès. I això està bé, no em queixo. Però no és tan divertit quan la professora creu que dominar molt millor la l'anglès que la pròpia assistent que, sorpresa, és angloparlant de naixement! I menys graciós és encara quan dirigeixes les preguntes a la pobra assistent, que porta 45 minuts de rellotge escoltant parlar a la professora i apuntant paraules a la pissarra, i et respon la professora perquè sí, perquè ella en sap més i punt. Com acaba la cosa? Doncs d'una manera molt previsible: amb l'assistent suant de les classes i nosaltres, les alumnes, suportant com la professora la posa de volta i mitja quan, el 90% de la culpa ha estat d'ella. Total, que ens han cobrat per un servei que no se'ns ha ofert. Però no patiu, que la súper professora, sempre imaginativa i creativa, ha trobat la solució al problema: portar un assistent nou! A una setmana d'acabar les classes. I el dia que li toca venir, no es presenta perquè està malalt. Que afortunades som! Però res de cares llargues, que la súper professora i les seves solucions màgiques no ens abandonen! No teniu més hores de classe? Us han deixat amb el cul a l'aire? Cap problema, només cal enfocar la situació des d'una altra perspectiva: fer-nos plegar mitja hora abans de pràctiques per anar a les tres de la tarda a l'institut a recuperar les hores de conversa perdudes! AMB DOS OVARIS! Què dius, que treballes? No passa res, parla-ho amb la teva encarregada i ella ho entendrà! I UNA MERDA! És com si tinguéssim en Willy Wonka de professor: UNA PUTA BROMA!

Bé, ara ja sabeu perquè em queixo. I me n'he deixat un parell de reserva, per si em ve de gust deixar anar merda més endavant. No cal desfer-se de tota la munició a la vegada. En fi, que haig de memoritzar un tou de dades innecessàries i el temps passa molt de pressa. Porteu-vos bé i no passeu ànsia; ara que disposaré de més temps, em llegireu més sovint. Agafeu-vos fort, perquè em sembla que hi haurà corbes a carretades! Doneu-vos per advertits! I recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Me la pela!

Comentaris

El Tuberclefòssil més visitat

See you next week! - Capítol 17