Nalataia, Mare Tubercle

Bé, si en el seu moment vaig decidir que les captures finals dels capítols de Kuroko no Basket eren dignes de ser mencionades, les de Free! tampoc es queden curtes (com és allò? "La intención es lo que cuenta"?) . Que a mi, personalment, me la porta bastant fluixa tot plegat, però si tenim en compte que són anime enfocats a satisfer les fantasies femenines, que algú m'expliqui per què s'apropen més al yaoi, si us plau. No hi tinc res en contra, paraula... però estaria bé que cuidessin una mica més de nosaltres, el públic femení. Ja que els anime d'harem i noies amb pits que desafien la Llei de la Gravetat ensenyen allò que tots els homes volen veure, que els costa fer captures finals amb més múscul i menys contacte físic entre nois? No crec que sigui tan complicat... només els han de separar una mica! Mig metre d'aire entremig i ja no seria gaaaaaaaay.  A mi, que el fanservice impliqui pectorals fregant-se... no em mola. I ja que parlem de nois que fan n

Ahir deia que avui saltava, recordeu? Pensàveu que em faria enrere? Que no m'atreviria? Mwahahaha!! Mai, MAI us jugueu res en contra meva si es tracta de posar-hi collons: en tinc un bon parell. I dels grossos. He saltat. Ara que, el més divertit de tot plegat no ha estat el salt en sí, sinó el camí que m'ha tocat fer per pujar fins al pont penjant xD ... 25 metres de res. I sota els peus, bosc. Aquí, les gimnastes es preparen per la caiguda infinita. Pujades als arbres-escuradents, la tensió flota a l'ambient com els filaments de DNA pel nucli cel·lular...

Avui tinc ganes de xerrar pels colzes però el meu nivell d'inspiració és zero, així que potser acabeu amb diarrea mental. Si us serveix com a consol, jo estic així des de que vaig nàixer i no m'ha anat tant malament, hoyga! Però ja ho diuen, no? " Mal de muchos, consuelo de tontos ". I així ens va. Com l'anunci aquell estúpid dels bars: només a un publicista resident en aquest país de pandereta se li acudiria fer un anunci exaltant les meravelles dels bars. Que si no saps on buscar a algú, vés al bar! Que si estàs fins al capdamunt de feina, vés al bar! Que si les millors coses que ha fet la gent d'aquí, ha estat als bars! Com la Constitució! I ho diuen orgullosos!!! Passar el dia al bar és el millor invent des de... des de... la salsa bolonyesa envasada! Au, va! No és creïble. Als bars hi passa de tot... i res bo. Borratxos, baralles, màquines escurabutxaques, partits de futbol, sous que volen, lavabos putrefactes, salmonel·losis com Kalises: " ¡Para

... i demà, a aquestes hores, seré a la platja, amb el meu banyador nou, que ja era hora després de 6 anys. M'ha costat una eternitat decidir-me a comprar-me'n un de nou. De fet, quan em miro el vell i el veig prou sencer com per resistir un bon parell d'anys més, em pesen els euros que m'ha costat el nou... però tampoc és qüestió d'aguantar-lo fins que se'm desfaci a l'aigua, o acabaré muntant un bon espectacle xD

... o això diuen. M'agradaria saber qui va ser el sàdic que va inventar aquesta expressió. perquè s'ha de tenir una ment molt malalta per anar dient aquestes coses. Però! Com a expressió té el seu sentit: no hi ha res més gratificant que soterrar les penes amb placebos substitutius: xocolata, alcohol, sexe salvatge, vandalisme descontrolat, mascotes, qualsevol recurs és vàlid. El meu, per exemple, serà gastar-me una pasta gansa en un màster. Sí, un altre. Això és com els tatuatges: un cop comences, ja no hi ha manera d'aturar-se. O això m'han dit.