Ciència a destemps. Dia II: Maleïda tecnologia

Una setmana més, la ciència no s'ha fet sola i jo he estat al peu del canó, combatent al seu costat per tirar-la endavant... tot i que en més d'una ocasió m'hagués agradat tirar-la directament a les escombraries, perquè déu n'hi do, quina setmaneta...

I és que, per molt que ens molesti, per molt que ens sembli que nosaltres tenim el control, ÉS MENTIRA, QUI TÉ EL CONTROL ÉS EL KIESTRA! Diantre de sistema integrat per a l'automatització de tasques en el laboratori de microbiologia. És un rei del drama, no pots estar fent altres coses mentre treballa perquè s'emprenya i deixa de fer la seva; com un nen petit de cinc anys que, si no rep atencions, deixa de respirar, EXACTAMENT IGUAL. S'ha passat la setmana sencera d'alarma en alarma i ja us espavilareu vosaltres, jo vull moixaines. És queixa per ABSOLUTAMENT tot; aquest és el seu Top 5:

• No tinc mostres! - mentida, en tens 20, que les veig, NO EM PRENGUIS EL PÈL I TREBALLA! -.
• La mostra té un coàgul! - tu sí tens un coàgul, AL CIRCUIT ELÈCTRIC, I AIXÍ VAS! TREBALLA, MECÀGON LA SANG DE LLUCIFER! -.
• Ui, la tapa de la placa no hi és, què haurà passat?! - QUE TE L'HAS MENJADA, HA PASSAT! NEXT! -.
• Òndia, no arriben plaques a l'estufa, què n'has fet?! - i com vols que arribin SI HAS BLOCAT LA CINTA TRANSPORTADORA PERQUÈ T'HA VINGUT BÉ? A MI NO ME'N CULPIS! -.
• Ei, ei, tururut! - I ARA QUÈ COI ET PASSA?! -.

I així cada matí. I cada tarda; si fins i tot dóna pel sac als del torn de nit QUE NO EL FAN SERVIR PER A RES. Fa dues nits, li va semblar apropiat fer saltar l'alarma - un sorollot semblant a una botzina de transatlàntic amb problemes pulmonars - tan sols per diversió. Sí, sí, per esbargir-se: resulta que estava avorrit, el Kiestra, perquè aquell mateix matí l'havia visitat el tècnic i l'havia deixat millor que nou. O això ens va voler fer creure aquella màquina diabòlica. Total, que als companys de la nit els va tocar silenciar la bèstia, que va continuar amb les seves queixes i renecs fins que va entrar el torn de matí i el van reiniciar. Diverses vegades.

Com era previsible, quan una màquina inicia una revolució, les que l'envolten no triguen gaire a unir-s'hi. El Kiestra va alçar la veu d'alarma entre els seus companys i el Sysmex va respondre a la seva crida. Ja feia figa des de dilluns, funcionant a batzegades i avisant que, ben aviat, demanaria la baixa... però ahir es va cobrir de glòria: mig matí dispensant-li totes les atencions possibles; netejant-li les vísceres mecàniques; ajustant-li les vàlvules de pressió; mimant-lo com mai; fent tot el possible perquè se sentís còmode i estimat mentre el Kiestra continuava amb les seves queixes infinites - QUE SÍ, QUE JA T'HEM SENTIT!-, sis persones, SIS, cedint als seus capricis narcisistes i egocèntrics, i tot, TOT PERQUÈ PLEGUÉS VELES I ENS DEIXÉS AMB EL CUL A L'AIRE! Així no hi ha qui treballi.

STOP THIS CONSPIRACY, YOU MADAFAKA!

Poca cosa vaig poder fer ahir, a última hora. Evidentment, si a la revolució de les màquines, hi sumem les poques mostres que van entrar per a que jo pogués fer LA ciència, ja us podeu imaginar quina alegria i quina festa tenia muntades. I, atenció, m'alegro que no arribessin excessives mostres; al cap i a la fi, parlem de persones malaltes però, jo-què-sé, revisem els filtres d'inclusió d'espècimens. És un xou, però m'ensumo que, a partir de dilluns vinent, la cosa s'animarà una mica i anirà in crescendo perquè, entre d'altres coses, torno al meu horari natural: EL DE TARDA. És un cercle barrat, tancat i fos sobre ell mateix d'on, per molt que ho intenti - i queda demostrat que ho he intentat -, NO M'EN PUC ESCAPAR. SEND HELP! Quina vida més desagraïda que tinc...

Tan sols espero que, dilluns, tot rutlli com l'hi toca o obriré una d'aquelles finestres diminutes repartides pel laboratori i saltaré des del cinquè pis - amb sort, aterro damunt d'un arbre i després tot és hi hi i ha ha -. Ja, ho sé, començo aviat a desitjar la destrucció de l'univers; de debò esperàveu que me n'oblidés? Costen de canviar, les velles costums - en canvi, canviar de vorera per evitar passar per #AltresInc no costa gens, ea! -.

Au, doncs, acabeu de passar un bon cap de setmana, que segur que l'esperàveu amb candeletes - jo sí, perquè feia més de tres anys que no en tenia tants de sencers i tots seguits - i ens veiem pròximament. I no oblideu mai, mai que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

El mal ha pres forma d'autoanalitzador.