Començo a notar que em falta l'aire.

A tres dies i mig per començar les classes, i a deu per posar-me a full power, començo a sentir com alguna cosa dins meu s'expandeix, s'expandeix, s'expandeix... i com peti, malament. Tant ansietat m'està destrossant.

Dimarts vaig anar a matricular-me a la UAB i us ben juro que ni el més experts dels mariners podria fer mai un nus tant enrevessat com el que tenia jo dins. Era com un pes mort a l'estomac. I el cabró s'autoalimentava del meu patiment: com més estona passava, més present el sentia. I el clímax va arribar quan, després de 30 minuts d'espera a Gestió Acadèmica, em confirmen que haig de parlar amb el tutor del màster primer; que necessito l'imprès de matrícula. En aquell moment, quan em vaig adonar que havia perdut el temps miserablement, l'ansietat que em perseguia des de les 7.30 del matí va prendre forces renovades i em va deixar la boca més seca que una travessia a través del Sahara. Evidentment, el quart d'hora que vaig estar reunida amb el tutor no va millorar gaire la cosa. L'únic consol que em queda és que al tutor del màster se'l veia una persona bastant cordial i agradable; res del típic catedràtic de sèrie B americana. A més, el seu despatx era, com dir-ho... a l'estil Indiana Jones. Sí. Una paret de 4 x 8 atapeïda de carpetes i arxivadors; taules amb muntanyes i muntanyes de papers i informes; fòssils per tot arreu i uns finestrals enormes. Després de fer-li un cop d'ull al despatx, no m'hagués estranyat que, a mitja conversa, hagués entrat qualsevol estudiant de doctorat vestit com l'antropòleg de ficció més conegut de la història, tot cobert de pols i fugint dels nazis. Paraula. Desgraciadament, no vaig tenir tanta sort.

Com us deia, parlar amb el tutor del màster no va fer res per pal·liar la meva ansietat. I, un cop més, aquesta es va veure elevada a la infinitèssima potència per segona vegada (o tercera?) quan la dona que em va atendre durant el procés de matriculació em va dir que si no tenia el resguard de l'Agaur per a confirmar no-sé-què del llindar econòmic, no em podia matricular com a becària. Punt 1) quan vaig fer la matrícula del Ministeri, enlloc deia que necessites cap resguard i punt 2) la segona beca que em va recomanar fer és refotudament difícil d'omplir i entregar. De fet, encara no l'he pogut enviar perquè necessito la nota de l'expedient acadèmic i els de Gestió Acadèmica no em fan ni cas. Total, que em tocarà desembutxacar quasi 3.000 euros, repartits en tres còmodes mensualitats (fuck you) i esperar que el Ministeri m'atorgui la beca l'any que ve i recuperar la pasta cap a mitjans del segon trimestre. Genial. Simplement genial. Si aquest meravellós govern que ens ha tocat no vol que tinguem accés a les beques, per què no les elimina, com ha fet amb els contractes dignes? Quina lliçó en traiem, daixò? Que m'hauré de vendre un ronyó si vull seguir estudiant. L'Estat no només juga amb el nostre futur, sinó que també es dedica al lucratiu negoci de la compra-venda d'òrgans. Apostoflant.

Bé, sigui com sigui, la matrícula ja està feta. I també sé a quines aules faré classe. Per desgràcia, l'aula de la UAB no serà pas de les millors: ens toca passar les tardes al C5b imparells, on els de física tenen el dispositiu de llum del sincrotró: una espècie d'espai tret de la màniga d'algun arquitecte acabat de llicenciar que, més que un mòdul per a classes, sembla l'interior d'un vaixell mal fet. I som prop de 20 persones. A veure com ens hi encabeixen a tots.

Whatever. Deixem de costat les queixes, que no me'n faltaran pas, aquest curs. De cap al tema. Ahir em vaig baixar Free! i això és el que hi havia al final del capítol:

Capítol 09: Què és el primer que us ve a la ment quan veieu això?
Pesca? Oceans? "Pezqueñines no, gracias"? MAL! Aquesta imatge només,
NOMÉS pot suggerir una sola idea: Brokeback Mountain - ¡A pescar!
Juro que és la única explicació possible. Una parella de joves que no
tenen gens clar què fer amb la seva recent descoberta sexualitat i
decideixen fer un viatge d'autoconeixement, navegant per aigües
més profundes, a la recerca de respostes. Aquí encara no ho saben,
però la nit que els espera, canviarà les seves vides per sempre.

Why not? Les especulacions són gratuïtes. Menys les dels polítics: aquestes ens costen un ull de la cara a nosaltres, que som els qui les paguem.

Oh, per cert, la Txell es presentarà al concurs de karaoke on-line que fan pel Saló del Manga (abans t'havies d'apuntar a la web i quan tancaven files, podies unir-te el mateix dia del concurs... personalment, crec que això li donava personalitat al certamen). Des de fa un parell d'anys, crec, el karaoke del Saló té unes eliminatòries certament curioses: els participants han de penjar el vídeo a un servidor facilitat pels organitzadors. Un cop allà, els mateixos organitzadors seleccionaran 10 vídeos per cada setmana (o fase). D'aquests 10, els dos més votats passaran a la final del Saló. Com que hi ha cinc setmanes (o fases), el total de participants serà 10, només 10 persones. És a dir, que el concurs perd encant perquè hi participa moltíssima menys gent. Sí, serà més ràpid però... li faltarà màgia. Bé, el que volia dir-vos és que, si surt el vídeo de la Txell, us passeu per Misión Tokio i li feu un cop d'ull (per votar és necessari estar registrat i tenir, com a mínim, 10 missatges en el fòrum). De fet, tant és si surt com si no, des de "Nalataia... Mare Tubercle" donem suport incondicional a la Txell i serem el seu portal de promoció ara i sempre! Us puc avançar què cantarà... o no, que potser em penja, si ho faig xD. El que si puc dir és que és una cançó preciosa i molt coneguda pels fans de l'antic canal 3xl.

I canviant de tema, mireu què he trobat, precisament, a Mision Tokio: Psycho-Pass tendrá película además de 2ª temporada. Aquesta no me l'esperava. I m'ha alegrat el dia. Pot ser que fins i tot el curs. I més ara, que estic enganxadíssima (un cop més) al Guardià més hottie de tots; en Hibari Kyoya. Al cap i a la fi, en Kougami és la versió adulta d'en Hibari en un món paral·lel. I què collons, si els nanos poden tenir fanservice a punta pala, per què nosaltres no?! Pel·lícula i 2a temporada. Fua, tindré Kougami Shinya per donar i per vendre.

Punyeta, m'he allargat massa. Tant és, que molt aviat no em veureu ni les pigues! Porteu-vos bé i que us vagi bé l'inici del nou curs, si encara no l'heu començat. Si vareu estrenar-vos dilluns, bé, em sap greu; mai plou a gust de tots. No feu res que jo no fes! I recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Si o no?