Un clavo saca otro clavo...

... o això diuen. M'agradaria saber qui va ser el sàdic que va inventar aquesta expressió. perquè s'ha de tenir una ment molt malalta per anar dient aquestes coses. Però! Com a expressió té el seu sentit: no hi ha res més gratificant que soterrar les penes amb placebos substitutius: xocolata, alcohol, sexe salvatge, vandalisme descontrolat, mascotes, qualsevol recurs és vàlid. El meu, per exemple, serà gastar-me una pasta gansa en un màster. Sí, un altre. Això és com els tatuatges: un cop comences, ja no hi ha manera d'aturar-se. O això m'han dit. 

Però és que AQUEST màster era una espina que portava clavada des del 2011, quan em van acceptar a dos màsters a la vegada i em va tocar triar. D'haver-ho sabut, no hauria perdut un any fent citogenètica; en podeu estar ben segurs. Però les decisions són així: una putada. I com més grans ens fem, pitjor.

Total, que en un rampell d'última hora (i després de donar la tabarra dies i dies amb el maleït màster), vaig fer la preinscripció pel màster. Però, aleshores, van començar els dubtes: podré fer-ho? No serà massa feina en un mateix any? Perquè tens l'Alemany (espera, que això te història!) i la feina al Jardí, d'on trauràs les hores? Arribaràs viva al Desembre? Els professors d'estadística seran bons o et tocarà reviure la mateixa agonia que al 2011? I coses per l'estil. Al final, el meu cervell va tenir un curtcircuit i es va apagar. Ara només espero no haver d'encendre'l a bufetades...

I és que la cosa es presenta tant i tant bé, tant perfectament precisa perquè arribi al Juny de l'any que ve en estat catatònic, que el karma no m'ha fet esperar fins a setembre per allargar l'agonia, ha volgut que em passi l'estiu sencer planificant un any infernal! Tubercles, I'm in! Confirmació directa per part del coordinador del màster. I els seus arguments? "Vas ser acceptada el curs 2011/2012, per descomptat que ho estàs pel 2013/2014" ZAS!

Doncs ja ho sabeu: l'any que ve desapareixeré del mapa. I potser no torno; vés a saber si sobreviure. Quasi prefereixo haver de tallar colls als Titans... en fi, que m'espera one hell of a year. I, a més, l'Alemany, que porta cua. M'explico.

Abans d'ahir em va arribar un mail de la EOI, on hi deia que aquest any, a mode de prova pilot, els tres primers cursos d'Alemany tindrien una nova modalitat de matrícula. Una per tocar els collons a l'alumnat, per descomptat. A veure, sabeu que hi ha universitats on et matricules per semestres, oi? És el sistema que fa servir la UB, per exemple. Doncs sembla que la EOI ha pensat que era la manera... i als alumnes que s'hagin de matricular a segon, com jo, ho haurem de fer en dues tandes: primer semestre, d'Octubre a Desembre, i segon semestre, de Gener a Maig. Si aproves 2nA, et matricules a 2nB i tira milles. Però si suspens 2nA, t'has de tornar a matricular a txàn, txàn... 2nA! I així, en bucle infinit. Com siguis una mica inútil o, com jo, estiguis de feina fins al cul, has begut oli. I máxime, quan la professora de primer ens va dir que passaríem tot 2n curs declinant adjectius. De debò algú voldria deixar penjada a la meitat una cosa així? És tortura psicològica! A mi em tremola tot només pensar-hi. Segons el comunicat oficial, és per facilitar l'accés als estudis a aquells amb més dificultats. Que sí, que molt maco... però si ho feies anual, anaves a Juny i ja està! Tot sigui més mal de caps per a mi. A més, que el meu grup pre-assignat per a la matrícula de l'any que ve, té tots els números de ser per la tarda. I el màster ÉS per la tarda. Em tocarà anar a suplicar a Secretaria una mica de comprensió humana... però, ei! Que la professora del grup de matí és la que tenia l'any passat: m'infiltro i a prendre pel cul.

A veure, doncs: al Jardí els caps de setmana i festius; a la UAB i UB a dies alternats... ah! Aquesta és una altra! El màster és interuniversitari. I què vol dir? Que passaré més temps al metro que fent classes: tres dies a la UAB, dos dies a la UB, un d'ells, pel matí, cosa que em desmunta els divendres si-divendres no d'Alemany. Peeeeeeeerfecte, tot en harmonia. Hahahahahahahahahaha! Que algú m'ajudi, necessito drogueeeeeeees. Però suma i segueix: caps de setmana treballant, tardes d'entre setmana amb el màster, dos-tres matins a la setmana fent Alemany i ioga els dissabtes per la tarda. A més de tots els extres: temps pel fansub, temps per GranOtaku, temps per l'anime i el manga, temps per llegir, temps per fer els treballs del màster i els deures d'Alemany, temps per dormir, temps per menjar... moriré. Però feliç, perquè tindré el meu màster en Paleontologia. Ah, que no us ho havia dit, oi? Doncs, sí, sí; el màster és el de Paleontologia. Per fi.

Mentrestant, el món s'enfonsarà en la misèria més absoluta. Però jo no ho sabré, perquè no tindré temps. Així que ja ho sabeu: si em voleu veure, aneu dient dia i hora, que jo, mentre, prepararé la corda i buscaré una bona biga.

Porteu-vos bé i si trobeu una màquina fotocopiadora que permeti fer clons, envieu-me-la! De debò, envieu-me-la!!!! Ah, i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

I així estaré d'aquí uns mesos...