L'art (nefast en tots els seus aspectes) de sobreviure l'estiu.

Fer cartells amb l'aegisub és prou fàcil perquè una patata bullida com jo en sigui capaç. Fer-los bé és un altre tema: per fer-los bé caldria que aquesta patata bullida que escriu aquestes línies superés certes barreres informàtiques que no estan al seu abast. No hi estan ara, ni ho estaran mai. Sóc una sapastre, i punt final. Però encara em veig capaç de fer algunes coses decents.

He vingut a presumir de cartells? Òbviament. Els últims dies han estat durs i necessito que m'afalaguin. Va, ensaboneu-me! Espera, acabo de fer-vos un spoiler? Pot ésser. En qualsevol dels casos, m'ha quedat ben formós, tot plegat. I us n'ensenyaria de millors, però és que no n'hi ha. Ja us he dit que sóc una patata bullida, què més voleu? Una sap reconèixer les seves debilitats, que ja és més del què fa Altres. De fet, em pregunto sovint si Altres pensa abans d'obrir la boca. I també em responc sovint que no: que ni pensa, ni ningú espera que ho faci - amb la veritat a la mà, les poques vegades que ho fa, la caga de maneres impensables, maneres que encara no han estat inventades... així que sol ser millor que es dediqui a una altra cosa -. Però és clar, jo què haig de saber, pobra de mi, si sóc una trista pelacanyes que encara segueix enganxada a la mamella dels diacrítics?! Callar i obeir. Això i tones de vaselina - em sembla que aquest estiu serà el més hidratant de tota la meva vida -. Si la vida no fos una utopia mal redactada, em penso que viure-la se'ns faria molt més simple. Fins i tot dinyar-la seria bufar i fer ampolles - de fet, pots dinyar si bufes ampolles com no toca -. Però vaja, que ja prou fosc i trist és l'horitzó immediat com per encara burxar més a la ferida.

Va, canvi de tema radical. GranOtaku. Quines noves i emocionants notícies us porto sobre la vostra telenovel·la favorita? Doncs la primera és que estic preparant un nou especial d'estiu, ple d'aventures, emocions, insults i algun que altre assassinat a cor obert. La segona és que, amb sort, el publicaré abans no acabi l'estiu meteorològic - que és diferent a l'astronòmic - i això em dona un mínim de tres mesos i mig més per enllestir-lo perquè totes sabem que fins ben entrat l'octubre, CALOR, CALOR i CALOR - llevat que el planeta peti abans o ens caigui un meteorit dinosaurià i ens extingim totes en zero com tres segons -. Per tant, tan aviat pot ser que d'aquí a quatre dies tingui l'especial com que el deixi anar d'estraperlo per Tots Sants - curiosa tria de paraules, això de tots sants... només ho són els senyors, de sants? O és que a nosaltres NO ENS SOBREN ELS MOTIUS PER A QUE ENS CANONITZIN JA MATEIX?! Coi de plural masculí, com t'odio... -. Sí que us puc dir que serà llarg, molt llarg, innecessàriament llarg per a les merdes que explico, però this is life - i ningú ha dit mai que hagi de ser curta, o bona, o de qualitat -.

De debò que m'encantaria saber dibuixar i tenir el temps per fer un còmic de tota aquesta colla de desaprensius. Vull dir, el guió ja el tinc! Seria meravellós que poguéssiu veure el mateix que veig jo quan ho escric - riallades garantides... i un xic d'inestabilitat mental profunda -.

Va, us avanço un minúscul fragment - i us preguntareu, serà un spoiler? Tan de bo... -. Com m'agrada deixar a soles en Zoro i l'Atobe. Per què no ho faré més sovint?

Els cas és que, entre les meves pròpies exigències, les del fansub, les de la feina i les del món en general, sobreviure aquest estiu serà una gimcana. I quan s'ajunten les ganes de fer coses amb les no-ganes de fer-les... el garbuix mental que es munta t'acaba enviant directe al lavabo.

Bé, un altre dia més. Vigileu amb les temperatures, que ja comencen a ascendir a ritme de creuer i dubto molt que coneguin cap límit, i recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Llegiu-vos 5 Elementos. Ja.