Defecacions i autoritzacions

"Defecacions i autoritzacions"... soc jo o el títol d'avui té nom de telenovel·la de sobretaula de TV3? De debò que, de vegades, tinc unes idees que ni jo mateixa sé d'on surten. En fi, comencem!

Defecacions. Si d'adolescent algú m'hagués dit que acabaria treballant amb caques, m'hauria semblat totalment possible, llevat que les caques en les quals jo hauria estat pensant serien copròlits, i les caques amb les quals em relaciono actualment són més aviat fresques. Congelades, de fet: tubs de 2 mL de merda congelada. Caca de tota mena i color, consistent o no, a l'hospital no fem distinció: qualsevol deposició és vàlida per ésser estudiada. Ara, quan toca pre-tractar 152 cagades per a fer-ne l'extracció JA NO ÉS TOT TAN VÀLID! La meva companya E i jo hem estat tota la setmana processant femtes i ahir ja no sabíem si les havíem d'extreure, de quantificar o de llençar per la borda. Vam estar tres hores per a quantificar el DNA de la meitat de les mostres, TRES HORES... i nosaltres convençudes que podríem deixar-les enllestides totes, HA! DOBLE HA, HA! - mecàgon la puta d'oros, que encara ens en falten la meitat... casum la sang de déu de cap per avall -. I, per acabar-ho d'adobar i finalitzar la jornada amb energia, no vam tenir millor idea que etiquetar tubs - com si no n'haguéssim tingut prou - PER TRIPLICAT! Un primer tub per a recollir pèl·let de la mostra, un segon tub per a processar el pèl·let i un tercer tub per a conservar-ne una alíquota, NO SIGUI QUE DEMANIN MÉS ANÀLISIS. ÉS CLAR QUE SÍ, APROFITEM LES MOSTRES FINS A L'INFINIT, ESPREMEM-LES INDEFINIDAMENT, ESPREMEEEEEEEEEEM-LES. Un món nou ple d'oportunitats, això del microbioma. Vejam quan comencem a treballar amb mostres que no hagin sortit pel cul d'algú - el terme microbioma fa referència al conjunt de vida microscòpica, els seus gens, els productes que generen i el seu entorn, no només als bacteris que trobem pul·lulant per la caca -, sobretot ara que PER FI puc accedir sense dificultats al meu lloc de treball. Ah, QUE NO N'HAVIA DIT RES ENCARA?! Perfecte, agafeu-vos les calces.

Defecacions, part II. Fins ahir mateix, divendres 23 de maig de 2025, feia exactament 23 DIES I LES SEVES 22 MALEÏDES NITS que no podia ni entrar al lavabo perquè, SORPRESA, LA TECNOLOGIA ME LA TÉ JURADA I ES DIVERTEIX VETANT LA MEVA EXISTÈNCIA LABORAL! Gràcies al meu anterior i desafortunat contracte, les meves credencials d'accés eren útils únicament i exclusivament per a disfressar-me com una tècnica. I dic disfressar-me perquè no podia accedir al laboratori pel meu propi compte, AIXÍ QUE TAMPOC PODIA TREBALLAR GAIRE. 23 dies insistint que, si us plau, algú comprovés què cony passava. 23 dies d'il·legal autoritzada al servei de micro. 23 dies clau del bany amunt i clau del bany avall. 23 DIES FINS A LA FIGA DE LA TECNOLOGIA, PODEM RECUPERAR ELS COSTUMS ANALÒGICS? A ningú se li ha ocorregut pensar què passarà el dia que, no sé, PER EXEMPLE I PER DIR ALGUNA COSA ESBOJARRADA IMPOSSIBLE, marxi la llum i ens quedem totes a les fosques? Tinguem portes però no panys? Doncs que trobaran un munt de cadàvers amb cara de sorpresos i la bufeta rebentada pels passadissos del servei de micro, això passarà. La tecnologia acabarà amb nosaltres i si no em creieu, espereu que l'AI del mitjacerilla del Musk comenci a aixafar caps, que jo m'atrinxeraré darrere d'una porta amb clau, pany i forrellat.

Com a resum? M'agrada, això de trastejar amb merdetes, sincerament. A més, al departament de Microbioma s'hi està molt a gust: tot és nou, tot és net i la temperatura és perfecta. Què passa, si m'han calgut 23 dies per accedir-hi? Doncs que encenc QUATRE ESPELMES NEGRES i a dormir, que demà matino. Ha estat un viatge força èpic. I ple d'entrebancs, com les aventures d'antes.

Feina a banda, jo us volia explicar que dimecres vaig assistir a la meva primera classe de ioga anusara i és una experiència que em va marcar... LITERALMENT. A la templa dreta. Amb un blau que ja és groc. Quatre intents i quatre patacades contra la mare terra. He llegit que aquesta mena de ioga se centra molt en la intenció, en posar el focus en un concepte, sensació, emoció... vaja, que es tracta de ser conscient. Doncs bé, suposo que jo necessitava sentir que la terra em sostenia. Això o que tenia gana perquè encara no havia esmorzat; qualsevol de les dues opcions em semblen perfectament vàlides - soc molt de llançar-me a l'aventura, llàstima que el meu cos que no ho sigui tant... -. Repetiré, em va agradar sentir-me poc àgil, però sobretot, em va agradar no sentir-me jutjada - el professor, després de veure com em defenestrava contínuament, em va preguntar si m'havia fet mal al cos i quan vaig dir que no, es va posar la mà damunt del cor i va dir "Només al cor, oi?" i jo vaig respondre que feia anys que havia perdut l'orgull durant les classes de ioga... l'orgull i el sentit del ridícul, no us enganyaré xD -.

Algun dia us explicaré com vaig doblegar el mòbil per la meitat durant una sessió de ioga - espòiler: vaig quedar tant en xoc que quasi em passo la parada del metro -. Per cert, l'asana diabòlica que va pretendre fusionar el meu cap i el terra és kakasana/bakasana o la posició del corb/grua, i us ben juro que si alguna vegada veig un corb - o qualsevol ocell - fent això, cardaré a córrer com si em perseguís una bíblia amb cames i vambes de velocista.

Bé, avui ja n'he tingut prou, que la melmelada de pastanaga no es fa sola i jo necessito toppings pels meus berenars. Feu bondat, poseu-vos crema de sol i que no us mengin els robots assassins! I recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!