Energia en suspensió

Ahir va començar la meva nova vida. I dic "nova" perquè, de sobte, he passat de no tenir contracte - quan hàgiu de demanar ampliacions de contracte relatives a la vostra feina, informeu-vos bé sobre ELS PERÍODES D'AMPLIACIONS, gràcies - a tenir-ne un de bo i, tres dies després, un de boníssim. Mira que m'agraden les muntanyes russes - per fi, farà tres anys, vaig pujar al Shambala i al Red Force... VERGE SANTÍSSIMA DEL SENYOR IMMACULAT, QUINA MERAVELLA! - però no les laborals, caram, aquestes les vull lluny de la meva vida.

Em considero una persona optimista i el futur no sol causar-me maldecaps, és a dir, que me'l prenc amb il·lusió, calma i moltes dosis d'arcs de Sant Martí i sucre, però el primer trimestre de 2025 ha estat un període d'acidesa emocional important. Per sort, nicht mehr. Per sort, ara tot serà navegar pel laboratori a la cerca de feina diària que em mantingui entretinguda - i, celebrem-ho plegats, de feina mai en falta, al laboratori de micro -. Navegar pel laboratori i afartar-me de preparar PCRs i seqüenciacions. Jo sé que hi ha companyes que reneguen de la biologia molecular perquè, ho admeto, és enrevessada, costa de tirar endavant, però és la millor merda que existeix al món. Tant hi fa que no surti com ho tenies previst, tant hi fa que hagis de repetir la tècnica dues-centes vegades, TANT HI FA, és divertida. I si bé soc la primera d'estirar-se els cabells perquè el coi de control positiu no ha amplificat o perquè el control intern ha decidit fer vaga, M'HO PASSO TETA CADA VEGADA.

L'únic inconvenient - semi-inconvenient - que té la meva nova vida és que les tardes no són el meu moment àlgid del dia. Soc una persona de matins, em desperto amb les bateries extres de les bateries extres al límit de càrrega i no sé fins a quin punt retenir tota aquesta energia fins al migdia serà contraproduent pels meus nervis. Saltaran guspires. El contrapunt positiu és que EL BERENAR SERÀ ÈPIC! En comparació al torn de matí, el torn de tarda està pràcticament desert. Això vol dir que som poques i ben avingudes. I sempre m'ha semblat molt desafortunat, això de marxar justament quan tocava berenar, em feien una mica d'enveja. Però ara ja no PERQUÈ JO TAMBÉ HI SERÉ! I a pastar l'esmorzar i el dinar; a casa entren molt millor xD. I d'aquí a un mes i una micona més, la nit tornarà a recuperar el seu territori i la foscor regnarà de nou - i la vida és més èpica a les fosques -. Són tantes emocions juntes que em penso que rebentaré.

En resum, que la vida es comporta i les tardes seran meves - ara que hi penso, sí que hi ha un inconvenient gros i es diu ioga a les set del matí, cosa que m'obligarà a matinar per atendre unes classes que em deixaran morta tot just quan la gent diürna comença la seva jornada... yupi? -. No m'aixafeu la guitarra, QUE ESTIC MOLT ANIMADA!

Apa, avui he estat breu. Ens veiem aviat i recordeu que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adeu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!