Nalataia, Mare Tubercle

A tres dies i mig per començar les classes, i a deu per posar-me a full power , començo a sentir com alguna cosa dins meu s'expandeix, s'expandeix, s'expandeix... i com peti, malament. Tant ansietat m'està destrossant. Dimarts vaig anar a matricular-me a la UAB i us ben juro que ni el més experts dels mariners podria fer mai un nus tant enrevessat com el que tenia jo dins. Era com un pes mort a l'estomac. I el cabró s'autoalimentava del meu patiment: com més estona passava, més present el sentia. I el clímax va arribar quan, després de 30 minuts d'espera a Gestió Acadèmica, em confirmen que haig de parlar amb el tutor del màster primer; que necessito l'imprès de matrícula. En aquell moment, quan em vaig adonar que havia perdut el temps miserablement, l'ansietat que em perseguia des de les 7.30 del matí va prendre forces renovades i em va deixar la boca més seca que una travessia a través del Sahara. Evidentment, el quart d'hora que vaig esta

A veure, aquesta entrada us semblarà estranya. Enigmàtica. Estrafolària. Sorprenent. Insòlita. Extravagant. Inexplicable (molt, de fet) . Desconcertant (ui, si, això també) . Rara. Inusitada. Inversemblant. Increïble. Fora de lloc... i, a més, m'he quedat sense adjectius! Merda! No em jutgeu malament; les meves neurones comencen a sentir els efectes secundaris del futur màster. Els terciaris ja arribaran, ja... Com deia, el que estic a punt d'explicar és carnaza per a Cuarto Milenio . Oh i tant! I no els venc l'exclusiva perquè seria abusar dels pobres que, a diferència de mi, no estan rodejats de fenomens paranormals (essent jo mateixa el més paranormal de tots) . Doncs bé, tot comença divendres passat... sí, quasi una setmana. I què?! No importa el temps, el que interessa de debò és el contingut del meu crani de la notícia! Divendres, deia. Cap a mitja tarda. El moment perfecte per a fer-se un te i esperar que el Cosmos m'il·lumini amb la resposta a la pregu