Nalataia, Mare Tubercle

Ara farà unes tres setmanes, i gràcies a la meva increïble habilitat motriu mà-globus ocular, vaig estar a punt de transformar per complet la meva, daixò, visió de la vida... en un sentit molt concret de l'expressió. Tan concret que, si no hagués estat per acció de la casualitat, ara dictaria aquest text a l'ordinador en lloc d'escriure'l PERQUÈ ESTARIA MÉS CEGA QUE UN TOMÀQUET DE MAR . Sóc una sapastre de manual, així de simple. L'incident va ser, a ulls de qualsevol persona normal, ridícul; patètic si volem furgar en la ferida: era al vestidor del laboratori, canviant-me de roba. I jo, que sóc de natura més aviat poc espavilada tenint en compte els mil·lennis d'evolució que carrego al damunt, no vaig trobar convenient treure'm la màscara facial amb les dues mans, que per això les tinc. De fet, ni tan sols vaig pensar que pogués necessitar els cinc dits de la mà, així que vaig invertir-ne un parell i gràcies. Òbviament, les màscares facials les va idear el ...

Un dia més, la ciència i jo seguim treballant juntes. Un dia més, trobo que tanta tecnologia ens estova el cervell. Un dia més, em pregunto si el cop de màscara facial que em vaig cardar dilluns passat a l'ull m'ha fet ferida a la còrnia perquè veig borrós per un costat I NOT FUNNY . Un dia més. Afortunadament per a mi, això de l'ull només m'emprenya quan miro el televisor i sóc davant de l'ordinador; per a fer LA ciència no em suposa cap entrebanc I AIXÒ EM CONSOLA . I encara em consola més que NO EM MOLESTI MENTRE LLEGEIXO, PERQUÈ AIXÒ SÍ SERIA UN DRAMA IMPORTANT . Sospito que en algun moment hauré de fer una visiteta al metge - sí, sí, aquell que va recomanar plàtans durant més d'un any a me germana per combatre el mal d'esquena, aquest senyor -. Dit això, i ja que hi som amb el tema llibres, avui he entrat en mode freak i m'ha passat quasi tres hores endreçant-los - segons me germana, he perdut el cargol que em quedava -, classificant-los, i deixan...

Una setmana més, la ciència no s'ha fet sola i jo he estat al peu del canó, combatent al seu costat per tirar-la endavant... tot i que en més d'una ocasió m'hagués agradat tirar-la directament a les escombraries, perquè déu n'hi do, quina setmaneta... I és que, per molt que ens molesti, per molt que ens sembli que nosaltres tenim el control, ÉS MENTIRA, QUI TÉ EL CONTROL ÉS EL KIESTRA! Diantre de sistema integrat per a l'automatització de tasques en el laboratori de microbiologia. És un rei del drama, no pots estar fent altres coses mentre treballa perquè s'emprenya i deixa de fer la seva; com un nen petit de cinc anys que, si no rep atencions, deixa de respirar, EXACTAMENT IGUAL . S'ha passat la setmana sencera d'alarma en alarma i ja us espavilareu vosaltres, jo vull moixaines. És queixa per ABSOLUTAMENT tot; aquest és el seu Top 5: No tinc mostres! - mentida, en tens 20, que les veig, NO EM PRENGUIS EL PÈL I TREBALLA! -. La mostra té un coàgul! - t...

Una setmana i tres dies. Concretament una setmana i tres dies des que vaig començar a fer LA ciència. I he quedat contenta. Satisfeta. Alegre. Complaguda. Encantada. Joiosa. Feliç. I també sense sinònims. Si concentréssiu tota l'alegria acumulada per les persones més alegres del món i la salpebréssiu amb la felicitat de les persones més felices del món... vomitaríeu arcs de Sant Martí, això segur. Però també arribaríeu a copsar una milionèsima part de la joia que sento jo cada dia quan m'estic al laboratori. Dit d'altra manera; si fóssim al món d'en Harry Potter, jo sola acabaria d'un únic cop de vareta amb tots els demèntors d'Azkaban perquè la meva patronus seria tan i tan potent que, simplement, deixarien d'existir. Ja m'ho imagino: tots els demèntors fugint esperitats encalçats per una tiranosaure resplendent que, de queixalada en queixalada, se'ls cruspiria a tots alhora que jo, rient malèvolament i muntada al seu llom, cridaria "A LA MEVA ...

Avui serà, amb tota probabilitat, l'últim dia que publiqui una entrada acompanyada del títol i etiqueta "Dies d'institut" perquè ja fa tres mesos que l'institut va passar a millor vida i continuar amb aquesta línia argumental em sembla abusar d'aquest univers anecdòtic que tants moments estel·lars m'ha ofert. I com ja sabeu, aquest no és l'únic guió que té les hores comptades - per a més referències, consulteu aquí -. Per tant, i per retre homenatge a totes dues subtrames... que comenci aquesta simpàtica historieta! Fem un exercici d'imaginació col·lectiva. Diguem que treballo en una ferreteria. Una ferreteria que anomenaré  #AltresInc . ...la tarda d'ahir prometia. Prometia haver d'endreçar desenes de centenars de productes abandonats de qualsevol manera per la marea de clientes i clients que van desfilar durant tot el dia per la ferreteria. Però no us refieu de les aparences; tan bon punt sembla que et passaràs les hores col·locant mart...

Apa, ara ja us tinc entretingudes una estona fins que descobriu quina cançó estic taral·lejant. Podem començar el show.  Fem un exercici d'imaginació col·lectiva. Diguem que treballo en una ferreteria. Una ferreteria que anomenaré  #AltresInc . El meu temps a #AltresInc s'esgota, és una mort anunciada. I després de la meva llarga - o curta, si prenem com a referència l'escala geològica del temps -, dilatada i absurdament intensa experiència puc dir que NI PER TOT L'OR DEL MÓN HI TORNARIA . S'ha acabat, la meva relació d'amor-odi amb la ferreteria imaginària és una història del passat, una que no vull reprendre - com quan talles d'arrel amb una ex especialment insuportable i decideixes fer net neuronal, eliminant dels teus records i vivències la seva presència, exactament igual -. Qui sap si mai en començaré una de semblant en un altre negoci com, no sé, una pastisseria imaginària o una biblioteca maleïda... però a #AltresInc no, rotundament no. I menys e...

Ara em cauran mastegots des de totes les direccions però, això de treballar a jornada extra-completa... no fa per a mi. I dic que me la fotran per on menys me l'esperi perquè segur que apareix l'intel·ligent corresponent a dir-me que " Tu, com a mínim, treballes. I extra! ". Molt bé, maco, saps llegir i teclejar frases completes, amb signes de puntuació inclosos. Té, una galeta. Següent. Sí, sé que en la situació actual que vivim poder treballar és una sort, una mena de luxe segons el sector empresarial. Però no, i no. Primer de tot, NO ÉS SORT . Sigui una feina més qualificada o menys, la mantinc gràcies a l'esforç diari. I segon, TAMPOC ÉS UN LUXE . És un dret, o hauria. Malgrat tot, malgrat que conservar la feina sigui, ara per ara, un miracle caigut del cel, me'n puc queixar igual. Peti qui peti. Aviam si ara no podré dir el que em roti al meu propi bloc sense que apareguin a llançar-me pedres els quatre incendiaris de sempre. Efectivament, treballar 12 ho...