Avui, treballant...

... i demà, a aquestes hores, seré a la platja, amb el meu banyador nou, que ja era hora després de 6 anys. M'ha costat una eternitat decidir-me a comprar-me'n un de nou. De fet, quan em miro el vell i el veig prou sencer com per resistir un bon parell d'anys més, em pesen els euros que m'ha costat el nou... però tampoc és qüestió d'aguantar-lo fins que se'm desfaci a l'aigua, o acabaré muntant un bon espectacle xD


Sigui com sigui, amb o sense banyador nou, demà estaré de "campo y playa", que ja tocava,. Perquè encara no n'he trepitjat cap, de platja. I estem de 9 de Juliol: pecat mortal! Ara que, tampoc sóc gaire de mar, jo. Si es pogués combinar l'elegància de la piscina (i assegurar-nos que les meduses no mutin a criatures d'aigua dolça), l'ambient chill out de la platja i un terra asèptic, seria perfecte! Tindríem la zona de bany ideal! Però les meduses són al mar el que les abelles són a les flors: molestes pels humans. Merda de cnidaris... no deixaré que m'espatlleu els tres dies de platja infinita! I la meva germana diu que vol anar amb bicicleta.... ja! Fe, què faríem sense ella? Doncs no entendre els cures, vés.

Platja a part, aquest estiu pinta calentó. Esperem que no ens asfixii abans d'hora: ara que ja m'he matriculat a Alemany i tinc el màster a tocar dels dits, només em faltaria dinyar-la quan no toca. I com que he tret el tema de la matrícula d'Alemany així, molt dissimuladament, us explicaré la meva 'lil Odissea d'aquest matí.

Entre ahir i demà, s'han de formalitzar les matrícules dels alumnes que van aprovar el curs al Juny. I això m'inclou a mi. Però ahir treballava i com que no me'n refio ni mig pèl de l'ordinador de merda que tenim a taquilla, enlloc de tornar-me boja intentant carregar una pàgina que sé segur no es carregarà, vaig esperar a tornar a casa per fer-ho. Per anar ràpid: deu minuts després d'arribar a casa, ja tenia el rebut. Només faltava pagar però, per descomptat, no hi ha cap treballador de cap caixa d'estalvis que encara treballi a les 22h de la nit. Ni a les 22h de la nit ni a les 15h de la tarda. Però això és un altre tema. En principi, ho havien d'anar a pagar els meus pares avui perquè jo... oh, sorpresa, treballo! Però, de bona que sóc, fins i tot la feina bruta els trec del damunt. Total, que m'aixeco mitja hora abans del que sol ser habitual i me'n vaig al caixer. Entro i, acte seguit, el lladrebanquer em diu "No podem fer pagaments en efectiu, que la màquina de comptar diners no funciona i, com que som imbècils i no sabem sumar dos més dos, no t'ho podem fer." Així que ja teniu a la Mare, a les 9h del matí, corrent cap al caixer més proper amb una màquina per comptar diners funcional. Sort, SORT, que al meu barri, totes les distàncies són curtes T_T. I arribo al caixer. Entrego els rebuts al senyor de la finestreta, que no era finestreta, perquè no n'hi havia i em diu "Són XXX,XX euros". Sent una persona que sempre exprimeix fins l'últim cèntim, era evident que portaria l'import exacte, no sigui que porti dos o tres euros de més i 1) me'ls robin, 2) els perdi, 3) me'ls gasti  en l'esmorzar per tota la família o 4) me'ls robin dos cops. El rebut en qüestió constava de dos imports diferents: la matrícula i el material. De sobte, el senyor de la finestreta, que no era finestreta, perquè no n'hi havia, treu la calculadora i suma tots dos imports, no sigui que el programa informàtic s'hagi equivocat i m'hagin de sagnar encara més, cosa que a la banca li encanta, pel que sembla. Una suma, per cert, que li ha costat més a ell teclejar a la calculadora, que a mi fer-la mentalment del dret i del revés; i jo i les matemàtiques ens odiem a mort. Paraula de Tubercle. Total, que li dono els diners, l'import sencer, el de tres xifres... i ell, tot sol, es complica l'existència intentant cobrar-ho per separat. Sort intentant partir el bitllet de 50, pallús. A tot això, li heu de d'afegir que la meva dolça germana m'ha encomanat el refredat i quasi no em podia sostenir de peu del mal que em feien tots els músculs del cos. Com a mínim, em consola saber que els meus mitocondris estaven lluitant una batalla sense quarter en nom meu. Gràcies, nois. Al final, he tornat a casa feta pols... i això que encara no havia començat la jornada laboral. Imagineu com estic ara...

Quantíssimes ganes tinc d'arribar a casa i ficar-me sota la dutxa. Apa, que ja queda menys per acabar. Fins aviat... i recordeu sempre, sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Menys aquells que vestiu polos roses; a vosaltres, odi i destrucció! xD Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Something like that. Si o no?

Comentaris

  1. jajajajaja, he rigut una bona estona amb la teva entrada. Bon estiu tinguis!!!

    PS: A la platja millor anar de nit, el que jo et digui, jajajaja

    Un tetó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, com a mínim, algú riu xD

      Jo? De nit a la platja? Què vols, que els vaixells em confonguin amb un far i acabin estimbats contra la sorra? ... estic massa blanca per sortir de nit enlloc xD

      Elimina
  2. La platgeta mola quan no fa un sol excessiu, l'aigua no està masa freda ni quan la sorra se't posa per dins el banyador. En aquest sentit, m'agrada la teva idea de platga-piscina. Jo si fos un constructor de piscines m'ho plantejaria!
    En fi, espero que t'ho estiguis passant molt bé per allà a la platja amb la familia i altres coses plaieres com les gambes i les migdiades.
    I per cert... Per molts anys! (If you know what I mean xD)

    ResponElimina
    Respostes


    1. Gràcies, gràcies, Shru xDD.

      Doncs la platja ha estat la millor medicina que hagi pogut trobar en contra tot el cansament que portava acumulat des de... buf, des de fa massa. L'aigua de Port de la Selva té propietats màgiques, jejeje. Llàstima que ha estat curt... i que tot l'estrès que em vaig treure del damunt va tornar en forma de 25 minuts d'espera a la parada de l'autobús, després de dues hores de tren T_T.

      En fi, tornem a la feina~~~~

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!

El Tuberclefòssil més visitat

Més estiu (que no, però quasi) i més perills