AltresInc. Nous horitzons

Fem un exercici d'imaginació col·lectiva. Diguem que treballo en una ferreteria. Una ferreteria que anomenaré #AltresInc.

Avui teniem feina per a regalar, a #AltresInc. No us imagineu la de feina que s'arriba a acumular després d'uns dies de repòs. I nosaltres en feia uns quants que descansàvem. Així que avui ha tocat apujar-se les mànigues i suar - beneït canvi de temps, que fa circular aire fresc -. El cas és que tenia capses i capses de martells, cargols i claus per endreçar. Capses i capses que pesen com un diantre de vaca en braços perquè, a qui sigui que treballa al magatzem central d' #AltresInc i carrega la mercaderia, no se li ha ocorregut mai que els qui som a les botigues no anem amb un toro amunt i avall, sinó que ens toca fer bíceps I PESA TOT MASSA, CABRONS! Podríeu, com a mínim, situar les capses més pesants a sota del tot, si us plau, PODRÍEU?! - i jo amb les lumbars fetes miques per les raríssimes i acrobàtiques posicions que adopto quan dormo i per la regla, sempre allà, donant pel sac -.

Més de dues hores descarregant capses, obrint-les, comprovant-ne el contingut i classificant-les per secció: que si martells per aquí, que si maces per allà, que si cargols de cap pla a l'esquerra, els de cap boterut a la dreta, i que si tomba i que si gira. Mira, prou, no en vull saber res més. Quan ja he tingut cada ovella al seu corral, he distribuït el material per la botiga i... me n'he anat a atendre la gent A CAIXA! Quina genialitat! El qui es va inventar l'atenció al públic no tenia cap mena de consideració pels altres. Espero que Llucifer sàpiga jugar-hi com es mereix.

Recordeu que ahir us explicava que a certa filial d' #AltresInc la clientela era intel·ligent i espavilada? Bé, doncs a la meva filial no gaire. De fet, ha estat com si em caigués una gerra d'aigua gelada per l'esquena. Ha estat l'hora més llarga de la meva vida! Com dues persones, que van juntes i sembla que estiguin enganxades amb cola de contacte, poden ser tan poc espavilades? COM i PER QUÈ SEGUEIXEN VIVES? Com s'ho fan? Tenen un Ambrosio? Un Sebastian? És que no cal gaire flama per entendre de què va la cosa: si a la persona A li dic que em mostri els codis de barres - bé, li dic, li repeteixo, li explico, li aclareixo i, finalment, assimila la idea -, què li fa pensar a la persona B QUE A A ELLA NO LI CALDRÀ?! Quina mena de mecanisme mental paral·lel ha seguit aquest persona per arribar a una conclusió tan irreal? I la part més fosca de l'assumpte és que, igual que aquesta estranya parella ha tingut comportaments insòlits, TOTS ELS QUI HAN PASSAT AVUI PER LA FERRETERIA HAN FET EL MATEIX! Crec que no visc en el mateix pla intel·lectual que la resta del món.

Dit això - i que el meu pla intel·lectual és força pertorbador i, sinó, doneu un cop d'ull a GranOtaku i després en parlem -, m'alegro d'haver tornat a la rutina de la ferreteria, per cansat i angoixant que sigui. El que em fa autèntica por és la rentrée a les pràctiques - després de sis mesos, no recordo una absoluta merda -. Pinta magre el futur pròxim. En fi, que continuï la gresca. Pròximament, més.

Vigileu els refredats, que enguany la culpa serà molt lletja i ningú la voldrà assumir, feu bondat i recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!